Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
Diari de Valencia: 6 de febrer de 1.936
SANTUARI DE LA PATRIA (MONASTERI D’EL PUIG)
.....Pero el Monasteri d’El Puig no interessa als valencians, com no els interessa res autoctom perque han perdut els seus caracters racials i la consciencia de poble; perque viuen mirant a ponent, d’esquenes a la mar llatina per on vingue la civilisacio i per on s’extengue la nostra influencia i la nostra cultura en eixa expansio noble dels pobles grans que no poden contindre en ses fronteres el caudal riquissim de son esperit.
Articul: Servir, Acatar, Intrigar
De les reunions dels dimarts en sa casa.
¿Es pot demanar que el valencianisme servixca a un poder que li nega inclus l’us de la llengua propia?
Valencia, 1984
L’adhesio al pancatalanisme es un acte de fe que fan els pancatalanistes davant tot allo quant ix dels santons del pancatalanisme. Per aixo als pancatalanistes no se’ls pot convencer de l’error d’una fe que, com tota fe, no admet argumentacio en contra i, clar, no valen els arguments. Es com una malaltia infecciosa; i com a tal s’hauria pogut evitar en un principi. ¡Llastima que no em fera cas ningu quan avisava del terrible perill!
Hi ha que creu que la valencianitat es una condicio inamovible, una vegà adqirida; un atribut inmutable, com si s’haguera adquirit en escritura i que, registrà, no prescriu.
I la valencianitat ¡es tan fragil! Un simple ale pot trencar-la. ¡I quantes se’n trenquen! I ara mes; cada dia mes.
La valencianitat es guanya cada dia, cada hora, cada moment, en qualsevol dels quals es pot pedre per qualsevol accio que es faça o per qualsevol actitut que s’adopte contra la Patria; o tambe per abstencio d’evitar un dany per a la Patria, es degue fer i, no obstant, no es feu.
La valencianitat es un do que otorga el Deu de les nacions, com a l’estat de gracia patriotica que es.
L’autonomia valenciana exigix, per lo manco, estar en mans de partits que, mes que no se senten patriotes valencians, siguen valencians; sense supeditacions a fora de la Patria Valenciana. I si tenen relacions o colaboracions en partits no valencians, tant de dins com de fora de la Patria Valenciana, esten siguen nomes, dins de la cordialitat, sense subordinacio ni dependencia. Perque autonomia valenciana no es igual que autonomia de Valencia.
Quan en el valencianisme no hi ha patriotisme, el valencianisme acaba sent antipatriota. Perque sa principal vocacio, sense el control del patriotisme, se li accentua de tal manera que acaba dominat per ella, la qual es constituix en l’essencia d’ell. Per al lliterat, convertida la lliteratura en essencia, com la llengua es l’element basic de la lliteratura, el lliterat queda “lliteraturisat” i ha de caure en la parança del pancatalanisme, a traves de la falsa concepcio de que la llengua valenciana es la llengua catalana. I de l’assimilacio llingüistica passa facilment a l’assimilacio patriotica i Catalunya es convertix en la patria seua Les pijors mentires son les dels erudits “professionals”; despres la dels politics tambe “professionals”
El valencianisme patriotic es l’Evangeli de la politica valenciana.
Quan s’obstaculisa i s’impedix el lliure curs de les aigües, estes s’obrin pas, destruïxen, aneguen i arrasen desvordaes. Esta llei es valida per a tot.
¡Dios que buen vasallo si oviera buen señor! La cita del joglar de Medinaceli que canta al Cid, al que es referixen les anteriors paraules, es aplicable a la ciutat de sa conquista i domini: Valencia ¡Deu meu, quin bon poble si tinguera bons dirigents! Perque es a on esta sempre el fallo: en els dirigents. ¡siga qui siga el regim politic!
L’ocultacio de l’Historia es un arma terrible i eficacissima per a la mentira.
¡Que bella es la dignitat del que no espera ni busca res!
¿Infortunà patria la nostra valenciana que inclus son contorn desfiguren l’imperialisme de Ponent i l’imperialisme de Tramontana!.
Concomitancies. Hi ha escritors valencians que van al castellà perque en el castellà tenen mes camp. I hi ha escritors valencians que van al catala perque en el catala tenen mes camp. La diferencia es que als que van al castellà no els ha cridat ningu des de Castella (o Madrit, si es preferix); i si els castellans no els ne fan cas, no poden retraure-los res. I als que van al catala si que els han cridat des de Catalunya (o Barcelona, si es preferix); i no obstant, els catalans tampoc no el ne fan cas. I com si que els han cridat els catalans, si que poden retraure-los-ho, i si ho fan, els afonen. I es que, com diu Segismundo pensen
“...que el traidor no es necesario
siendo la traición pasada.”
La por es molt roïna en la politica; i es fatal quan la tenen els que manen.
En Valencia es te la rara habilitat de deixar passar totes les ocasions; i, clar, pedre-les. Aixo que Churchill digue pedre l’autobus.
L’historia de la lluita del Dret Valencià contra el Dret aragones, es la guerra de la independencia valenciana.
El valencianisme s’ha de fer sense dir a cada moment: Aço es valencianisme.
¿Per que la majoria de la intelectualitat valenciana, que no es pancatalanista, no se’n mostra aixi com es, i no obstant calla davant el pancatalanisme i la catalanisacio de Valencia, en lloc de defendre la valencianitat?
Hi ha qui parla de deshumanisacio de la politica, de politica inhumana... Pero ¿la politica ha segut alguna vegà humana?.
Observe una agraïda fidelitat a la llengua valenciana del poble, perque no solament, com passa a tots, es la primera llengua valenciana que oi i parli en els chiquets de l’Horta en els que juava, sino la primera que vaig llegir en el Pensat i Fet, en els llibrets de falla i -¿per que no dir-ho?- en La Traca. I esta llengua valenciana es la que posà el fonament sobre el que es colocà la primera pedra del mur del valencianisme meu, quan encara tenia yo catorze anys d’edat. Per aixo ame i respecte a esta llengua valenciana del poble.
¿Sera possible el que arribe el moment en el que ya no es puga fer res per la Ciutat de Valencia, Cap i Casal que fon, com a capital, de tot el Regne de Valencia si no es plorar per ella? ¿Podra ser que arribe a ser nomes que un mur de lamentacions lo que nos quede de lo que era per a nosatros els valencians es encara la Ciutat de Valencia?
El pancatalanisme en el fondo, como un vulgar contrabandiste, o –aço quasi li va millor- un mercader desaprensiu que passa una cosa per atra, com el contrabandiste que fa passar amagà una cosa. Perque el pancatalanisme fa passar per valencià correcte el catala.
Diari de Valencia: 6 de febrer de 1.936
SANTUARI DE LA PATRIA (MONASTERI D’EL PUIG)
.....Pero el Monasteri d’El Puig no interessa als valencians, com no els interessa res autoctom perque han perdut els seus caracters racials i la consciencia de poble; perque viuen mirant a ponent, d’esquenes a la mar llatina per on vingue la civilisacio i per on s’extengue la nostra influencia i la nostra cultura en eixa expansio noble dels pobles grans que no poden contindre en ses fronteres el caudal riquissim de son esperit.
Articul: Servir, Acatar, Intrigar
De les reunions dels dimarts en sa casa.
¿Es pot demanar que el valencianisme servixca a un poder que li nega inclus l’us de la llengua propia?
Valencia, 1984
L’adhesio al pancatalanisme es un acte de fe que fan els pancatalanistes davant tot allo quant ix dels santons del pancatalanisme. Per aixo als pancatalanistes no se’ls pot convencer de l’error d’una fe que, com tota fe, no admet argumentacio en contra i, clar, no valen els arguments. Es com una malaltia infecciosa; i com a tal s’hauria pogut evitar en un principi. ¡Llastima que no em fera cas ningu quan avisava del terrible perill!
Hi ha que creu que la valencianitat es una condicio inamovible, una vegà adqirida; un atribut inmutable, com si s’haguera adquirit en escritura i que, registrà, no prescriu.
I la valencianitat ¡es tan fragil! Un simple ale pot trencar-la. ¡I quantes se’n trenquen! I ara mes; cada dia mes.
La valencianitat es guanya cada dia, cada hora, cada moment, en qualsevol dels quals es pot pedre per qualsevol accio que es faça o per qualsevol actitut que s’adopte contra la Patria; o tambe per abstencio d’evitar un dany per a la Patria, es degue fer i, no obstant, no es feu.
La valencianitat es un do que otorga el Deu de les nacions, com a l’estat de gracia patriotica que es.
L’autonomia valenciana exigix, per lo manco, estar en mans de partits que, mes que no se senten patriotes valencians, siguen valencians; sense supeditacions a fora de la Patria Valenciana. I si tenen relacions o colaboracions en partits no valencians, tant de dins com de fora de la Patria Valenciana, esten siguen nomes, dins de la cordialitat, sense subordinacio ni dependencia. Perque autonomia valenciana no es igual que autonomia de Valencia.
Quan en el valencianisme no hi ha patriotisme, el valencianisme acaba sent antipatriota. Perque sa principal vocacio, sense el control del patriotisme, se li accentua de tal manera que acaba dominat per ella, la qual es constituix en l’essencia d’ell. Per al lliterat, convertida la lliteratura en essencia, com la llengua es l’element basic de la lliteratura, el lliterat queda “lliteraturisat” i ha de caure en la parança del pancatalanisme, a traves de la falsa concepcio de que la llengua valenciana es la llengua catalana. I de l’assimilacio llingüistica passa facilment a l’assimilacio patriotica i Catalunya es convertix en la patria seua Les pijors mentires son les dels erudits “professionals”; despres la dels politics tambe “professionals”
El valencianisme patriotic es l’Evangeli de la politica valenciana.
Quan s’obstaculisa i s’impedix el lliure curs de les aigües, estes s’obrin pas, destruïxen, aneguen i arrasen desvordaes. Esta llei es valida per a tot.
¡Dios que buen vasallo si oviera buen señor! La cita del joglar de Medinaceli que canta al Cid, al que es referixen les anteriors paraules, es aplicable a la ciutat de sa conquista i domini: Valencia ¡Deu meu, quin bon poble si tinguera bons dirigents! Perque es a on esta sempre el fallo: en els dirigents. ¡siga qui siga el regim politic!
L’ocultacio de l’Historia es un arma terrible i eficacissima per a la mentira.
¡Que bella es la dignitat del que no espera ni busca res!
¿Infortunà patria la nostra valenciana que inclus son contorn desfiguren l’imperialisme de Ponent i l’imperialisme de Tramontana!.
Concomitancies. Hi ha escritors valencians que van al castellà perque en el castellà tenen mes camp. I hi ha escritors valencians que van al catala perque en el catala tenen mes camp. La diferencia es que als que van al castellà no els ha cridat ningu des de Castella (o Madrit, si es preferix); i si els castellans no els ne fan cas, no poden retraure-los res. I als que van al catala si que els han cridat des de Catalunya (o Barcelona, si es preferix); i no obstant, els catalans tampoc no el ne fan cas. I com si que els han cridat els catalans, si que poden retraure-los-ho, i si ho fan, els afonen. I es que, com diu Segismundo pensen
“...que el traidor no es necesario
siendo la traición pasada.”
La por es molt roïna en la politica; i es fatal quan la tenen els que manen.
En Valencia es te la rara habilitat de deixar passar totes les ocasions; i, clar, pedre-les. Aixo que Churchill digue pedre l’autobus.
L’historia de la lluita del Dret Valencià contra el Dret aragones, es la guerra de la independencia valenciana.
El valencianisme s’ha de fer sense dir a cada moment: Aço es valencianisme.
¿Per que la majoria de la intelectualitat valenciana, que no es pancatalanista, no se’n mostra aixi com es, i no obstant calla davant el pancatalanisme i la catalanisacio de Valencia, en lloc de defendre la valencianitat?
Hi ha qui parla de deshumanisacio de la politica, de politica inhumana... Pero ¿la politica ha segut alguna vegà humana?.
Observe una agraïda fidelitat a la llengua valenciana del poble, perque no solament, com passa a tots, es la primera llengua valenciana que oi i parli en els chiquets de l’Horta en els que juava, sino la primera que vaig llegir en el Pensat i Fet, en els llibrets de falla i -¿per que no dir-ho?- en La Traca. I esta llengua valenciana es la que posà el fonament sobre el que es colocà la primera pedra del mur del valencianisme meu, quan encara tenia yo catorze anys d’edat. Per aixo ame i respecte a esta llengua valenciana del poble.
¿Sera possible el que arribe el moment en el que ya no es puga fer res per la Ciutat de Valencia, Cap i Casal que fon, com a capital, de tot el Regne de Valencia si no es plorar per ella? ¿Podra ser que arribe a ser nomes que un mur de lamentacions lo que nos quede de lo que era per a nosatros els valencians es encara la Ciutat de Valencia?
El pancatalanisme en el fondo, como un vulgar contrabandiste, o –aço quasi li va millor- un mercader desaprensiu que passa una cosa per atra, com el contrabandiste que fa passar amagà una cosa. Perque el pancatalanisme fa passar per valencià correcte el catala.
No hay comentarios:
Publicar un comentario