Autor: GONZALO ROMERO CASAÑA
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia
Com Don Jose Maria havia fet les oposicions a professor en Barcelona i tenia el carnet com a professor , li van fer un “pase” com a tal, ocultan la seua condicio de capella, i s’en va anar cap a Artana a on la seua casa havia segut saquejada. La Guerra li va portar inclus la fatal perdua d’un germa seu en el front de Teruel. Ya en Artana Don José Maria passejava inclus junt a un seminariste per el poble, eren temps en els que encara podia passejar, aixo si de paisà, per els carres d’Artana. Fins que va arrivar el dia de Sant Miquel a finals de setembre, en el que la persecucio de religiosos va arrivar al seu moment mes terrible, la cosa se va vore tan malament que s’amagaren tots els capellans i religiosos, Don Jose Maria fins a eixe dia i en un principi se va amagar en sa casa, un dia anaren a per ell i ell s’amagà, dins de l’armari de una habitacio, en la mala sort que el armari va caure en Don Jose Maria dins, pujaren i el trovaren, pero com Don Jose Maria era home que se fea en tots , els membres de la UGT el defensaren puix lo coneixien de les visites que ell fea a la biblioteca de la UGT en Artana, en la que els agarrava llibres per a consultar i llegir-los, ademes digueren que Don Jose Maria exercia de mestre en Barcelona i ya no de capella. Pero despres d’aço Don Jose Maria se’n va anar a la casa del seu cosi que era el secretari de la UGT pensan que alli no el trovarien, el seu cosi li va oferir la possibilitat d’anar a la guerra com a Tinent, ya que com a mestre li corresponia eixa graduacio, pero Don Jose Maria no accedi ad esta proposta, encara que alguns capellans que pogueren si que ho feren, i al acavar la guerra tornaren a exercir com a capellans, inclus algun que havia ballat en les chiques en el bando republicà. Dies ans del dia de Sant Miquel , Don Jose Maria en el carnet d’un mestre de Castello amic d’ell que per necessitat s’havia fet comunista, (recordem que en aquell temps dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a Barcelona, amagat per a eixir d’Artana dins de un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanaren que se identificara, no fa falta dir que el patiment d’aquells moments fou imborrable, la seua vida depenia d’un filet, puix era el moment mes virulent en la persecucio religiosa, cosa que va canviar cap al final de la guerra. Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels seus veïns en el que dia “ tía Salomé grave” era la contrsenya que al vore sa mare la va plenar de felicitat. Ya en Barcelona Don Jose Maria vivia en casa d’uns amics de Vilafranca, els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida normal. Com els seuis germans se canviaren de casa al Carrer Bruch de Barcelona, Don Jose Maria s’en anà en ells, encara que alli sempre estava amagat, inclus quan arrivaven visites des de Artana dient-los als visitants que Don Jose Maria estava en França. Don Jose Maria gracies als amics que li buscaren el primer treball, va trobar un atre, en el que ya inclus cobraba i tot, de bateries d’automovils, fent-se alli pasar per cassat per a aullentar les possibles pretendients que en fins matrimonials l’eixiren, Don Jose Maria se va tindre que inventar una vida paralela en la que la seua dona i els seus chiquets residien en Valencia. Recorda la presencia davant d’ell en la fabrica del mateix Durruti, que preguntava per unes bateries de coche.
Quan quirdaren a la seua quinta Don Jose Maria se va tindre que amagar, convertint-se en un profugo, fins a la Ordre de Prieto en Giner de 1939 en la que se reconeixia el dret a la objeccio de conciencia dels capellans, en este temps ya se deixaren les persecusions a l’iglesia e inclus el mateix General Rojo buscava un capella per a poder batejar al seu net. Don Jose Maria es va fer objetor, acollint-se a la Ordre de Prieto prestant servicis com a sanitari en un hospital primer despres ya fora del hospital estigué en Tarragona, i Cambrils ( a on va dir missa en una habitacio amagat, va assistir “moribundos”, malalts, o inclus a amagaes va donar la comunio a chiquets).
Tot aço fins que el dia de Sant Antoni se va passar a la zona nacionalista, presentan-se davant d’ells dient-los que era capella, estos el presentare al capella de regiment, que va resultar ser un frare del Desert de les Palmes, que els va dir que el coneixia de tota la vida, encara que esta afirmacio no era massa veritat. Dies mes tart el juridic dels nacionals li feu el passe per a poder anr a Castello, eixint de la comparecencia davant del juridic per a solicitar-li el mencionat passe es va trovar una paraeta en la que hi havia aliments com chocolate o pa per auxiliar als necessitats, resultant que el camio de la paraeta, se’n anava al dia siguient cap a Castello, Don Jose Maria els va demanr si podria anr en ell al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia siguient alli estava, no trovant en un primer moment el camio, motiu que el va assustar sobremanera veent-lo en un carre pro d’alli i corregent darrere d’ell, no fora que se’l deixaren, la sorpresa fou al pujar dins, estaven alli sentats els seus amics republicans de Castello que acudien a vore-lo quan estava en Ahin, pero ara eren nacionalstes, i com atals vestien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario