PAM, PAM, PAM.
En una casa hi havia freqüentes discussions entre marit i muller per causa dels joguets del chiquet.
El pare volia que el seu chiquet fora ben valent, gens apocat, i per a fomentar eixa qualitat, el joguets havien de ser tots espases, canons, tanques, bombarders, soldats de totes les armes, pistoles, ametralladores i coses paregudes.
La mare, sense pretendre que el seu filll fora un afeminat, preferia que els joguets foren instructius , pacifics, com arquitectures, esferes, estuchos de dibuix, pintures, barquetes, orguens, trenets, avions, o si no de caracter deportiu o jocs de salo, com balons, bicicletes, parchissos, etc.
Al chiquet la que mes ilusio li donaven eren les pistoles, espases i ametralladores. ¡ El goig que li fea la pistola de son pare, que ell havia descobert en el calaix d'un moble al costat del llit !.
Era feliç quan se cenyia a la cintura l'espasa i cridava: ¡ presenten, armas! o quan agarrava l'ametralladora en les seus mans infantils i, rodant-la de dreta a Ezquerra, simulava un ametrallament, dient: ta, ta, ta, ta, ta. o empunyava la pistola i apuntant als de casa, dia “pam, pam, pam, pam”.
Era inutil que sa mare, a qui li desagradaven tots eixos jocs marcials, li diguera: "Pasqualet, no m'agraden gens eixa classe de jocs. ¿ Tu no saps que del manec d'una granera una vegada va eixir un tir?
"Algun dia tindras un disgust". El chiquet no fea cas i seguia en els seus jocs belicosos. Pero lo que no " passa en un any passà en un día, i este dia va ser aquell en que es va apoderar de la pistoleta de son pare.
¡Era tan boniqueta! Nova, per estrenar ,pareixia un joguet, i per a jugar en ella, la va agarrar.
Baixà a on estaven sos pares i, apuntant-los en la pistoleta, la movia d'un, costat a l'atre dient: " manos arriba, tiren las pistolas, pim,pam, pum".
Es veu que, sense saber com, apreta el dit que tenia posat en el "gatillo", i al instant se sentia el ruido del tir, mentres son pare caia en terra malferit.
El portaren a l'hospital, i a les poques hores moria.
Artana Estiu 1991
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot. (q.e.p.d.)
En una casa hi havia freqüentes discussions entre marit i muller per causa dels joguets del chiquet.
El pare volia que el seu chiquet fora ben valent, gens apocat, i per a fomentar eixa qualitat, el joguets havien de ser tots espases, canons, tanques, bombarders, soldats de totes les armes, pistoles, ametralladores i coses paregudes.
La mare, sense pretendre que el seu filll fora un afeminat, preferia que els joguets foren instructius , pacifics, com arquitectures, esferes, estuchos de dibuix, pintures, barquetes, orguens, trenets, avions, o si no de caracter deportiu o jocs de salo, com balons, bicicletes, parchissos, etc.
Al chiquet la que mes ilusio li donaven eren les pistoles, espases i ametralladores. ¡ El goig que li fea la pistola de son pare, que ell havia descobert en el calaix d'un moble al costat del llit !.
Era feliç quan se cenyia a la cintura l'espasa i cridava: ¡ presenten, armas! o quan agarrava l'ametralladora en les seus mans infantils i, rodant-la de dreta a Ezquerra, simulava un ametrallament, dient: ta, ta, ta, ta, ta. o empunyava la pistola i apuntant als de casa, dia “pam, pam, pam, pam”.
Era inutil que sa mare, a qui li desagradaven tots eixos jocs marcials, li diguera: "Pasqualet, no m'agraden gens eixa classe de jocs. ¿ Tu no saps que del manec d'una granera una vegada va eixir un tir?
"Algun dia tindras un disgust". El chiquet no fea cas i seguia en els seus jocs belicosos. Pero lo que no " passa en un any passà en un día, i este dia va ser aquell en que es va apoderar de la pistoleta de son pare.
¡Era tan boniqueta! Nova, per estrenar ,pareixia un joguet, i per a jugar en ella, la va agarrar.
Baixà a on estaven sos pares i, apuntant-los en la pistoleta, la movia d'un, costat a l'atre dient: " manos arriba, tiren las pistolas, pim,pam, pum".
Es veu que, sense saber com, apreta el dit que tenia posat en el "gatillo", i al instant se sentia el ruido del tir, mentres son pare caia en terra malferit.
El portaren a l'hospital, i a les poques hores moria.
Artana Estiu 1991
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot. (q.e.p.d.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario