De l’arap manluc (esclau). Soldat de la milicia dels que es serviren els sultans d’Egipto.Es doná este nom, que significa esclaus, als guardes de corps d’alguns sobirans orientals.
Els successors de Saladino formaren en els mamelucs una guarda, quins individuos elevats a les altes dignitats, aplegaren a ser els amos d’Egipto. Quant el jove Turan-Shan conclui en 1250 un tractat en l’eixercit de creuats de Lluïs IX de França, sense demanar consell als mamelucs, estos el assessinaren i posaren en lo seu lloc a l’emir Moos Ibegh (Eibek), en el qui escomençà la dinastia dels mamelucs en Egipto. El sulta Melek-Salek fon el primer que va comprar als mogols un bon numero d’esclaus turcs, a quins va emplear en sa guarda personal, i els instalá en lo seu palau. Distribuits despres en distintes ciutats d’Egipto, constituiren les guarnicions.
El general dels mamelucs Azsedin Moez-Albek, va fer proclamar com a regina absoluta a Chageredder, mare del sulta Malek-Moadhan, despres de l’assessinat d’este. Azsedin es casá despres en la regina i vingue a ser el primer sulta de la dinastia dels mamelucs (1254). Les dinasties dels mamelucs foren des de la dels Baharits o marins, que regná en 1254 hasda 1382 i tenia els seus quarters en les principals ciutats maritimes d’Egipto, i la dels Boryits, que durá des de 1382 hasda el 1517, cridats aixi perque guarnien les fortalees (borod). Durant les dinasties dels sultans mamelucs hi hagueren distintes agitacions en Egipto, pero el pais aplegá, no obstant, a representar un gran poderiu. Els mongols foren vençuts distintes vegaes pels mamelucs. Entre els regnats ilustres d’estos, n’hi ha que mencionar els de Bibars, Kelaun i Nasser-Mohamed Ben Keluan. El sulta dels otomans, Selim, posá fi en 1517 a la dinastia dels mamelucs d'Egipto, vencent i fent presoner a Tuman-Bey, ultim sobira mameluc, despres de lo qual va ser convertit Egipto en provincia otomana.
Les funcions de govern es varen confiar a un Divan o Consell, compost per mamelucs i l’administracio local a venticinc beyes i un bajá era el representant del sulta otoma. No obstant, l’autoritat es va vore prou restringida, perque el divan podia rebujar o no cumplir les ordens donaes pel bajá, i aixi Ali-Bey, u dels beyes mamelucs, en 1766, es negá a pagar el tribut, expulsá del pais al bajá i, vencent als turcs, es va fer proclamar sulta d’Egipto.
Encara que els mamelucs no lograren definitivamente sobreposar-se al turcs, seguiren de fet independents, i foren ses jefes Murad Bey i Hibrahin Bey, Al desembarcar en Egipto els francesos al mando de Bonaparte (1798), lograren delmar als mamelucs, anulant per complet sa influencia. En 1808 empunyaren de nou les armes, consumant la caiguda de Mehemet Ali.
El numero de mamelucs escampatrs per tot Egipto ascendia a 12.000 quasi tots esclaus cherquesos. El virrei d’Egipto es veïa amenaçat per ells, i per a exterminar-los els convidá (19 de març de 1811) a la cerimonia d’investidura del seu fill, que anava a manar les forces destinaes a la guerra dels Wahabits. Despres d’haver aplegat els mamelucs al lloc a on la cerimonia anava a celebrar-se, foren morts a tirs pels soldats siguent despres exterminats els demes.
Els distins sobirans que han tingut mamelucs al seu servici els han contat a vegaes per mils. El califa El-Motasim tenia 70.000, el sulta Ayub d’Egipto, que va viure en lo sigle XIII, comprá als mogols 20.000 presoners turcs dels quals formá sa guarda.
Mamelucs de la guarda imperial. Quant Bonapart aplegá a Egipto, empleá per a servici d’informes, a distints cavallers mamelucs, una part dels quals segui a les tropes repatriaes. Este fon l’orige del cos de mamelucs. En ells formá Napolleo en 1804, una esquadra de sa guarda en calitat de guerrers a cavall que intervingueren el 2 de maig en Madrit. Despres de la primera abdicacio enviá als mamelucs al seu deposit de Marsella. Despres foren quasi exterminats durant el terror blanc.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom XXXII – pag. 627
Els successors de Saladino formaren en els mamelucs una guarda, quins individuos elevats a les altes dignitats, aplegaren a ser els amos d’Egipto. Quant el jove Turan-Shan conclui en 1250 un tractat en l’eixercit de creuats de Lluïs IX de França, sense demanar consell als mamelucs, estos el assessinaren i posaren en lo seu lloc a l’emir Moos Ibegh (Eibek), en el qui escomençà la dinastia dels mamelucs en Egipto. El sulta Melek-Salek fon el primer que va comprar als mogols un bon numero d’esclaus turcs, a quins va emplear en sa guarda personal, i els instalá en lo seu palau. Distribuits despres en distintes ciutats d’Egipto, constituiren les guarnicions.
El general dels mamelucs Azsedin Moez-Albek, va fer proclamar com a regina absoluta a Chageredder, mare del sulta Malek-Moadhan, despres de l’assessinat d’este. Azsedin es casá despres en la regina i vingue a ser el primer sulta de la dinastia dels mamelucs (1254). Les dinasties dels mamelucs foren des de la dels Baharits o marins, que regná en 1254 hasda 1382 i tenia els seus quarters en les principals ciutats maritimes d’Egipto, i la dels Boryits, que durá des de 1382 hasda el 1517, cridats aixi perque guarnien les fortalees (borod). Durant les dinasties dels sultans mamelucs hi hagueren distintes agitacions en Egipto, pero el pais aplegá, no obstant, a representar un gran poderiu. Els mongols foren vençuts distintes vegaes pels mamelucs. Entre els regnats ilustres d’estos, n’hi ha que mencionar els de Bibars, Kelaun i Nasser-Mohamed Ben Keluan. El sulta dels otomans, Selim, posá fi en 1517 a la dinastia dels mamelucs d'Egipto, vencent i fent presoner a Tuman-Bey, ultim sobira mameluc, despres de lo qual va ser convertit Egipto en provincia otomana.
Les funcions de govern es varen confiar a un Divan o Consell, compost per mamelucs i l’administracio local a venticinc beyes i un bajá era el representant del sulta otoma. No obstant, l’autoritat es va vore prou restringida, perque el divan podia rebujar o no cumplir les ordens donaes pel bajá, i aixi Ali-Bey, u dels beyes mamelucs, en 1766, es negá a pagar el tribut, expulsá del pais al bajá i, vencent als turcs, es va fer proclamar sulta d’Egipto.
Encara que els mamelucs no lograren definitivamente sobreposar-se al turcs, seguiren de fet independents, i foren ses jefes Murad Bey i Hibrahin Bey, Al desembarcar en Egipto els francesos al mando de Bonaparte (1798), lograren delmar als mamelucs, anulant per complet sa influencia. En 1808 empunyaren de nou les armes, consumant la caiguda de Mehemet Ali.
El numero de mamelucs escampatrs per tot Egipto ascendia a 12.000 quasi tots esclaus cherquesos. El virrei d’Egipto es veïa amenaçat per ells, i per a exterminar-los els convidá (19 de març de 1811) a la cerimonia d’investidura del seu fill, que anava a manar les forces destinaes a la guerra dels Wahabits. Despres d’haver aplegat els mamelucs al lloc a on la cerimonia anava a celebrar-se, foren morts a tirs pels soldats siguent despres exterminats els demes.
Els distins sobirans que han tingut mamelucs al seu servici els han contat a vegaes per mils. El califa El-Motasim tenia 70.000, el sulta Ayub d’Egipto, que va viure en lo sigle XIII, comprá als mogols 20.000 presoners turcs dels quals formá sa guarda.
Mamelucs de la guarda imperial. Quant Bonapart aplegá a Egipto, empleá per a servici d’informes, a distints cavallers mamelucs, una part dels quals segui a les tropes repatriaes. Este fon l’orige del cos de mamelucs. En ells formá Napolleo en 1804, una esquadra de sa guarda en calitat de guerrers a cavall que intervingueren el 2 de maig en Madrit. Despres de la primera abdicacio enviá als mamelucs al seu deposit de Marsella. Despres foren quasi exterminats durant el terror blanc.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom XXXII – pag. 627
No hay comentarios:
Publicar un comentario