Ciutat de Valencia, 10 de decembre del 2004
Un valencianiste que utiliza el nick MURTA, envia esta resposta a un
catalaniste que sol intervindre en el foro dedicat al Nacionalisme Valencià.
Crec que val la pena llegirho.
Pera jespi
LA DIMENSSIO HISTORICA
El valencià es un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques
dels molts pobles que han habitat en estes terres: ibers, romans, visigots,
araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage
cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de
diversitat. A partir del sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on
els autors del Sigle d'Or valencià expliciten que escriuen en llengua
valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala Francesc
Eiximenis, i els valencians Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni
Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures
de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua
valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es prova i mostra d'una
consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma que s'
exten a lo llarc del XV. Eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín
de Viciana, Joan Llorenç. En les ultimes epoques investigadors i lliterats
de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio Antonio
Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador
de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres
Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografia es ampla, ya en 1472 Joan
Esteve redactà el Liber elegantiarum, ademes d'obres com les que publicaren
Carles Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana hasta a
arribar a l'obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari de la
Real Academia de Cultura Valenciana. L'insistencia dels autors en l´estudi i
manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruts en
gramatiques a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i en concret
les del millor filolec valencià el Pare Fullana i la codificacio actual mes
ambiciosa realisà per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.
LA DIMENSIO LLINGÜISTICA
La llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic, derivat del baix
llati, com els atres idiomes romanics d' Espanya. L'estrat romanç configurà
el valencià, que no es producte com afirmen els autors catalanistes de la
reconquista o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha arribat a la conclusio,
despres d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista
de Jaume I, el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre
el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'
ha donat una continuïtat. Aço està fermament demostrat en una casuistica mes
ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a
estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien
sobre el mossarap valencià.
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la
seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que
el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques,
lexiques i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des
de la llingüistica contrastiva Angeles Castello. Com ya demostraren els
primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors
de la llengua valenciana hasta arribar a la codificacio realisà en l'
actualitat baix el nom de "Normes del Puig" i que consta de diverses obres d
'estudi com: "La documentacio formal", "La gramatica de la llengua
valenciana","La Fonetica valenciana", "La flexio verbal", "La serie
filologica" de la RACV, i tambe la "Revista de filologia valenciana".
LA DIMENSIO SOCIOLOGIA
Les enquestes realisaes per universitats, centres d'investigacio, o empreses
demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari, de la consciencia del
poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i que
majoritariament no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala, com
s´ha demostrat en les enquestes publicaes hui pel Centro de Investigaciones
Sociológicas. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la
Comunitat Valenciana i mes del 90 % l'enten.
LA DIMENSIO SOCIOLLINGÜISTICA
Com afirmava Cooper "la planificacio llingüistica perseguix objectius
extrallingüistics", i per aixo, hui en Valencia el catala es l´adversari
natural que desplaça i substituix funcions llingüistiques que han segut
sempre propies del valencià.
La percepcio de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultà o
alterà per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma
reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.
LA DIMENSIO JURIDICA O POLITICA
La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble
valencià, pero a pesar d'aço el valencià es idoma perseguit i discriminat.
La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.:
"Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives
Comunitats Autonomes d'acort en els seus Estatuts" i en l'articul 3.3. : "La
riquea de les distintes modalitats llingüistiques d'Espanya es un patrimoni
cultural que sera objecte d'especial respecte i proteccio".
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.:
"Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà.
Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el
nom que li correspon a la llengua parlada es el de valencià, l'idioma propi.
La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües
Minoritaries aprovà pel Consell d´Europa en 1992 i pel Parlament Europeo en
1994.
Esta normativa europea es troba en un moment especialment delicat en motiu
de la aprovacio de la nova constitucio europea aprovà el pasta 16 de juny
actual.
Les comunitats autonomes en idiomes regionals deurien d´enviar als
ministeris d´assunts exteriors de cada pais la seua traduccio a la llengua
autoctona. L´actual Govern de la Generalitat Valenciana encomanà a la
Academia Valenciana de la Llengua la traduccio que la va fer en català,
fentla coincidir , d´esta manera, en la versio envià per la Generalitat
Catalana.
Esta situaciuo ha produit que les versions enviaes pels governs valencians i
catalans siguen les mateixes, motiu pel qual, el govern nacional i en les
pressions del tripartito català, sols presentà una d´elles, donà la seua
coincidencia, baix el nom de versio en català-valencià.
D´esta manera s´obert la porta a que en la futura carta de llengues
regionals, la llengua valenciana perga la seua actual sustantivitat i
s´esquipare a la llengua catalana.
Es fa urgent, per tant, que el govern valencià, que es el que te la
competencia d´enviar la traduccio al valencià de la constitucio europea,
reclame la versio en son dià traduida al català i torne a enviar una nova
versio en autentic valencià que no puga ser unificat ni equiparat a la
versio feta per la generalitat Catalana.
A pesar de tota la regulacio autonomica i nacional que dona cos de
llegalitat a la llengua valenciana, el diferents governs de la Generalitat
Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un
model alie al valencià, introduint caracteristiques lexiques,
morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilacio a través d'una
marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio:
elastica, policentrica i convergent.
L'ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l'Academia Valenciana
de la Llengua (AVLL), creada pel Partit Popular i el Partit Socialista en
una composicio colegial de majoria abrumadorament catalanista, inclus en
presencia de membres que el son tambe de l´Institut d´Estudis Catalans.
La AVLL publicà el 19 de decembre del 2003 una declaracio institucional
d´una gravetat encara no suficientment valorà per la societat valenciana.
Esta declaracio institucional obri la porta a la desoficialisacio de la
denominacio de valencià per al nostre idioma. Esta declaracio de l´AVLL
promoguè, en el aval de 14 academics, la sustitucio de la denominacio de
"idioma Valencia" per la de "catala-valencià", preparantse per al proxim 22
de decembre un ple academic per a pendre definitivament este acort.
Davant d´esta enormitat juridica, llinguistica, sociológica, filologica,
política i historica i davant les pressions que desde el govern tripartit
català estan fentse per tal d´arrivar a l´unitat lingüística del valencià i
el català, el poble valencià es manifestà massivament el pasta 27 de
Novembre, proclamant -al crit de mai catalana- la seua voluntad de mantindre
la seua llengua valenciana en l´entitat d´idioma i en el únic nom que desde
fa 800 anys se li ha donat i que en la llegalitat sempre se li ha dit,
llengua o idioma valencià.
I en la defensa d´eixa voluntat i d´eixa llegalitat, els que hui estem açi
adquirim un compromis ferm i de futur.
catalaniste que sol intervindre en el foro dedicat al Nacionalisme Valencià.
Crec que val la pena llegirho.
Pera jespi
LA DIMENSSIO HISTORICA
El valencià es un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques
dels molts pobles que han habitat en estes terres: ibers, romans, visigots,
araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage
cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de
diversitat. A partir del sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on
els autors del Sigle d'Or valencià expliciten que escriuen en llengua
valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala Francesc
Eiximenis, i els valencians Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni
Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures
de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua
valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es prova i mostra d'una
consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma que s'
exten a lo llarc del XV. Eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín
de Viciana, Joan Llorenç. En les ultimes epoques investigadors i lliterats
de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio Antonio
Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador
de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres
Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografia es ampla, ya en 1472 Joan
Esteve redactà el Liber elegantiarum, ademes d'obres com les que publicaren
Carles Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana hasta a
arribar a l'obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari de la
Real Academia de Cultura Valenciana. L'insistencia dels autors en l´estudi i
manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruts en
gramatiques a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i en concret
les del millor filolec valencià el Pare Fullana i la codificacio actual mes
ambiciosa realisà per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.
LA DIMENSIO LLINGÜISTICA
La llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic, derivat del baix
llati, com els atres idiomes romanics d' Espanya. L'estrat romanç configurà
el valencià, que no es producte com afirmen els autors catalanistes de la
reconquista o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha arribat a la conclusio,
despres d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista
de Jaume I, el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre
el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'
ha donat una continuïtat. Aço està fermament demostrat en una casuistica mes
ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a
estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien
sobre el mossarap valencià.
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la
seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que
el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques,
lexiques i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des
de la llingüistica contrastiva Angeles Castello. Com ya demostraren els
primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors
de la llengua valenciana hasta arribar a la codificacio realisà en l'
actualitat baix el nom de "Normes del Puig" i que consta de diverses obres d
'estudi com: "La documentacio formal", "La gramatica de la llengua
valenciana","La Fonetica valenciana", "La flexio verbal", "La serie
filologica" de la RACV, i tambe la "Revista de filologia valenciana".
LA DIMENSIO SOCIOLOGIA
Les enquestes realisaes per universitats, centres d'investigacio, o empreses
demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari, de la consciencia del
poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i que
majoritariament no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala, com
s´ha demostrat en les enquestes publicaes hui pel Centro de Investigaciones
Sociológicas. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la
Comunitat Valenciana i mes del 90 % l'enten.
LA DIMENSIO SOCIOLLINGÜISTICA
Com afirmava Cooper "la planificacio llingüistica perseguix objectius
extrallingüistics", i per aixo, hui en Valencia el catala es l´adversari
natural que desplaça i substituix funcions llingüistiques que han segut
sempre propies del valencià.
La percepcio de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultà o
alterà per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma
reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.
LA DIMENSIO JURIDICA O POLITICA
La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble
valencià, pero a pesar d'aço el valencià es idoma perseguit i discriminat.
La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.:
"Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives
Comunitats Autonomes d'acort en els seus Estatuts" i en l'articul 3.3. : "La
riquea de les distintes modalitats llingüistiques d'Espanya es un patrimoni
cultural que sera objecte d'especial respecte i proteccio".
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.:
"Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà.
Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el
nom que li correspon a la llengua parlada es el de valencià, l'idioma propi.
La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües
Minoritaries aprovà pel Consell d´Europa en 1992 i pel Parlament Europeo en
1994.
Esta normativa europea es troba en un moment especialment delicat en motiu
de la aprovacio de la nova constitucio europea aprovà el pasta 16 de juny
actual.
Les comunitats autonomes en idiomes regionals deurien d´enviar als
ministeris d´assunts exteriors de cada pais la seua traduccio a la llengua
autoctona. L´actual Govern de la Generalitat Valenciana encomanà a la
Academia Valenciana de la Llengua la traduccio que la va fer en català,
fentla coincidir , d´esta manera, en la versio envià per la Generalitat
Catalana.
Esta situaciuo ha produit que les versions enviaes pels governs valencians i
catalans siguen les mateixes, motiu pel qual, el govern nacional i en les
pressions del tripartito català, sols presentà una d´elles, donà la seua
coincidencia, baix el nom de versio en català-valencià.
D´esta manera s´obert la porta a que en la futura carta de llengues
regionals, la llengua valenciana perga la seua actual sustantivitat i
s´esquipare a la llengua catalana.
Es fa urgent, per tant, que el govern valencià, que es el que te la
competencia d´enviar la traduccio al valencià de la constitucio europea,
reclame la versio en son dià traduida al català i torne a enviar una nova
versio en autentic valencià que no puga ser unificat ni equiparat a la
versio feta per la generalitat Catalana.
A pesar de tota la regulacio autonomica i nacional que dona cos de
llegalitat a la llengua valenciana, el diferents governs de la Generalitat
Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un
model alie al valencià, introduint caracteristiques lexiques,
morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilacio a través d'una
marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio:
elastica, policentrica i convergent.
L'ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l'Academia Valenciana
de la Llengua (AVLL), creada pel Partit Popular i el Partit Socialista en
una composicio colegial de majoria abrumadorament catalanista, inclus en
presencia de membres que el son tambe de l´Institut d´Estudis Catalans.
La AVLL publicà el 19 de decembre del 2003 una declaracio institucional
d´una gravetat encara no suficientment valorà per la societat valenciana.
Esta declaracio institucional obri la porta a la desoficialisacio de la
denominacio de valencià per al nostre idioma. Esta declaracio de l´AVLL
promoguè, en el aval de 14 academics, la sustitucio de la denominacio de
"idioma Valencia" per la de "catala-valencià", preparantse per al proxim 22
de decembre un ple academic per a pendre definitivament este acort.
Davant d´esta enormitat juridica, llinguistica, sociológica, filologica,
política i historica i davant les pressions que desde el govern tripartit
català estan fentse per tal d´arrivar a l´unitat lingüística del valencià i
el català, el poble valencià es manifestà massivament el pasta 27 de
Novembre, proclamant -al crit de mai catalana- la seua voluntad de mantindre
la seua llengua valenciana en l´entitat d´idioma i en el únic nom que desde
fa 800 anys se li ha donat i que en la llegalitat sempre se li ha dit,
llengua o idioma valencià.
I en la defensa d´eixa voluntat i d´eixa llegalitat, els que hui estem açi
adquirim un compromis ferm i de futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario