VIDA DE SANT VICENT FERRER, APOSTOL D’EUROPA
Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Libro II, capitul XXIII – pag. 353 y següents.
A la fi el gran talent, cor, perspicacia i corage del Papa Lluna va idear, aconsellar i quasi manar la reunio d’un parlament d’Arago i Valencia, on estava present tambe el comtat de Barcelona. En els citats parlaments es va encomanar la solucio del conflicte a nou diputats, els quals hi havien de ser graduats en alguna universitat, virtuosos, imparcials i no hi hagueren militat en cap dels partits que es presentaren a la successio, caracteristiques que es reflexaren en el document cuyes normes principals varen ser les següents:
“Els estats d’Arago i Valencia i el comtat de Barcelona, representarien a tota la Corona d’Arago. Vintiquatre prohomens donarien la conformitat als representants de cadasqu d’ells que debien presentar a tres compromisaris, per lo que en conjunt sumarien nou, quins serien els encarregats de triar als candidats del quals tenia que eixir el nou rei. La votacio minina que deuria d’alcançar el triat, per a ser nomenat sobira, deuria de ser de dos terços, sent imprescindible que en dits vots favorables estigueren representats e Regne d’Arago, el Regne de Valencia y el contat de Barcelona”.
Es v’acordar ademes reunir-se en la ciutat de Casp el 29 de març de 1.412. Ab este pacte se li va coneixer com “la concordia d’Alcanyis”.
Com haven dit va ser designà la vila de Casp pertanyent a l’Orde de l’Hospital per a les deliberancions dels compromisaris. Els quals tindrien jurisdiccio en la esmentà vila mentres durara el conclau, les dates del qual foren fixaes del 29 de març al 29 de maig, temps que fon prollongat fins al 29 de juny. Cada diputat hi havia de dur quaranta homens armats ademes de la tropa encarregà d’assegurar l’orde en la vila.
Segons l’acordat en “la concordia d’Alcanyis” el 15 de febrer de 1.412 foren triats els compromisaris que representarien a la Corona d’Arago. Als compromisaris se lis cridava popularment com els “nou homens justs”.
En Casp, el 29 de març acordat, tot estava preparat per a que es reuniren en lo castell i la ciutat estava prenida per les tropes que no deixaven entrar a ningu sense justificar-se. Sols aplegaren cinc dels nou. Es retrasaren el tres compromisaris de Valencia i u de Barcelona. Per fi el 17 d’abril es reuniren els nou i prestaren jurament en l’iglesia major i es constituiren en conclau. Hi ha que fer constar quel compromisari de Valencia, Giner Rabasa, d’alvançà edat i en trastorns mentals no pugue acudir a l’acte de jurament. En sustituicio es va nomenar a Pere Beltran que aplegà el 18 de maig. Tots ells foren els següents:
Per Arago: Domenec Ram, bisbe d’Osca des de 1.410. Francesc d’Aranda cavaller que als cinquantados anys d’edat ingresà en la cartoixa de Porta Coeli, d’aspecte horripilant per sa presencia fisica i arruïnats vestits, mes preocupat pels demes que per si mateix. Berenguer de Bardaxi, cavaller i senyor de Zaydi, juriste, de cinquanta anys d’edat.
Per Valencia: Vicent Ferrer Miquel, religios dominic, doctor en Teologia, de reconegut prestigi popular, civil, religios i entre la noblea, de xixantados anys d’edat. Bonifaci Ferrer Miquel, advocat, ex-general de l’Orde de la Cartoixa i prior de la Cartoixa de Porta Coeli, germa de Vicent Ferrer, de cinquantaset anys d’edat. Giner Rabasa, juriste i doctor en lleis, de molta alvançà edat, que n’aplegà a pendre part en lo conclau puix ab trastorns mentals es negà a jurar les normes el 17 d’abril, per lo que fon sustituit per Pere Beltran, juriste de fama.
Per Barcelona: Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona des de 1.407. Guillem de Vallseca, juriste afamat i algo malalt. Bernat de Gualbes, doctor en lleis, comerciant i banquer.
Esta forma d’eleccio, en un temps que esta qualificat com historicament enrarit, va ser una bona lliço per al nostre temps tan unflat i envanit de civilisacio i progres. L’historiaor Lafuente ens diu:
“No tan sols els estats de la Corona, no solament Espanya, sino tota la cristiandat veïa per primera vegà en l’historia, en expectacio i ansietat, la decisio de l’assunt mes gran que pot produir-se en un regne, encomanant a uns pocs clercs i lletrats cridats per a dispondre d’una de les mes riques i potents corones d’Europa. El mon veïa com es deixaven les armes per les lletres, en un temps en el qual no s’acostumava a solucionar aixi les grans qüestions dels pobles”.
Vicent Ferrer predicava per Extremadura, estrany a la politica, quant anaren a dornar-li la noticia de sa eleccio com a diputat; obeint el deure que li v’impondre la patria s’encaminà seguidament al lloc de la reunio. França i Napols posaren el vet a tres dels compromisaris acusant-los d’imparcialitat; el bisbe d’Osca, Bonifaci Ferrer i Berenguer de Bardaxi; pero quant es va comprovar la falsetat de la denuncia no va ser tinguda en conter. Llavors, aquelles nacions retiraren la candidatura de Lluïs d’Anjou.
Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Libro II, capitul XXIII – pag. 353 y següents.
A la fi el gran talent, cor, perspicacia i corage del Papa Lluna va idear, aconsellar i quasi manar la reunio d’un parlament d’Arago i Valencia, on estava present tambe el comtat de Barcelona. En els citats parlaments es va encomanar la solucio del conflicte a nou diputats, els quals hi havien de ser graduats en alguna universitat, virtuosos, imparcials i no hi hagueren militat en cap dels partits que es presentaren a la successio, caracteristiques que es reflexaren en el document cuyes normes principals varen ser les següents:
“Els estats d’Arago i Valencia i el comtat de Barcelona, representarien a tota la Corona d’Arago. Vintiquatre prohomens donarien la conformitat als representants de cadasqu d’ells que debien presentar a tres compromisaris, per lo que en conjunt sumarien nou, quins serien els encarregats de triar als candidats del quals tenia que eixir el nou rei. La votacio minina que deuria d’alcançar el triat, per a ser nomenat sobira, deuria de ser de dos terços, sent imprescindible que en dits vots favorables estigueren representats e Regne d’Arago, el Regne de Valencia y el contat de Barcelona”.
Es v’acordar ademes reunir-se en la ciutat de Casp el 29 de març de 1.412. Ab este pacte se li va coneixer com “la concordia d’Alcanyis”.
Com haven dit va ser designà la vila de Casp pertanyent a l’Orde de l’Hospital per a les deliberancions dels compromisaris. Els quals tindrien jurisdiccio en la esmentà vila mentres durara el conclau, les dates del qual foren fixaes del 29 de març al 29 de maig, temps que fon prollongat fins al 29 de juny. Cada diputat hi havia de dur quaranta homens armats ademes de la tropa encarregà d’assegurar l’orde en la vila.
Segons l’acordat en “la concordia d’Alcanyis” el 15 de febrer de 1.412 foren triats els compromisaris que representarien a la Corona d’Arago. Als compromisaris se lis cridava popularment com els “nou homens justs”.
En Casp, el 29 de març acordat, tot estava preparat per a que es reuniren en lo castell i la ciutat estava prenida per les tropes que no deixaven entrar a ningu sense justificar-se. Sols aplegaren cinc dels nou. Es retrasaren el tres compromisaris de Valencia i u de Barcelona. Per fi el 17 d’abril es reuniren els nou i prestaren jurament en l’iglesia major i es constituiren en conclau. Hi ha que fer constar quel compromisari de Valencia, Giner Rabasa, d’alvançà edat i en trastorns mentals no pugue acudir a l’acte de jurament. En sustituicio es va nomenar a Pere Beltran que aplegà el 18 de maig. Tots ells foren els següents:
Per Arago: Domenec Ram, bisbe d’Osca des de 1.410. Francesc d’Aranda cavaller que als cinquantados anys d’edat ingresà en la cartoixa de Porta Coeli, d’aspecte horripilant per sa presencia fisica i arruïnats vestits, mes preocupat pels demes que per si mateix. Berenguer de Bardaxi, cavaller i senyor de Zaydi, juriste, de cinquanta anys d’edat.
Per Valencia: Vicent Ferrer Miquel, religios dominic, doctor en Teologia, de reconegut prestigi popular, civil, religios i entre la noblea, de xixantados anys d’edat. Bonifaci Ferrer Miquel, advocat, ex-general de l’Orde de la Cartoixa i prior de la Cartoixa de Porta Coeli, germa de Vicent Ferrer, de cinquantaset anys d’edat. Giner Rabasa, juriste i doctor en lleis, de molta alvançà edat, que n’aplegà a pendre part en lo conclau puix ab trastorns mentals es negà a jurar les normes el 17 d’abril, per lo que fon sustituit per Pere Beltran, juriste de fama.
Per Barcelona: Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona des de 1.407. Guillem de Vallseca, juriste afamat i algo malalt. Bernat de Gualbes, doctor en lleis, comerciant i banquer.
Esta forma d’eleccio, en un temps que esta qualificat com historicament enrarit, va ser una bona lliço per al nostre temps tan unflat i envanit de civilisacio i progres. L’historiaor Lafuente ens diu:
“No tan sols els estats de la Corona, no solament Espanya, sino tota la cristiandat veïa per primera vegà en l’historia, en expectacio i ansietat, la decisio de l’assunt mes gran que pot produir-se en un regne, encomanant a uns pocs clercs i lletrats cridats per a dispondre d’una de les mes riques i potents corones d’Europa. El mon veïa com es deixaven les armes per les lletres, en un temps en el qual no s’acostumava a solucionar aixi les grans qüestions dels pobles”.
Vicent Ferrer predicava per Extremadura, estrany a la politica, quant anaren a dornar-li la noticia de sa eleccio com a diputat; obeint el deure que li v’impondre la patria s’encaminà seguidament al lloc de la reunio. França i Napols posaren el vet a tres dels compromisaris acusant-los d’imparcialitat; el bisbe d’Osca, Bonifaci Ferrer i Berenguer de Bardaxi; pero quant es va comprovar la falsetat de la denuncia no va ser tinguda en conter. Llavors, aquelles nacions retiraren la candidatura de Lluïs d’Anjou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario