Tingue esta Institucio el seu orige en un Privilegi de Jaume I de Valencia, el Conquistaor, de 1238, que establia que totes les causes comuns, civils y criminals de la ciutat foren jujaes per un vei de la ciutat, aconsellat pels prohomens de la mateixa. En 1307 Jaume II de Valencia, el Just, creà el subjusticia pera les causes de 30 sous, cuantia elevà a 50 sous en 1321 y a 300 sous per Pere II de Valencia, el Cerimonios.
En 1321 se introdugue una reforma de capital importancia puix l’acumulacio de causes obligà a una divisio total de funcions civils y criminals en la creacio de dos Justicies de la ciutat de Valencia en lo Criminal pera tractar cadascu ses materies especifiques. En el temps el Justicia Civil va asumir les funcions d’un registre public de documents, faceta esta molt desenrollà des del sigle XVI.
El carrec de Justicia de 300 sous s’asignà per lo general a un notari y els atres dos foren eixercits per un cavaller y un ciutada, alternativament cada any fruit del repart del poder municipal entre abdos classes urbanes, que els triavem al finaliçar l’any.
La naturalea d’estos oficials fon sempre ambigua: ni enterament municipal ni enterament real. Eren nomenats pel Rey entre els triats per la ciutat, presidien el Consell Municipal, pero administraven justicia en nom del Monarca y lo seu archiu permaneixia separat del Municipal, encara que en la mateixa casa. Suprimits tras el Decret de Nova Planta, lo rey s’apropià del ofici y asimilà els seus archius als reals.
Els archius dels Justicies son els mes antics de la Ciutat de Valencia y del seu Archiu del Regne. Quant Jaume I de Valencia, el Conquistaor, institui la cort del Curia o Justicia, ordenà ad este oficial el tindre un llibre en el qual es registraven tots els seus actes. La multiplicacio dels assunts y del Juticia donà lloc a bon numero de series documentals. Els tres Justicies produgueren una abundant documentacio que es va custodiar en la Casa de la Ciutat, que s’alçava en els actuals jardinets de la Generalitat. Alli es conservaven quant en 1586 es declarà un pavoros incendi en l’archiu del racional de la mateixa casa, aon pereixqueren molts dels llibres del Consell Municipal: atres molts es llançaren en precipitacio per les finestres y junt en els archius de la cort civil, lo criminal y la de 300 sous, foren traslladaes provisionalment a la Seu. Est incendi pareix que afectà en especial sanya a l’archiu del Justicia Criminal, que mos a aplegat molt menguat.
Els locals que els Archius del Justicia ocuparen en la Casa de la Ciutat vora a 1835 eren foscs y humits per lo que la documentacio es trovaba prou afectà per les condicions del deposit. El trasllat a l’Archiu General del Regne de Valencia, s’efectuà en 1859 apremiat pel Municipi que anava a asolar la casa. Acuciat per les circuntamcies l’archiver del General, en aquell moment Victor Planté, els envià a la Casa Profesa dels Jesuites baix sa responsabilitat y sense consulta.
La clasificacio que finalment se li donà en l’Archiu General del Regne de Valencia distinguix els fondos segons els distints justicies. Es crearen aixi tres subseccions: la del Justicia de Valencia (des del primer testimoni escrit conservat de 1279 vora a la reforma de 1321: en total 38 llibres): la del Justicia Civil (la mes voluminosa, 5143 llibres entre 1321 y 1707): la del Justicia de 300 sous (1169 llibres entre 1319 y 1629); y la del Justicia Criminal (99 llibres entre 1321 y 1669) molt incompleta puix ademes de grans llagunes falta quasi tot lo sigle XVII. No obstant davant a que ni l’ordenacio alfabetica ni la cronológica de les series es rigurosa, lo recomanable es consultar l’inventari complet abans d’iniciar qualsevol investigacio.
En 1321 se introdugue una reforma de capital importancia puix l’acumulacio de causes obligà a una divisio total de funcions civils y criminals en la creacio de dos Justicies de la ciutat de Valencia en lo Criminal pera tractar cadascu ses materies especifiques. En el temps el Justicia Civil va asumir les funcions d’un registre public de documents, faceta esta molt desenrollà des del sigle XVI.
El carrec de Justicia de 300 sous s’asignà per lo general a un notari y els atres dos foren eixercits per un cavaller y un ciutada, alternativament cada any fruit del repart del poder municipal entre abdos classes urbanes, que els triavem al finaliçar l’any.
La naturalea d’estos oficials fon sempre ambigua: ni enterament municipal ni enterament real. Eren nomenats pel Rey entre els triats per la ciutat, presidien el Consell Municipal, pero administraven justicia en nom del Monarca y lo seu archiu permaneixia separat del Municipal, encara que en la mateixa casa. Suprimits tras el Decret de Nova Planta, lo rey s’apropià del ofici y asimilà els seus archius als reals.
Els archius dels Justicies son els mes antics de la Ciutat de Valencia y del seu Archiu del Regne. Quant Jaume I de Valencia, el Conquistaor, institui la cort del Curia o Justicia, ordenà ad este oficial el tindre un llibre en el qual es registraven tots els seus actes. La multiplicacio dels assunts y del Juticia donà lloc a bon numero de series documentals. Els tres Justicies produgueren una abundant documentacio que es va custodiar en la Casa de la Ciutat, que s’alçava en els actuals jardinets de la Generalitat. Alli es conservaven quant en 1586 es declarà un pavoros incendi en l’archiu del racional de la mateixa casa, aon pereixqueren molts dels llibres del Consell Municipal: atres molts es llançaren en precipitacio per les finestres y junt en els archius de la cort civil, lo criminal y la de 300 sous, foren traslladaes provisionalment a la Seu. Est incendi pareix que afectà en especial sanya a l’archiu del Justicia Criminal, que mos a aplegat molt menguat.
Els locals que els Archius del Justicia ocuparen en la Casa de la Ciutat vora a 1835 eren foscs y humits per lo que la documentacio es trovaba prou afectà per les condicions del deposit. El trasllat a l’Archiu General del Regne de Valencia, s’efectuà en 1859 apremiat pel Municipi que anava a asolar la casa. Acuciat per les circuntamcies l’archiver del General, en aquell moment Victor Planté, els envià a la Casa Profesa dels Jesuites baix sa responsabilitat y sense consulta.
La clasificacio que finalment se li donà en l’Archiu General del Regne de Valencia distinguix els fondos segons els distints justicies. Es crearen aixi tres subseccions: la del Justicia de Valencia (des del primer testimoni escrit conservat de 1279 vora a la reforma de 1321: en total 38 llibres): la del Justicia Civil (la mes voluminosa, 5143 llibres entre 1321 y 1707): la del Justicia de 300 sous (1169 llibres entre 1319 y 1629); y la del Justicia Criminal (99 llibres entre 1321 y 1669) molt incompleta puix ademes de grans llagunes falta quasi tot lo sigle XVII. No obstant davant a que ni l’ordenacio alfabetica ni la cronológica de les series es rigurosa, lo recomanable es consultar l’inventari complet abans d’iniciar qualsevol investigacio.
Fonts: Archiu del Regno de Valencia
No hay comentarios:
Publicar un comentario