LA VALENCIA PALEOCRISTINA
L’APLEGA DEL CRISTIANISME A VALENCIA
No es possible establir, ni aproximadament, quant es produi l’aplegà del cristianisme a Valencia. Pareix ser que a traves de les rutes comercials, be directament des de Roma, o be des del Nort d’Africa, arrivarien al llitoral velencià les primeres ensenyances cristianes.
ELS PRIMER VESTIGIS CRISTIANS
Durant el Baix Imperi Romà la poblacio cristiana, que escomençaria siguent una minoria, convivi en el resto dels habitants i sols li distinguiria d’ells sa fe; en els demes aspectes de la vida estarien plenament integrats.
Hasda hara, no existisen testimonis cristians molt matiners en Valencia. De data no anterior a finals del sigle III deu de ser un pedestal, conservat en el Museu de Belles Arts de Valencia, en el que s’alçava l’estatua de l’emperador Claudi II. En ell, raere de la dedicatoria a l’emperaor i gravat en posteriortat es pot vore l’anagrama de Crist en la paraula Magis (Crist es mes). Est inscripcio hi ha qui l’ha interpreetat com el crit de protesta d’un cristià apassionat; n’obstant, pareix ser que es tracta d’una inscripcio critiano-romana que aprofitaria una pedra anterior.
A partir del 400 d.C. Teodosi per decret va prohibir la representacio de dioses i cultes pagans. Estos, que apareixien en objectes d’us comu, com copes, lluminaries, plats, etc., foren substituits per motius cristians.
VALENCIA ESCENARI DEL MARTIRI I MORT DE SANT VICENT MARTIR.
En la Ciutat de Valencia ocorri u dels acontenyiments mes importants del primitiu cristianisme occidental: el martiri de Sant Vicent a escomençaments del sigle IV d.C. La font basica per al seu esstudi es la Passio Sancti Vicenti, cronologicament lluntana dels fets. Aço i lo seu carácter mes apologetic que historic fa haja que prenir-la en prudencia, encara que no rebujar-la.
PERSECUCIO
L’emperaor Dioclecia manà una fort persecucio contra els cristians entre el 303 i el 305 d.C. per a aglutinar a lo seu imperi en decadencia. En Hispania l’encarregat d’este cometit fon el proconsul Publi Dacià. Per orde seua foren detinguts en Saragossa el bisbe de la ciutat Valerius (Sant Valer) i son diaca Vicent.
Per motius que s’ignoren, encara que acas per ser la comunitat cristiana de Valencia mes debil que la de Saragossa, Dacià ordenà traslladar a Valerio i a lo seu diaca a Valencia per a jujar-los aci.
L’APLEGA DEL CRISTIANISME A VALENCIA
No es possible establir, ni aproximadament, quant es produi l’aplegà del cristianisme a Valencia. Pareix ser que a traves de les rutes comercials, be directament des de Roma, o be des del Nort d’Africa, arrivarien al llitoral velencià les primeres ensenyances cristianes.
ELS PRIMER VESTIGIS CRISTIANS
Durant el Baix Imperi Romà la poblacio cristiana, que escomençaria siguent una minoria, convivi en el resto dels habitants i sols li distinguiria d’ells sa fe; en els demes aspectes de la vida estarien plenament integrats.
Hasda hara, no existisen testimonis cristians molt matiners en Valencia. De data no anterior a finals del sigle III deu de ser un pedestal, conservat en el Museu de Belles Arts de Valencia, en el que s’alçava l’estatua de l’emperador Claudi II. En ell, raere de la dedicatoria a l’emperaor i gravat en posteriortat es pot vore l’anagrama de Crist en la paraula Magis (Crist es mes). Est inscripcio hi ha qui l’ha interpreetat com el crit de protesta d’un cristià apassionat; n’obstant, pareix ser que es tracta d’una inscripcio critiano-romana que aprofitaria una pedra anterior.
A partir del 400 d.C. Teodosi per decret va prohibir la representacio de dioses i cultes pagans. Estos, que apareixien en objectes d’us comu, com copes, lluminaries, plats, etc., foren substituits per motius cristians.
VALENCIA ESCENARI DEL MARTIRI I MORT DE SANT VICENT MARTIR.
En la Ciutat de Valencia ocorri u dels acontenyiments mes importants del primitiu cristianisme occidental: el martiri de Sant Vicent a escomençaments del sigle IV d.C. La font basica per al seu esstudi es la Passio Sancti Vicenti, cronologicament lluntana dels fets. Aço i lo seu carácter mes apologetic que historic fa haja que prenir-la en prudencia, encara que no rebujar-la.
PERSECUCIO
L’emperaor Dioclecia manà una fort persecucio contra els cristians entre el 303 i el 305 d.C. per a aglutinar a lo seu imperi en decadencia. En Hispania l’encarregat d’este cometit fon el proconsul Publi Dacià. Per orde seua foren detinguts en Saragossa el bisbe de la ciutat Valerius (Sant Valer) i son diaca Vicent.
Per motius que s’ignoren, encara que acas per ser la comunitat cristiana de Valencia mes debil que la de Saragossa, Dacià ordenà traslladar a Valerio i a lo seu diaca a Valencia per a jujar-los aci.
MARTIRI
Vicent defengue sa fe en apassionament i eloqüencia durant l’interrogatori, lo que irrità a Dacià, qui decidi torturar-ho i desterrar al bisbe Valeriu. Els cruels torments als que fon sometit no feren sino aumentar sa fe. Primer fon sometit al “eculeo” aspa movil a la que es nugaven peus i mans per a desquarterar al torturat; despres lo seu cos fon desgarrat en ganchos de ferro; posteriorment colocat sobre unes graelles de ferro i punches sobre carbons encesos. Tancat, finalment, en una masmorra de suelo punchant, est es va transformar en un llit de flors.
MORT
Dacià impressionat per tots estos succeits, consenti en deixar-li morir sobre un llit. El prefecte negà la sepultura al cos del martir, que font arrojat a un muladar. Els animals respectaren les seues despulles, davant lo qual el romà ordenà sumegir-ho en la mar atant-ho a una roda de moli. Miraculosament, les despulles del martir foren tornaes a la plaja i replegat per uns cristians. Estos li donaren descans i triaren com a lloc de soterrament un lloc extramurs de la Ciutat de Valencia, en les properies de l’actual plaça d’Espanya. Alli, en la Roqueta, s’alçaria en posterioritat una basilica.
EL SARCOFAC DE SANT VICENT MARTIR
En el Museu de Belles Arts de Valencia es conserva un sarcofac que, segons la tradicio, va contindre les despulles de Sant Vicent, creencia que de fet no te ningu fundament solit.
En la part central apareix una creu en un crismo damunt. Dos coloms descansen sobre els braços de la creu i al peu apareixen dos corders. En els llaterals es disposen dos bandes de dos estrigilos , enmarcats per moldures i pilastrilles.
Mentres aço s’escriu s’ha trobat en la capella preso de Sant Vicent un sepùlcre en uns ossos i un troçs de sarcofac paleocristià del sigle IV, que s’ha sugerit podria relacionar-se en el del sant martir.
Donat lo recent del trobament , i la manca de mes estudis, mos llimitem a deixar constancia del descobriment.
EL CULT A SANT VICENT MARTIR EN VALENCIA
En la figura de Sant Vicent escomença l’historia del cristianisme en Valencia.
El cult al diaca martirisat es v’extendre amplament per tot el mon ccristià. A ell se li dedicaren molts i sa festa, el 22 de ginert, figura des d’antic en calendaris lliturgics i sermons.
El temple cristià de la Roqueta es el mes antic del territori valencià. Consta que el cult que alli rebria Sant Vicent no s’interrompi ni tan si vol durant els sigles de la dominacio islamica, i alli, en la Roqueta, es concentrà el principal nucleo de la mossarabia valenciana.
La comunitat cristiana de Valencia des de sempre ha venerat els llocs relacionats en el martir i mort de Sant Vicent, lo seu patro, i ha mostrat devocio per la reliquia de lo seu braç, que, procedent de la catedral de Bari (sur d’Italia), es conserva en la capella de la Resurreccio de la Catedral de Valencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario