CALIFA. (De l’arap Jalifa, sucesor).
Tituls dels princips sarraïns successors de Mahoma, que eixerciran la suprema potestat civil, militar y religiosa en Arabia, Espanya y Nort d’Africa.
Segons escriu Aben.Jaldun, en els Prolegomens (mokaddemat) a s’ a historia, es el califa “el lloctinent del llegislaor inspirat (Profeta) encarregat de mantindre la religio y de servirse d’ella pera gobernar el mon”. Lo nom de califa (vicari, Lloctinent o sucesor del Profeta de Deu) fon usat per primera vega per Abu-Beck al ser elegit, mort Mahoma, pels companyers d’este, pera dirigir l’islamisme. Al califa se l’exigien les cinc condicions següents: sabiduría, probitat, aptitut, tindre en perfecte estat els sentits y membres que influixen en l’activitat de l’esperit i del cos, y perteneixer per naiximent o clientela a la tribu de Koreix, a la que va perteneixer Mahoma. Est ultima condicio es determinà en la celebre reunio del vestibul (Sequifa) o portic dels Benu-Saad, vencent els criteris dels Mecanies sobre els del Medinenses. Dins de la dita tribu, la familia de Mahoma pergue el califat al ser elegit Moawia, qui el vinculà a sa familia hasda que fon desposeit pels descendents de Abbas, tio de Mahoma, en canvi un descendent de Moawia, Abderraman, llançà les bases del califat d’occident. A la seua vega la secta dels Xiies o Aliei, consideren vinculat el poder espiritual y temporal en la descendencia d’Ali y Fatima, mirant com a usurpaors als tres primers califes, Abu-Berk, Omar y Otmon. La mateixa tribu de Koreix pergue el califat quan els ultims califes procedents d’ella se’l deixaren arrebatar pels estrangers; pero encara els araps neguen el titul de califa als emperraros turcs y els Xerifes marroquíes es creuen en millor dret ad ell per ser descendents de Mahoma. Per rao de sa sabiduría el califa te el titul d’Iman, puix si be est es comu a tots els grans doctors y entre els Suméis s’aplica per ells al Kadi, ad ell el correspon principalment, ya que com escriu Aben-Salmun, deu de ser Muchtehidm aço es, interprete suprem de la llai. Te tambe (este com a propi y privatiu) el d’Emir-El-Mumenin (jefe dels creyents), en el que fon saludat Omar y que accetaren ses successors. Els princips almoravits preniren el d’Emir-El-Mussemin (FEDE dels musulmans) y ademes molts califes adoptaren atre, o el prenien d’un antecesor seu, tal com El-Motassim Billah (sostingut per Deu), adoptat pel octau califa abasida, y El-Motadid Billah (el que demana l’assiencia de Deu) que usà el setze califa de la mateixa dinastía.
En un principi el carrec de califa es transmitia per eleccio feta pel califa regnant, que designava al seu sucesor, el qui era acceptat y acatat pels principals dignataris, els que, al pujar al tro, el juraven obediencia y fidelitat. En temps de Moawia, qui va designar com a sucesor a son fill Yezid, la successio es feu clarament hereditaria, pero mai v’arraigar el pret de la primogenitura, en la preferencia per rao d’edat, si be sempre foren excluides les femelles.
Ademes dels califes d’Orient, es conegueren els d’Africa (que al mateix temps son califes fatimites d’Egipte) y Espanya (Al-Andalus, o califat d’Occident).
Califes d’Occident o Cordova:
Abderraman III 912
Alhaken II 961
Hixem II 976
Mohamed II 1008
Suleiman 1009
Mohamed II (segon vega) 1009
Hixem II (segon vegà) 1010-1016
Suleiman (segon vegà) 1012-1016
Ali-Ben-Hammud 1016
Abderraman IV 1017
Alkasin-Ben-Hammud 1020
Yahya-Ben-Ali 1021
Alkasim (segon vega) 1022
Abderraman V 1023
Mohamed III 1024
Yahya (segon vega) 1025
Interregno 1026
Hixem III 1027-1031
Abad d’Abderraman III hi agüeren els emirs independents, que escomencen en Abderraman I (756-788); pero estos respectaren en el califa de Bagdat la representacio, tan sivol nominat de la Comunitat Islamica, siguent Abderraman III el primer emir independent que adoptà els usos dels calides d’Orient y el titul d’Emir-El-Mumenin.
Tituls dels princips sarraïns successors de Mahoma, que eixerciran la suprema potestat civil, militar y religiosa en Arabia, Espanya y Nort d’Africa.
Segons escriu Aben.Jaldun, en els Prolegomens (mokaddemat) a s’ a historia, es el califa “el lloctinent del llegislaor inspirat (Profeta) encarregat de mantindre la religio y de servirse d’ella pera gobernar el mon”. Lo nom de califa (vicari, Lloctinent o sucesor del Profeta de Deu) fon usat per primera vega per Abu-Beck al ser elegit, mort Mahoma, pels companyers d’este, pera dirigir l’islamisme. Al califa se l’exigien les cinc condicions següents: sabiduría, probitat, aptitut, tindre en perfecte estat els sentits y membres que influixen en l’activitat de l’esperit i del cos, y perteneixer per naiximent o clientela a la tribu de Koreix, a la que va perteneixer Mahoma. Est ultima condicio es determinà en la celebre reunio del vestibul (Sequifa) o portic dels Benu-Saad, vencent els criteris dels Mecanies sobre els del Medinenses. Dins de la dita tribu, la familia de Mahoma pergue el califat al ser elegit Moawia, qui el vinculà a sa familia hasda que fon desposeit pels descendents de Abbas, tio de Mahoma, en canvi un descendent de Moawia, Abderraman, llançà les bases del califat d’occident. A la seua vega la secta dels Xiies o Aliei, consideren vinculat el poder espiritual y temporal en la descendencia d’Ali y Fatima, mirant com a usurpaors als tres primers califes, Abu-Berk, Omar y Otmon. La mateixa tribu de Koreix pergue el califat quan els ultims califes procedents d’ella se’l deixaren arrebatar pels estrangers; pero encara els araps neguen el titul de califa als emperraros turcs y els Xerifes marroquíes es creuen en millor dret ad ell per ser descendents de Mahoma. Per rao de sa sabiduría el califa te el titul d’Iman, puix si be est es comu a tots els grans doctors y entre els Suméis s’aplica per ells al Kadi, ad ell el correspon principalment, ya que com escriu Aben-Salmun, deu de ser Muchtehidm aço es, interprete suprem de la llai. Te tambe (este com a propi y privatiu) el d’Emir-El-Mumenin (jefe dels creyents), en el que fon saludat Omar y que accetaren ses successors. Els princips almoravits preniren el d’Emir-El-Mussemin (FEDE dels musulmans) y ademes molts califes adoptaren atre, o el prenien d’un antecesor seu, tal com El-Motassim Billah (sostingut per Deu), adoptat pel octau califa abasida, y El-Motadid Billah (el que demana l’assiencia de Deu) que usà el setze califa de la mateixa dinastía.
En un principi el carrec de califa es transmitia per eleccio feta pel califa regnant, que designava al seu sucesor, el qui era acceptat y acatat pels principals dignataris, els que, al pujar al tro, el juraven obediencia y fidelitat. En temps de Moawia, qui va designar com a sucesor a son fill Yezid, la successio es feu clarament hereditaria, pero mai v’arraigar el pret de la primogenitura, en la preferencia per rao d’edat, si be sempre foren excluides les femelles.
Ademes dels califes d’Orient, es conegueren els d’Africa (que al mateix temps son califes fatimites d’Egipte) y Espanya (Al-Andalus, o califat d’Occident).
Califes d’Occident o Cordova:
Abderraman III 912
Alhaken II 961
Hixem II 976
Mohamed II 1008
Suleiman 1009
Mohamed II (segon vega) 1009
Hixem II (segon vegà) 1010-1016
Suleiman (segon vegà) 1012-1016
Ali-Ben-Hammud 1016
Abderraman IV 1017
Alkasin-Ben-Hammud 1020
Yahya-Ben-Ali 1021
Alkasim (segon vega) 1022
Abderraman V 1023
Mohamed III 1024
Yahya (segon vega) 1025
Interregno 1026
Hixem III 1027-1031
Abad d’Abderraman III hi agüeren els emirs independents, que escomencen en Abderraman I (756-788); pero estos respectaren en el califa de Bagdat la representacio, tan sivol nominat de la Comunitat Islamica, siguent Abderraman III el primer emir independent que adoptà els usos dels calides d’Orient y el titul d’Emir-El-Mumenin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario