Per: Chimo Lanuza
Octubre 2002
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. ¿I que celebrem?, ¿qué celebrarém?, ¿qué hauriem de celebrar?
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. I celebrem una data festiva en la que es commemora l’entrada –un nou d’octubre de 1238- del rei Jaume I d’Arago junt en les seues tropes a la ciutat de Valencia (no ho oblidem, Cap i casal). Este fet historic va supondre la clau per al canvi de “titularitat” política i religiosa d’un territori ya mes o manco perfilat. A partir d’eixe moment, la Valencia islamica va passar a formar part del mon cristia i va ser adscrita a la corona d’Arago. I era tal la personalitat d’este poble ya en aquell temps que –entre unes atres raons de tipo politic- pronte va obtindre el “titul” de regne confederat dins de l’esmentada corona aragonesa pero en l’independencia que comporta tindre unes lleis propies (els Furs). L’historia de Valencia es molt mes ampla i molt mes important que este canvi produit a principis del XIII (quasi insignificant si el posem al costat d’uns atres succeïments realment transcendentals en la nostra llarga historia). Pero tambe es cert que s’havia d’elegir una data relativament “proxima” en el temps que servira de referencia historica i identitaria per a tots els valencians. I es va triar esta. Si es o no es la mes adequada, no es el moment ni el lloc per a preguntar-nos-ho. Sempre que cumplixca la seua funcio com a dia de reflexio, pot servir. Pero lo que vullc deixar molt clar es que hem d’anar enlerta en les mitificacions, les llegendes, les sacralisacions...: a voltes poden fer mes mal que be, poden amagar darrere un parany. En el nostre cas, el 9 d’octubre pot ser una data important, pero eclipsa tota una historia de la Valencia anterior, molt mes llarga i important. Molt mes llarga i molt mes important que... Catalunya –per eixemple-. I no oblidem que foren els pancatalanistes els mes interessats en que es prenguera com a referent una Valencia que passava a formar part de lo que ells denominen erroneament –i interessadament- “Corona Catalano-aragonesa” (¿?).
D’una atra banda, no vullc oblidar que este mateix dia es celebra igualment la festivitat de Sant Donis, patro dels enamorats valencians, en una tradicio molt bonica (la Mocadorada) que, si estiguerem en un atre païs –no dire noms-, de segur que a hores d’ara ya s’hauria recuperat i instaurat totalment en la societat. Pero ¿a qui li interessa que els valencians tingam les nostres tradicions?
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. Any 2002. ¿Qué celebrarém enguany?... Soc conscient de que, en una publicacio especial com esta, no hauria de mostrar-me derrotiste ni excessivament critic. Pero comprengau que he d’aprofitar l’ocasio. A mes, a hores d’ara no tinc moltes ganes –ni necessitat- de ser “politicament correcte”. Vinc a dir, llamentablement este nou d’octubre no sera un dia de festa per a molts valencians perque, despres de 25 anys, ¿qué estem en condicions de celebrar enguany? Com a lo llarc dels ultims lustres, no es qüestio de celebrar un Estatut (que no uns Furs) de “todo a cien”, un nom (Comunitat Valenciana) en molt poca força reivindicativa, una Senyera absurdament –i encara- qüestionada, un himne mutilat, una llengua –la valenciana- en proces d’extincio (a causa de l’oficialisacio del castella i del catala per mig del Decret de billingüisme i de la llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua, respectivament), un territori –el valencià- desvertebrat... i, en conseqüencia, un sentiment colectiu identitari ferit de mort. ¿A qui li interessa que els valencians tingam consciencia de poble?
Enguany, ¿tornarém a sentir en l’acte de la baixada de la Senyera les notes de l’himne espanyol que, en lloc de sonar a homenage i pleitesia, sonen per a molts a burla i provocacio en una data de reivindicacio valenciana? Em pareix que si. Es cert que la major part dels valencians desconeixen que l’himne espanyol, en eix acte, es toca per a retre honors a la Senyera (en el qual cas, ¿per que no toquen tambe els himnes frances o noruec?). Pero tambe es cert que un bon grapat de valencians, en sentir eix himne, no fan eixa interpretacio sino que l’identifiquen en l’anima de la personalitat valenciana, confonent-se lo valencià en lo espanyol. Fixem-nos: l’himne espanyol interpretat en Valencia, a nou d’octubre (Dia nacional valencià), en l’acte de la baixada de la Senyera (bandera valenciana), junt a l’himne valencià, davant de tots els valencians... ¿No està un poc fora de lloc? Encara que siga en intencio de pleitesia, no te cabuda l’himne espanyol en estos actes.
