TOMASET EL MALFAENER
Tomaset el del carrer baix era de lo mes malfaener. Pertanyia a una familia acomodada i s'havia criat molt mimat des de chicotet. Sa mare era la que mes el contemplava: ans d'alçar-se, li pujava all lit les sopetes de cafe en llet ben calentetes, li tapava els peuets si els tenia fora deIs llançols, i el deixava dormir tot lo que volia.
Tomaset casi tots els dies fea tart a l'escola i, per vergonya, no entrava en ella. Fea patir en els menjars puix tot era dir: 'aço no m'agrada, aço tampoc’ i sa mare per a acontentar-lo havia de guisar menjars especials per ad ello Ademes, li trossejava la carn en el plat, li pelava la fruta i names faltava que li donara el menjar a culleradetes.
Tant com Tomaset anava creixent, anaven fent-li mes contemplacions com donar-li diners per a bovades, llibertat per a anar als pobles del contorn... Primer li van comprar una bicicleta, ! despres una moto, en la que fent el fantastic era el terror de les dones per l'excessiva velocitat i en que conduia per dins del poble. En una paraula, Tomaset ademes de ser un malfaener, era un perfecte maleducat.
Pero succei que la familia de Tomaset, pels revessos de la fortuna, va anar molt a menys: la seu a fortuna es basava casi tota en horts de tarongers i quan la guerra europea, com les taronges no servixen per a combatre, no tenien eixida per l'estranger; i es va arruinar el seu cultiu, fins l'extrem que els amos arrancaven els tarongers per a sembrar blat i paniç.
La casa de Tomaset se va arruinar tambe, puix hague de vendre la facenda per a pagar deutes i poder sobreviure. Al principi anaven tirant per allo de "mes te el ric quant empobrix, que el pobre quan s'enriquix", pero va vindre un moment en que la situacio es fea insostenible i l'unica solucio era que Tomaset es posara a treballar, cosa a la que no estava acostumat.
Tomaset es posa a treballar de llaurador. Sense nocio dels treballs propis de la llaurança, havia de treballar al sol i suava la camisa.
Els propietaris que el llogaven una vegada a llaurar o a cavar, escarmentats pel poc rendiment que donava, no el tornaven a buscar.
Es colocà de manobre el les obres de l’ajuntament, que eren mes llaugeres per ad ell i no tan expostes al sol, pero com no estava acostumat a treballar, es cansava. El mestre d'obres el va despachar per malfaener.
Tomaset, al vore's parat, en el fondo s'alegrava, content de no haver de treballar. Pero justament el ferrer del poble necessitava un operari i va pensar en ello Tomaset no tenía excusa per a no acceptar el treball que li oferien, sobretot perque no treballaria al sol. Els primers dies anava pegant colps de mall damunt l'enclusa sense gemecar. Pero pronte es va cansar de mascarar-se atiant el foc i doblegar ferros en el martell. ¡Tot un senyoret embrutant-se en el carbo i tocant ferros rovellats! Començà a queixar-se de dolor de braços i deixà la ferreria.
Com Tomas es va queixar de que l'ofici de ferrer era mol brut, son pare li'n busca un atre mes net: el colocà en un molí de farina. Tambe allí faltava un peo. Toma'set escomençà a treballar resignat, pero pronte es cansa d'ensacar i portar d'aci cap alla els sacs de farina. Ademes, si en la ferrería semblava un carboner, en el molí, tot enfarinat, semblava un pallasso. Als pocs dies ya estava Tomas en sa casa sense ofici ni benefici: ya havia abandonat el treball.
El nou ofici de Tomas fon el d'aprenent d'oficial de fuster. Al principi estava content de vore que ni les serraures ni les borumballes l'embrutarien com el carbo i la farina, pero pronte es va cansar de carrejar cabirons, portes i finestres, per lo que va deixar l'ofici.
Per fi van trobar per ad ell la colocacio convenient: empleat del govern. Per influencia d'un diputat a qui coneixien, li van concedir la carteria del poble: un carrec que no embrutava i que no requeria ningun esforç fisic, perque es reduia a atendre l'oficina i repartir les cartes a domicilio. Al principi li agradava pesar les cartes, certificar-les, ajudar al public a fer girs i paquets, i unes atres menudencies propies de la noble professio que li havia caigut com una loteria. Pero a poc a poc va anar fent efecte la sella malfaeneria: es retardava en tot: en repartir cartes i impresos i, lo mes greu, en els girs postals. Algun perjudicat el denuncià, li feren una inspeccio i el tiraren de la carteria.
Encara va tindre la sort Tomaset de que el colocaren en l'Ajuntament. L'alcalde i els regidors eren amics de son pare, per la politica, i li van donar un enchufe: un carrec de municipal, a les ordens de secretaría. La seua obligacio nomes era repartir pel municipi les comunicacions de l' Alcaldia.
Pero Tomaset encara va tindre oportunitat en este carrec tant bo per a manifestar sa malfaeneria, defecte que li va valdre la mort: sempre anava pel carrer contant els passos i entretenintse en romanços i gambals en tots els qui topetava.
Un día anava pausadament pel mig del carrer, a repartir comunicacions de l'alcaldia. En aço un autobus corría mes que anava, chiulant pel carrer demanant pas i a Tomaset el seu caracter pereos li va pegar per no apartar-se en seguida, dient, "ya pararas, ya pararas, no cal que tingues tanta presa". L'autobus frenà estrepitosament, pero el conductor no pague impedir que el bus esclafara a Tomaset.
Artana Estiu 1995
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.
Tomaset el del carrer baix era de lo mes malfaener. Pertanyia a una familia acomodada i s'havia criat molt mimat des de chicotet. Sa mare era la que mes el contemplava: ans d'alçar-se, li pujava all lit les sopetes de cafe en llet ben calentetes, li tapava els peuets si els tenia fora deIs llançols, i el deixava dormir tot lo que volia.
Tomaset casi tots els dies fea tart a l'escola i, per vergonya, no entrava en ella. Fea patir en els menjars puix tot era dir: 'aço no m'agrada, aço tampoc’ i sa mare per a acontentar-lo havia de guisar menjars especials per ad ello Ademes, li trossejava la carn en el plat, li pelava la fruta i names faltava que li donara el menjar a culleradetes.
Tant com Tomaset anava creixent, anaven fent-li mes contemplacions com donar-li diners per a bovades, llibertat per a anar als pobles del contorn... Primer li van comprar una bicicleta, ! despres una moto, en la que fent el fantastic era el terror de les dones per l'excessiva velocitat i en que conduia per dins del poble. En una paraula, Tomaset ademes de ser un malfaener, era un perfecte maleducat.
Pero succei que la familia de Tomaset, pels revessos de la fortuna, va anar molt a menys: la seu a fortuna es basava casi tota en horts de tarongers i quan la guerra europea, com les taronges no servixen per a combatre, no tenien eixida per l'estranger; i es va arruinar el seu cultiu, fins l'extrem que els amos arrancaven els tarongers per a sembrar blat i paniç.
La casa de Tomaset se va arruinar tambe, puix hague de vendre la facenda per a pagar deutes i poder sobreviure. Al principi anaven tirant per allo de "mes te el ric quant empobrix, que el pobre quan s'enriquix", pero va vindre un moment en que la situacio es fea insostenible i l'unica solucio era que Tomaset es posara a treballar, cosa a la que no estava acostumat.
Tomaset es posa a treballar de llaurador. Sense nocio dels treballs propis de la llaurança, havia de treballar al sol i suava la camisa.
Els propietaris que el llogaven una vegada a llaurar o a cavar, escarmentats pel poc rendiment que donava, no el tornaven a buscar.
Es colocà de manobre el les obres de l’ajuntament, que eren mes llaugeres per ad ell i no tan expostes al sol, pero com no estava acostumat a treballar, es cansava. El mestre d'obres el va despachar per malfaener.
Tomaset, al vore's parat, en el fondo s'alegrava, content de no haver de treballar. Pero justament el ferrer del poble necessitava un operari i va pensar en ello Tomaset no tenía excusa per a no acceptar el treball que li oferien, sobretot perque no treballaria al sol. Els primers dies anava pegant colps de mall damunt l'enclusa sense gemecar. Pero pronte es va cansar de mascarar-se atiant el foc i doblegar ferros en el martell. ¡Tot un senyoret embrutant-se en el carbo i tocant ferros rovellats! Començà a queixar-se de dolor de braços i deixà la ferreria.
Com Tomas es va queixar de que l'ofici de ferrer era mol brut, son pare li'n busca un atre mes net: el colocà en un molí de farina. Tambe allí faltava un peo. Toma'set escomençà a treballar resignat, pero pronte es cansa d'ensacar i portar d'aci cap alla els sacs de farina. Ademes, si en la ferrería semblava un carboner, en el molí, tot enfarinat, semblava un pallasso. Als pocs dies ya estava Tomas en sa casa sense ofici ni benefici: ya havia abandonat el treball.
El nou ofici de Tomas fon el d'aprenent d'oficial de fuster. Al principi estava content de vore que ni les serraures ni les borumballes l'embrutarien com el carbo i la farina, pero pronte es va cansar de carrejar cabirons, portes i finestres, per lo que va deixar l'ofici.
Per fi van trobar per ad ell la colocacio convenient: empleat del govern. Per influencia d'un diputat a qui coneixien, li van concedir la carteria del poble: un carrec que no embrutava i que no requeria ningun esforç fisic, perque es reduia a atendre l'oficina i repartir les cartes a domicilio. Al principi li agradava pesar les cartes, certificar-les, ajudar al public a fer girs i paquets, i unes atres menudencies propies de la noble professio que li havia caigut com una loteria. Pero a poc a poc va anar fent efecte la sella malfaeneria: es retardava en tot: en repartir cartes i impresos i, lo mes greu, en els girs postals. Algun perjudicat el denuncià, li feren una inspeccio i el tiraren de la carteria.
Encara va tindre la sort Tomaset de que el colocaren en l'Ajuntament. L'alcalde i els regidors eren amics de son pare, per la politica, i li van donar un enchufe: un carrec de municipal, a les ordens de secretaría. La seua obligacio nomes era repartir pel municipi les comunicacions de l' Alcaldia.
Pero Tomaset encara va tindre oportunitat en este carrec tant bo per a manifestar sa malfaeneria, defecte que li va valdre la mort: sempre anava pel carrer contant els passos i entretenintse en romanços i gambals en tots els qui topetava.
Un día anava pausadament pel mig del carrer, a repartir comunicacions de l'alcaldia. En aço un autobus corría mes que anava, chiulant pel carrer demanant pas i a Tomaset el seu caracter pereos li va pegar per no apartar-se en seguida, dient, "ya pararas, ya pararas, no cal que tingues tanta presa". L'autobus frenà estrepitosament, pero el conductor no pague impedir que el bus esclafara a Tomaset.
Artana Estiu 1995
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario