EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA (IX)

Per Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)

El cientifisme de qué es pot obligar al poble a parlar una determinada llengua, és una concepció inventada en Barcelona per a la imposició de la llengua inventada per Fabra i Institut d´Estudis Catalans. I així es feren autèntiques coaccions, inclús oficials, primer des de la Diputació Provincial de Barcelona i després des de la Mancomunitat de Catalunya, presidides per Prat de la Riba. Convindria que els jovens pancatalanistes conegueren este tros d´història catalana: imposicions, coaccions, protestes, oposicions, que omplin un gran periodo d´anys. Que se busquen informació perqué els capdansers del pancatalanisme no els la donaran.
És la teoria que han adoptat els pancatalanistes valencians per a la imposició de la llengua catalana de Fabra com a "llengua dels valencians" "cientifica", "culta", "correcta", "normativa"... tots els adjectius én qué disfrassen "català". I en la reproducció de texts valencians, per antics que siguen (inclús clàssics), i baix el disfràs de "regularització ortogràfica" arriben a catalanisar-los de tal manera que fan autèntiques traduccions al català, destrossant l´original de l´autor en una vulneració del dret de propietat intelectual de l´autor.
Esta posició "científica" de prescindir de l´opinió i de la conducta del poble sobre la llengua seua, se pretén dir que és per bé del poble i pensant en ell, sempre serà una actitut contra la democràcia i, en el millor dels casos un despotisme ilustrat lingüístic. Perqué no és qüestió científica ni la denominació de catalana per a la llengua valenciana. És de competència popular: del poble com a amo de la llengua que parla, i la fa, la modifica i li posa nom, per ser l´amo, com fa el que ho és, una embarcació, a un xalet (sic), a un gos...
I el poble valencià li ha dit i li diu valenciana a la llengua que parla, a més de per ser l´amo, perqué (portada o no pels catalans) la veu diferent a la catalana. I es nega a considerar-la catalana perqué encara que fa segles fóra veritat que eren iguals, veu que són diferentes ARA, màxima raó en qüestió de llengües en la que pot dir-se que és un dogma allò de tempora mutantur. Per això en esta qüestió no cap el "cóm era" la llengua i molt manco el "cóm deu ser" segons els erudits filòlecs, sinó només el "com és", perqué açò més que en res, la ciència no deu anar contra la realitat irreversible de la vida. La qual diu ARA que la majoria dels valencians no entenen als catalans, sobretot els que parlen català oriental; i quasi tots els valencians no entenen als mallorquins. Sé d´un primat del pancatalanisme i d´un partit politic que no entenia el parlar català d´un catedràtic català i li demanava que parlara espaiet.
Perqué l´idioma "és" el parlat i no l´escrit. Per això se li diu llengua per ser este orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproducció gràfica de la parlada com el retrat ho és de la persona. I així com l´essència humana és la persona i no el retrat, l´essència de l´idioma és el parlat i no l´escrit. I si la llengua escrita és el retrat de la parlada es comprén que, com el retrat respecte a la persona, la llengua escrita deu reproduir la parlada én la major fidelitat possible, o siga, que l´ortografia deu ajustar-se lo màxim a la fonètica. Després parle de l´ortografia actual.