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. ¿I que hauriem de celebrar? Sense dubte, aceptada la data, el gran dia de tots els valencians com a valencians, un dia de festa pero tambe de reflexio, de vertebracio, de reivindicacio... Hauria de ser un dia en el que es commemore el sentiment colectiu dels valencians com a poble. Pero, clar, ¿a qui li interessa que els valencians tingam la nostra identitat? Tampoc se nos ha preguntat a penes res (ni tan sols si volem parlar valencià o catala). Referendums... ¡quina por se li te als referendums!, ¿no es cert? En certa manera, se nos consulta cada quatre anys a través de les votades, es cert; pero tambe es cert que se nos enganya cada els mateixos quatre anys. I els partits centralistes (espanyolistes o catalanistes) s’han aprofitat sempre de la bona voluntat dels votants valencians. El resultat final es que possiblement Espanya vaja be, pero Valencia va pijor en el sentit de que a cada llegislatura hem anat perdent un poc mes de la nostra personalitat i en l’actualitat la frontera entre identitats “veïnes” cada volta es mes subtil, de manera que entre la memoria i l’oblit l’espai cada volta es menor. Aixina, ¿quin benefici li està aportant a Valencia el fet de que Espanya vaja be?
9 d’octubre, Dia nacional valencià. Sense mes; hauria de ser, simplement, un dia en el que tots els que compartim esta Valencia nostra pugam sentir-nos dignes de ser valencians. El dia que aço siga aixina, cada nou d’octubre sera una autentica celebracio. Mentrimentres, tot son eufemismes (per no utilisar, un dia com el de hui, una atra paraula mes exacta pero tambe mes dura).
De totes maneres, valencians, germans, felicitats en el Dia nacional valencià.
Octubre 2002
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. ¿I que celebrem?, ¿qué celebrarém?, ¿qué hauriem de celebrar?
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. I celebrem una data festiva en la que es commemora l’entrada –un nou d’octubre de 1238- del rei Jaume I d’Arago junt en les seues tropes a la ciutat de Valencia (no ho oblidem, Cap i casal). Este fet historic va supondre la clau per al canvi de “titularitat” política i religiosa d’un territori ya mes o manco perfilat. A partir d’eixe moment, la Valencia islamica va passar a formar part del mon cristia i va ser adscrita a la corona d’Arago. I era tal la personalitat d’este poble ya en aquell temps que –entre unes atres raons de tipo politic- pronte va obtindre el “titul” de regne confederat dins de l’esmentada corona aragonesa pero en l’independencia que comporta tindre unes lleis propies (els Furs). L’historia de Valencia es molt mes ampla i molt mes important que este canvi produit a principis del XIII (quasi insignificant si el posem al costat d’uns atres succeïments realment transcendentals en la nostra llarga historia). Pero tambe es cert que s’havia d’elegir una data relativament “proxima” en el temps que servira de referencia historica i identitaria per a tots els valencians. I es va triar esta. Si es o no es la mes adequada, no es el moment ni el lloc per a preguntar-nos-ho. Sempre que cumplixca la seua funcio com a dia de reflexio, pot servir. Pero lo que vullc deixar molt clar es que hem d’anar enlerta en les mitificacions, les llegendes, les sacralisacions...: a voltes poden fer mes mal que be, poden amagar darrere un parany. En el nostre cas, el 9 d’octubre pot ser una data important, pero eclipsa tota una historia de la Valencia anterior, molt mes llarga i important. Molt mes llarga i molt mes important que... Catalunya –per eixemple-. I no oblidem que foren els pancatalanistes els mes interessats en que es prenguera com a referent una Valencia que passava a formar part de lo que ells denominen erroneament –i interessadament- “Corona Catalano-aragonesa” (¿?).
D’una atra banda, no vullc oblidar que este mateix dia es celebra igualment la festivitat de Sant Donis, patro dels enamorats valencians, en una tradicio molt bonica (la Mocadorada) que, si estiguerem en un atre païs –no dire noms-, de segur que a hores d’ara ya s’hauria recuperat i instaurat totalment en la societat. Pero ¿a qui li interessa que els valencians tingam les nostres tradicions?
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. Any 2002. ¿Qué celebrarém enguany?... Soc conscient de que, en una publicacio especial com esta, no hauria de mostrar-me derrotiste ni excessivament critic. Pero comprengau que he d’aprofitar l’ocasio. A mes, a hores d’ara no tinc moltes ganes –ni necessitat- de ser “politicament correcte”. Vinc a dir, llamentablement este nou d’octubre no sera un dia de festa per a molts valencians perque, despres de 25 anys, ¿qué estem en condicions de celebrar enguany? Com a lo llarc dels ultims lustres, no es qüestio de celebrar un Estatut (que no uns Furs) de “todo a cien”, un nom (Comunitat Valenciana) en molt poca força reivindicativa, una Senyera absurdament –i encara- qüestionada, un himne mutilat, una llengua –la valenciana- en proces d’extincio (a causa de l’oficialisacio del castella i del catala per mig del Decret de billingüisme i de la llei de creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua, respectivament), un territori –el valencià- desvertebrat... i, en conseqüencia, un sentiment colectiu identitari ferit de mort. ¿A qui li interessa que els valencians tingam consciencia de poble?
Enguany, ¿tornarém a sentir en l’acte de la baixada de la Senyera les notes de l’himne espanyol que, en lloc de sonar a homenage i pleitesia, sonen per a molts a burla i provocacio en una data de reivindicacio valenciana? Em pareix que si. Es cert que la major part dels valencians desconeixen que l’himne espanyol, en eix acte, es toca per a retre honors a la Senyera (en el qual cas, ¿per que no toquen tambe els himnes frances o noruec?). Pero tambe es cert que un bon grapat de valencians, en sentir eix himne, no fan eixa interpretacio sino que l’identifiquen en l’anima de la personalitat valenciana, confonent-se lo valencià en lo espanyol. Fixem-nos: l’himne espanyol interpretat en Valencia, a nou d’octubre (Dia nacional valencià), en l’acte de la baixada de la Senyera (bandera valenciana), junt a l’himne valencià, davant de tots els valencians... ¿No està un poc fora de lloc? Encara que siga en intencio de pleitesia, no te cabuda l’himne espanyol en estos actes.
9 d’octubre, diuen, Dia nacional valencià. ¿I que hauriem de celebrar? Sense dubte, aceptada la data, el gran dia de tots els valencians com a valencians, un dia de festa pero tambe de reflexio, de vertebracio, de reivindicacio... Hauria de ser un dia en el que es commemore el sentiment colectiu dels valencians com a poble. Pero, clar, ¿a qui li interessa que els valencians tingam la nostra identitat? Tampoc se nos ha preguntat a penes res (ni tan sols si volem parlar valencià o catala). Referendums... ¡quina por se li te als referendums!, ¿no es cert? En certa manera, se nos consulta cada quatre anys a través de les votades, es cert; pero tambe es cert que se nos enganya cada els mateixos quatre anys. I els partits centralistes (espanyolistes o catalanistes) s’han aprofitat sempre de la bona voluntat dels votants valencians. El resultat final es que possiblement Espanya vaja be, pero Valencia va pijor en el sentit de que a cada llegislatura hem anat perdent un poc mes de la nostra personalitat i en l’actualitat la frontera entre identitats “veïnes” cada volta es mes subtil, de manera que entre la memoria i l’oblit l’espai cada volta es menor. Aixina, ¿quin benefici li està aportant a Valencia el fet de que Espanya vaja be?
9 d’octubre, Dia nacional valencià. Sense mes; hauria de ser, simplement, un dia en el que tots els que compartim esta Valencia nostra pugam sentir-nos dignes de ser valencians. El dia que aço siga aixina, cada nou d’octubre sera una autentica celebracio. Mentrimentres, tot son eufemismes (per no utilisar, un dia com el de hui, una atra paraula mes exacta pero tambe mes dura).
De totes maneres, valencians, germans, felicitats en el Dia nacional valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario