Por: GONZALO ROMERO CASAÑA
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia
Ya en Castello se’n va anar a Saragossa com a capella de regiment. Mes tart va partir a Barcelona a on va assistir com a capella a una execucio en el Camp de La Bota de Barcelona, no mes un dels que anaven a ser executats va voler parlar en ell per a demnar-li que donara a la seua familia unes pertenencies personals una cartera i uns cabells. Quan va tindre que anar a cas dels familiars del executat recorda la cara de terror que li van fer al obrir la porta i al preguntar-li per el ser vollgut, Don Jose Maria despres d’entregar les pertenencies que havien segut depositades en lasea persona i dir-los la fatal noticia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai mes va voler presenciar una execucio, sent des d’eixe dia un foribund detractor de la pena de mort.
Al tornar a Castello el van nombrar vicari de la Iglesia de la Trinitat, pero la seua dedicacio a la ensenyansa en el Institut de Castello, el fea ser un capella a miges, puix passava molt de temps donant classes cosa que limitava la seua dedicacio a l’iglesia de la Trinitat, destacant en ella per la seua llavor en la catequesis.
Despres el feren capella de les monges Carmelites (la creme de Castello), eren anys en que el clamor popular (com ara ho fa) demanava el obispat de Castello, convertint-se Don Jose Maria en un dels liders mes destacats en esta lluita, cosa que com vorem li va reportar la enemistat del obispo de Tortosa.
Va obtindre Don Jose Maria dos catedres la de Religio i la de Llati, destacant els seus llibres de texto de bachillerat utilisats com a llibres de religio que se vengueren per tota Espanya, inclus en Africa i en America del Sur, llibres que cada any en una nova edicio renovava, en la ultima edicio que d’estos llibres se va fer Don Jose Maria recorda els 24.000 que la seua german va empaquetar per a enviar-los per tots els Instituts espanyols. En quan a la seua dedicacio al Llati el buscaren inclus per a fer uns cursos en la Universitat de Salamanca, envoltats de catedratics de tot lo mon, va fer la traduccio de 8 llibres de Plauto (com especialista en llati classic que es) publicats per Espasa-Calpe. Algunes d’estes traduccions les va presentar a un concurs internacional en Buenos Aires de Teatre llati i grec, fent la traduccio del grec el jesuita i professor de la Universitat de Salamanca Elgorriaga, guanyant el premi els dos en el seu treball i colaboracio. En eixos any en Castello Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a scacs. Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’obispat de Segorbe-Castello, aspiracio que fou i es un clam en tota la provincia de Castello, se va intercedir en este tema davant Serrano Suñer, la Conferencia Episcopal, la Santa Sede, Don Jose Maria Fou el Assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicavem dit obispat, pero tot aço li porta el odi del Obispo de Tortosa, que el va amenasar en diverses vegades en enviar-lo a Chodos, o inclus oferint-li una Canongia com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castello i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secesioniste, Don Jose Maria no va accedir ni en chantajes ni en amenases i curiosament i a pesar del obispo de Tortosa va aprovar les oposicions que se feren en Segorbe per accedir a Canonge.
En el any 1960 Don Jose Maria va aprovar les oposicions que se feren en Madrit i va accedir a la plaça de catedratic de llati en la ciutat d’Albacete, durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excurssions per les seues contornades, pero sobre tot les Tertulies de gran nivell que alli se feent, protagonisades per gent que simbolisava el progresisme cultural de l’epoca.
Estant en Albacete va a tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona desti que despres de conseguir, i estar un any en la ciutan condal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castello, ciutat de la que quan se’n anava no mes pensava en tornar a ella.
Mos trovem en el any 1964, i Don Jose Maria en el se regre a Castello dona classes en el Institut femeni, fins al any 1977, en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrrollar eixes tarees.
Es just eixe any 1977, quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforsos a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo Diari Mediterraneo de Castello. En 1982 sufrix un adelicada operacio que el porta al quirofano el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya Ampar Cabanes partix cap a Valencia per a participar en les reunions de oficializacio de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les normes de Castello com el vertader intent de Cavall de Troya dins la Cultura Valenciana. Mes tart, el nombren membre agregat de la Seccio Filologica de la Real Academia de Cultura Valenciana, a on les seues colaboracions han segut proliferes, destacan la seu obra sobre fonetica i gramatiaca.
I es en este 1982 quan junt al ondero Insa Ten ideen la Associacio Cultural Cardona Vives , reunint al catedratic de grec Don Víctor Bort, al historiador Sr, Gascó, a Don Leopolt Penyarroja i a d’atres per a constituir dita Associcio Cultural de Castello, presidint-la durant molts d’anys i ostentant actualment la presidencia honorifica de la mateixa, i de la yo tinc el honor d’ostentar la seua presidencia, pero sempre tenint com a exemple i guia a este homenot, este humanista, este savio, al que des de lo mes profundo de la meua anima li done les gracies per tota la sea vida, ¡Gracies Amic!, ¡Gracies Don Jose Maria!
No hay comentarios:
Publicar un comentario