Font: Origens del Regne de Valencia – Saragossa 1.981 – Antoni Ubieto Arteta – Tom I – pag. 117-134
El pleit entre Toledo i Tarragona es prou conegut. S’aportaren documents antics, que es compulsaren. Se buscá informacio de l’actuacio d’abdos parts des del moment de l’asedi. S’intentá fixar la cronologia exacta per a comprovar si les actuacions dels uns antecediren a les dels atres: i mai es pogue remontar el mes d’abril de 1238. En fi, es buscaren tots els antecedents possibles.
Hui a soles trobem en falta a, que, -d’existir- hi haguera segut decisiu: la declaracio d’un clerigo mossarap valenciá que diguera de que disponia Valencia abans de la conquista de Jaume I. I a falta d’un clerigo la de qualsevol mossarap. No podem oblidar que s’aplegá a utilisar la d’un “acolit” que actuá en la catedral en un acte religios .
Es prou raro que ninguna de les dos parts recurrira a presentar la prova mes important. I lo mateix en el resto del territori.
Mossaraps i musulmans: Davant esta deduccio documental cap preguntar-se si pogueren existir mossaraps en la Valencia migeval.
El coran mana als musulmans que no perseguixquen als cristians a causa de sa fe, i encara que els protegixquen. Els tractats de capitulacios de poblaors cristians davant dels musulmans foren tallans i respectats. El “tractat de capitulacio” de Teodomir es un clar eixemple.
“a qualsevol dels seus no se’ls despullará de res que poseixquen, en maldat; no se’ls reduirá a esclavitut; no seran separats de ses dones, ni de ses fills; es respectaran ses viudes; no se’ls donará mort i no es cremaran ses iglesies; tampoc se’ls prohibirá el cult de sa religio....”
“Sobre Teodomir i els seus pesará un import de capitulacio, que deurá pagar; si sa condicio es lliure, un dinar, quatre almuts de forment, quatre almuts de ciba, quatre quints de vinagre i u d’oli; tot esclau deurá pagar la mitat de tot aço”.
Este tipo de proteccio pareix que seria suficient per a assegurar la persistencia dels cristians entre musulmans. Es mes, l’entrega dels imports senyalats al final del text favoreixeria que els musulmans procuraren la no conversio dels cristians. Deu de tindre’s en conter que en lo sigle VIII eixe dinar suponia una fort inversio, en lo sigle X tres dinars era el sou d’un obrer cualificat en el ram de la construccio per un mes de treball.
Pero el mateix coran tancava els elements suficients per a acabar quasi per complet en eixe mon cristia. Per un costat, el cristia que es convertia a l’islamisme quedava obligat a soles al pago dels tributs llegals, quedant exent de qualsevol atre; i, si no tenia llbertat, la recobrava, ya que el coran no admitix que ses practicants siguen serfs.
La llibertat i l’excusio d’imposts anaven a facilitar la conversio massiva de quasi tots els cristians a la religio de Mahoma.
El pleit entre Toledo i Tarragona es prou conegut. S’aportaren documents antics, que es compulsaren. Se buscá informacio de l’actuacio d’abdos parts des del moment de l’asedi. S’intentá fixar la cronologia exacta per a comprovar si les actuacions dels uns antecediren a les dels atres: i mai es pogue remontar el mes d’abril de 1238. En fi, es buscaren tots els antecedents possibles.
Hui a soles trobem en falta a, que, -d’existir- hi haguera segut decisiu: la declaracio d’un clerigo mossarap valenciá que diguera de que disponia Valencia abans de la conquista de Jaume I. I a falta d’un clerigo la de qualsevol mossarap. No podem oblidar que s’aplegá a utilisar la d’un “acolit” que actuá en la catedral en un acte religios .
Es prou raro que ninguna de les dos parts recurrira a presentar la prova mes important. I lo mateix en el resto del territori.
Mossaraps i musulmans: Davant esta deduccio documental cap preguntar-se si pogueren existir mossaraps en la Valencia migeval.
El coran mana als musulmans que no perseguixquen als cristians a causa de sa fe, i encara que els protegixquen. Els tractats de capitulacios de poblaors cristians davant dels musulmans foren tallans i respectats. El “tractat de capitulacio” de Teodomir es un clar eixemple.
“a qualsevol dels seus no se’ls despullará de res que poseixquen, en maldat; no se’ls reduirá a esclavitut; no seran separats de ses dones, ni de ses fills; es respectaran ses viudes; no se’ls donará mort i no es cremaran ses iglesies; tampoc se’ls prohibirá el cult de sa religio....”
“Sobre Teodomir i els seus pesará un import de capitulacio, que deurá pagar; si sa condicio es lliure, un dinar, quatre almuts de forment, quatre almuts de ciba, quatre quints de vinagre i u d’oli; tot esclau deurá pagar la mitat de tot aço”.
Este tipo de proteccio pareix que seria suficient per a assegurar la persistencia dels cristians entre musulmans. Es mes, l’entrega dels imports senyalats al final del text favoreixeria que els musulmans procuraren la no conversio dels cristians. Deu de tindre’s en conter que en lo sigle VIII eixe dinar suponia una fort inversio, en lo sigle X tres dinars era el sou d’un obrer cualificat en el ram de la construccio per un mes de treball.
Pero el mateix coran tancava els elements suficients per a acabar quasi per complet en eixe mon cristia. Per un costat, el cristia que es convertia a l’islamisme quedava obligat a soles al pago dels tributs llegals, quedant exent de qualsevol atre; i, si no tenia llbertat, la recobrava, ya que el coran no admitix que ses practicants siguen serfs.
La llibertat i l’excusio d’imposts anaven a facilitar la conversio massiva de quasi tots els cristians a la religio de Mahoma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario