COMENTARI A REFLEXIONS SOBRE L’ACTUACIO D’UN JESUITA

PREGUNTA PLANTEJÀ PER MIQUEL CARBONELL AL PRESIDENT DE LA SECCIO DE LLENGUA Y LLITERATURA DE LA RACV

Autor: Miquel Carbonell Roig, març del 2003

Bona nit: ¿Es conscient voste que el PP mos enganya en la llengua valenciana?

-Mimicament assentà afirmativament en lo cap.

-Bo. Si aixo es aixina, podria dir-mos :¿qué es lo que ha fet la RACV per a solventar ixa situacio problematica en la que mos trovem?. Bo…. Si li pareix em contesta al final.

Yo vaig coneixer a Joan Costa , quan alla …pels anys 85 escrivia articuls en Les Provincias com LLENGUAGE ROBOTIC, etc; vaig llegir els seus llibres DESPERTA FERRO y en acant EL FERRO QUE DESPERTA y la veritat es que, no se a on està ixa “revolucio copernicana” que segons voste anaven a realisar ixos jovens intelectuals, llicenciats ells, que formen part d’ixe “ FERRO QUE DESPERTA” que li estava o anava a socavar els peus d’ixa doctrina oficial aferrà a una ortodoxia dogmatica catalanista?.

Yo la veritat es que no la veig. No se si serà perque el “FERRO QUE DESPERTA” l’han banyat. ¡Ya m’enten, lo que li vullc dir…!, y s’ha robellat y no ha fet res.

Voste, ades, durant la conferencia, ha dit: “que no sabia qué fer, n’hi cóm solucionar la problemática” ; suponc que es referia, a la que es trovaben els acents . Puix be, yo li la vaig a donar, recordant-li un pasage evangelic, del que voste per sa condicio professional coneixerà millor que yo.

Es aquell, en el que Jesucrist entra en lo temple y expulsa ad aquells mercaders que havien utilisat la casa de Deu per a un fi inapropiat.

¿Per qué Voste no agarra l’assot y tira del temple del valencianisme, o siga de la RACV, ad aquells que no fan lo que deu fer la RACV, sino que mercantilisen ses actuacions en benefici propit?.

Moltes gracies

Com a unica resposta a la meua intervencio tingui: la de que ell “no anava a actuar com feu Jesucrist”

No vullgue entrar en el mensaje metaforic que anava dirigit per a ixes persones, que provenint de la RACV, hui estan en la AVLLy que per supost, no han segut ixe FERRO QUE DESPERTA, que anava a socavar els peus d’ixe jagant catalaniste, sino que mes be lo que estan produint, es l’escissio y divissio del valencianisme, per la sumissio y acostament d’ixes persones , a la doctrina y politica catalanista que s’amaga y emana de la AVLL.

Si efectivament, ell com a membre de la seccio de llengua y lliteratura de la RACV, es conscient de que el PP mos enganya en la llengua valenciana, ¿per qué no ha contestat lo que ha fet la RACV per a solventar ixa situacio problemática en la que mos trovem,,o si es que preten fer algo, per a denunciar davant del poble valencià la GRAN MENTIRA del PP, que dia a dia ve enganyant a tot lo mon, diguent que ha solucionat el problema llingüistic creant la llei de la AVLL y la propia Academia, quan lo unic que han fet, es institucionalisar ixe llengu age hibrit rebordonit que yo anomene “CAGALÀ” y que els del PP volen que se li diga valencià.

El Sr. Costa duya la lliço ben estudià. Ell sabia que en el GAV anava a trobar gent, que no veu be, en estos moments, entrar en disquisicions sobre els accents, maxim, quan la RACV ya tenia unes normes sobre l’acentuacio, que millor o pijor ,s’ajusten al valencià y no vem la necessitat, de que la RACV haja debatut el tema dels accents, per allo, de si ad alguns membres de la RACV els puguera interessar acostar-se a la norma catalana, que es lo que preten la AVLL
.
No acabe de compendre com un discipul practicant de la doctrina cristiana, o siga un religios, adoptara fermament una postura radiacal contraria al eixemple donat per Jesucrist ,en un moment puntual y concret de la seua vida, sobre l’actuacio que feen determinaes pesones, del lloc destinat a un fi distint.
D’un intelectual com el Sr. Costa, m’haguera agradat sentir un atra resposta mes acort al meu plantejament; perque si el meu eixemple no li pareixia suficientement adecuat, ell deuria de tindre inteligencia suficient per a rebatre-lo.
¿Acas no es eixemplar el expulsar de la casa d’u, o millor dit de la casa que representa la cultura de tots els valencians,o siga de la RACV, ad aquells que s’han venut a un atre amo, que ha creat un atra casa, per a que els valencians partidarits del catalanisme, s’ajunten en els valencians supostament partidarits del valencianisme per a crear una llengua nova que satisfaga als venuts al catalanisme?.

A l’intelectual Costa li fallen les matematiques .¿Com una minoria supostament valencianista pot fer algo contra una majoria catalanista,en ixa nova casa de traïdors venuts y mentirosos?; o,¿ es pensa que la ciencia infusa, incidirà sobre la pseudociencia catalanera?

¡L’ intelectual del Sr. Costa es creu que es pot servir a “dos amos “al mateix temps ?. En cas de que aixo puguera ferse, ¿a qui creu que servirien en major fidelitat els seus amiguets, a l’amo que no li dona res com es la RACV, o al que li paga un sou abundant vitalici ademes de les atres bufandes que l’acompanyen, com es la AVLL del PP-PSOE?.

¿No s’enrecorda el Sr. Costa del dit popular : que les pomes tocaes, toquen o podrixen a les sanes?.
¿S’ha oblidat el Sr. Costa de lo que diu en el seu llibre EL FERRO QUE DESPERTA ¿ en:

A) PACTE LLINGÚISTIC

Primer…..“Qualsevol emissari, tapat o manifest, per a defendre uns interesos no estrictament valencians, es un cudol en mig del cami de reconcialiacio”.

Segon. “Un pacte llingüistic inmediat, que no tinga base i punt de referencia el parlar de la poblacio, que usa com a llengua corrent la seua meterna valenciana, es un acte imposible. Tenim una llengua encara viva, una llarga evolucio i uns clasics…..

Tercer. …”Les normes del 32 foren per al valencià com un Cavall de
Troya, una trampa mortal, la falca que va obrir encara mes fondo el clavill de la separacio entre nosatres. Ningu les ha complides, i seguim mes enfrontats que mai. Lo millor que es pot fer es soterrar-les, perque mortes ho estan ya fa temps”.

Quart. “Mentres la llengua valenciana no siga respectada, com a tal, mentres els nostres simbols, els nostres autors, les nostres peculiaritats, els nostres productes, el nostre passat, no siguen reconeguts i aceptats com a valencians, que no ensomie ningu en una hipotetica unitat”.

Sext. …”Tenim els valencians l’instint certer de quin es propiament el nostre territori, lo que devem defendre contra tot despotisme, ya siga politic, economic o ilustrat, al que sempre acompanyen mercenaris, oportunistas i aprofitats?

B) SOBRE UN POSSIBLE ACORT LLINGÜISTIC

“La conseqüencia es clara. No es suficient que s’accepte previament el nom de valenciana per a la nostra llengua. Ni valdria arribar al compromis de que la llengua es diga en Catalunya catalana i en Valencia valenciana: S’ha de partir del pressupost d’una autonomia total per a la llengua valenciana, lo qual supon la renuncia previa a la pretensio dogmatica de que catala i valencià son una mateixa llengua. Que es discutixca academicament tot lo que es vullga, pero que es deixe de fer pancatalanisme des de l’universitat i des de les escoles, aplicant a la llengua valenciana el nom “academic” de catalana, usant llibres de text catalans, explicant una falsa dependencia historica del valencià respecte al catala, denominant catalans autors y obres de la llengua valencian a, modificant el llenguage valencià per a acostar-lo mes al catala, etcetc.. I que s’acabe d’una volta el mutisme i la tolerancia oficial a les continues interferencias del govern autonomic catala en la politica llingüistica de la nostra Comunitat.

Per tant, oblidem el catala a l’hora de buscar acorts per a unificar criteris sobre la llengua dels valencians. No els necessitem per a res, no l’hem necessitat mai. Mirem als nostres clasics i escritors, mirem a la nostra fonetica,mirem a cóm es parla be o mal, en els nostres pobles, per la nostra gent que sempre ha parlat valencià, mirem a la seua evolucio historica. Tenim, i nos sobra, tota la documentacio que fa falta, perque no s’ha deixat d’escriure i, sobre tot, de parlar valencià durant mes de huitcents anys, i ne fa ya siscents que venim dient-li , al nostre parlar, llengua valenciana.

Si no es des d’eixe punt de partida i sobre eixos presuposts, tot intent d’assentar-se a la taula per a buscar acorts s’haura semat abans de començar, i els resultats que pogueren eixir, si alguna cosa eixia, serien a lo mes melons de mata morta.
C) COMPETENCIA DE LES INSTITUCIONS

“Per a mi n’hi ha un pressupost basic, i es que ninguna institucio te la competencia exclusiva en materia de llengua.

Per damunt i al marge de les institucions, es el poble, sobira el qui parla i fa una llengua. I es eixe poble sobira el qui de fet se l’apropia i li dona un nom. I son persones concretes les que, usant lliurement eixa llengua, de paraula o per escrit, li dones qualitat o la degraden.

A partir d’ahí venen les institucions que s’encarreguen d’estudiar eixa llengua, de racionalisar-la, de millorar-la i ensenyar-la. Pero ninguna es de pret divi. Ninguna te el monopoli. Ninguna crea llengua. Simplement es llimita a recollir, catalogar, ordenar, normalisar –sempre provisionalment- aixo viu i canviant que es la llengua d’un poble.

Si El Sr. Costa com a president de la Secio de llengua y Lliteratura de la RACV, considera que pot mantindre en sa casa, que es la de tots els valencianistes, a persones que servixen a un atre amo com Zaplana, que s’ha demostrat, que s’ha venut a nostre enemic Jordi Pujol, crec que per coherencia intelectual y per no traicionar als valencianistes que han seguit , han defes y han depositat la confiança en la RACV, deuria dimitir del seu carrec.

Com crec que li vaig dir en el soparet, “no podem tindre als enemics en casa”

Demane disculpes al Sr.Costa o als lectors de les meues reflexions, si els eixemples o interpretacions fetes, son mes o manco apropiaes o ajustaes a la realitat. Obviament com a huma, tracte de buscar el raonament que millor puga defendre la meua proposta o idea, per a que esta convença als meus contrarits.Y hui la idea del Sr Costa sobre els acents, o la de mantindre als partidarits del pacte, o de la
AVLL, en la RACV es contraria a la meua..

MIQUEL CARBONELL Març 2003