Autor: J. Romero
(Nomes versio en Valencià · Solo versión en Valenciano)
¿Per que Valencia està patint un proces de catalanisacio?
Perque hi ha un proyecte politic de crear uns “països catalans” i independisarse d´Espanya. Estos antihistorics “països catalans” estarien composts per Catalunya, Balears i Valencia.
Com la llengua es l´element mes definidor d´una cultura, els catalanistes necessiten fer creure que les llengües que es parlen en estes tres autonomies son la mateixa llengua (catalana, clar) i, per tant, si es la mateixa llengua es que es la mateixa cultura (catalana) i, per tant, la mateixa nacio: la nacio catalana independent d´Espanya (la “Catalunya Gran” que dia Prat de la Riba, els “països catalans” que diu Carod-Rovira, o “l´Eurorregio” que diu Maragall)
D´ahi que es vullga destruir l´Idioma Valencià –negantli inclus la seua propia existencia- en benefici del catala, d´ahi que es vullga acabar en l´identitat historica valenciana en benefici d´una ficticia catalanitat dels valencians, d´ahi que a nostre historic Reine de Valencia se li cambie el nom pel de “pais valencià”, d´ahi que es vullga acabar en els simbols patriotics valencians com es el cas de la Real Senyera del Reine de Valencia (en blau i coronà desde el sigle XIV) en benefici d´una bandera quatribarrà que unifique la simbologia dels aberrants “països catalans”.
¿Quin es el principal instrument de catalanisacio?
El sistema educatiu. En els anys 60’ i 70’ entraren professors catalans en l´Universitat de Valencia la qual catalanisaria molt pronte els seus departaments. L´Universitat de Valencia es convertiria poc a poc en el Cavall de Troya del catalanisme. Els futurs professors de coleges i instituts serien somesos a una catalanisacio de la mateixa manera que estos deurien catalanisar les ments inocents dels chiquets, es dir, els valencians del dia de dema que, de continuar este proces de catalanisacio, hauran perdut l´anima valenciana, el sentiment de valencianitat en benefici d´una consciencia de catalanitat basà en mentires historiques.
Estes noves generacions de valencians catalanisats son els que, frut del llavat de cervell, reclamen i reclamaran la seua catalanitat destruint aixina tot el patrimoni historic-cultural valencià que ham heretat dels nostres antepassats si la societat valenciana actual no pren consciencia de la nostra responsabilitat coma valencians.
Els catalanistes catalans han invertit molts anys en este proyecte i sobre tot molts dinés financiant en terres valencianes a partits politics, editorials, mijos de comunicacio, entitats “culturals”, voluntats personals, etc. Tot val en este deliri imperialiste catala, pero la colaboracio dels catalanistes valencians es crucial en la catalanisacio de Valencia. De fet, estos son els peons que estan en llocs claus. I els que han renegat de la Patria Valenciana com els Joan Fuster, Sanchis Guarner, Enric Valor, Eliseu Climent, Raimon (est ultim diu ser “catala de Xativa”) son idolatrats i llegits o escoltats obligatoriament en moltes escoles valencianes.
Els estudiants de hui en dia no sabran, per eixemple, que el romanç valencià ya es parlava en terres valencianes molt abans de la reconquista cristiana de Jaume I (tal com s´ha demostrat cientificament); que esta llengua no la portaren les tropes jaumines, sino que es autoctona de Valencia; que la repoblacio de les terres valencianes va ser un rotunt fracas (com va reconeixer el propi Jaume I); que la Llengua Valenciana va ser la primera llengua lliteraria d´Europa (junt a l´italià) de les derivaes del llati; que en els sigles XIV-XV va tindre lloc el Sigle d´Or de la Llengua Valenciana en lliterats tan ilustres com Ausias March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Roiç de Corella, Jaume Roig, Antoni Canals, etc. tots ells valencians que dixaven constancia en les seues obres que escrivien en nostra dolça i benvolguda Llengua Valenciana; que la primera Biblia impresa en una llengua romanç va ser Llengua Valenciana escrita per Bonifaci Ferrer (germa de Sant Vicent); que el primer diccionari llati-llengua romanç va ser en Llengua Valenciana escrit per un atre valencià, Joan Esteve; que les senyes reals de Jaume I no eren quatre pals, sino dos; que la Real Senyera del Reine de Valencia en blau i coronà va ser otorgà pel rei Pere II el Ceremonios en el sigle XIV, el mateix rei que va crear la milicia del Centenar de la Ploma pera custodiar una Real Senyera en uns privilegis i tractaments reals que poques banderes han tingut historicament...
Els chiquets no coneguent l´autentica Historia de Valencia mai aplegaran a enamorarse d´ella, ni de l´insigne Llengua Valenciana, ni de les nostres costums i tradicions valencianes... Aixo si, en els coleges i instituts els professors catalanistes i els llibres de texts, ademes d´estar escrits en pur catala, els atibacaran de mentires historiques, del “pais valencià” dels “països catalans” (ben marcaets en els mapes), de banderes quatribarraes, de la geografia catalana, d´escritors catalans en catala, del rock catala, etc.
¿Que fan al respecte els governants politics valencians siguent competencia d´ells est assunt?
Per desgracia, els partits d´esquerres es decantaren en els anys 60’ i 70’ pel catalanisme. De fet, quan els socialistes de Joan Lerma entraren en la Generalitat rebujaren els llibres de texts en Llengua Valenciana que havia aprovat la UCD i impongueren el “valencià normalitzat”, que es un eufemisme pera no dirli directament catala.
A pesar de les constants i multitudinaries manifestacions de la societat valenciana en defensa de l´Identitat i Llengua Valenciana, els socialistes continuaren en el proces de catalanisacio en l´ensenyança, pero tambe en els mijos de comunicacio i en el mon de la cultura.
L´arribà al poder del PP en 1995 tampoc ha supost la detencio del proces de catalanisacio, per molt que, per motius electorals, faça el paperot coma que defen la Llengua Valenciana i que es mes valencianiste que ningu. Per desgracia, els fets son ben distints. La Conselleria d´Educacio i Cultura seguix reblida de catalanistes en els llocs claus colocats pels socialistes i als quals no ha volgut “desplaçar” tal com ha fet en atres conselleries; els llibres de text seguixen en els mateixos continguts catalanisants i escrits en catala; les editorials catalanistes seguixen forrantse en les descomunals compres de llibres per part de la Generalitat Valenciana; les entitats “culturals” catalanistes seguixen recibint suculentes subvencions per part de la Conselleria de Cultura; molts ajuntaments governats pel PP tenen penjà la quatribarrà en el balco, ademes de tindre places i carrers del “pais valencià”... en fi, hi ha pera contar i no acabar. Pero lo mes flagrant de tot es que el PP ha oficialisat el “valencià normalitzat” (catala) que el PSOE no es va atrevir a oficialisar per llei. Efectivament, en 1998 el PP va crear l´Academia Valenciana de la Llengua (que no “de la Llengua Valenciana”) la llei de la qual oficialisa el “valencià normalitzat” i impon l´unitat de les llengües, ademes d´estar composta per academics catalanistes que neguen la propia existencia de la Llengua Valenciana pero que cobren anualment vora 10 millons de les antigues pessetes dels dinés publics valencians per humillar els sentiments mes arrailats dels valencians i cometre est atropellament a la ciencia i a l´identitat i personalitat valenciana. El nacionalisme catala necessitava, ademes de l´Universitat de Valencia, un atre Cavall de Troya en Valencia, per tant, si Aznar volia contar en CiU pera governar Espanya el PP tenia que satisfer els desijos catalans creant una nova institucio que afiançara i rematara el proces de catalanisacio de Valencia.
Estes noves generacions de valencians catalanisats son els que, frut del llavat de cervell, reclamen i reclamaran la seua catalanitat destruint aixina tot el patrimoni historic-cultural valencià que ham heretat dels nostres antepassats si la societat valenciana actual no pren consciencia de la nostra responsabilitat coma valencians.
Els catalanistes catalans han invertit molts anys en este proyecte i sobre tot molts dinés financiant en terres valencianes a partits politics, editorials, mijos de comunicacio, entitats “culturals”, voluntats personals, etc. Tot val en este deliri imperialiste catala, pero la colaboracio dels catalanistes valencians es crucial en la catalanisacio de Valencia. De fet, estos son els peons que estan en llocs claus. I els que han renegat de la Patria Valenciana com els Joan Fuster, Sanchis Guarner, Enric Valor, Eliseu Climent, Raimon (est ultim diu ser “catala de Xativa”) son idolatrats i llegits o escoltats obligatoriament en moltes escoles valencianes.
Els estudiants de hui en dia no sabran, per eixemple, que el romanç valencià ya es parlava en terres valencianes molt abans de la reconquista cristiana de Jaume I (tal com s´ha demostrat cientificament); que esta llengua no la portaren les tropes jaumines, sino que es autoctona de Valencia; que la repoblacio de les terres valencianes va ser un rotunt fracas (com va reconeixer el propi Jaume I); que la Llengua Valenciana va ser la primera llengua lliteraria d´Europa (junt a l´italià) de les derivaes del llati; que en els sigles XIV-XV va tindre lloc el Sigle d´Or de la Llengua Valenciana en lliterats tan ilustres com Ausias March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Roiç de Corella, Jaume Roig, Antoni Canals, etc. tots ells valencians que dixaven constancia en les seues obres que escrivien en nostra dolça i benvolguda Llengua Valenciana; que la primera Biblia impresa en una llengua romanç va ser Llengua Valenciana escrita per Bonifaci Ferrer (germa de Sant Vicent); que el primer diccionari llati-llengua romanç va ser en Llengua Valenciana escrit per un atre valencià, Joan Esteve; que les senyes reals de Jaume I no eren quatre pals, sino dos; que la Real Senyera del Reine de Valencia en blau i coronà va ser otorgà pel rei Pere II el Ceremonios en el sigle XIV, el mateix rei que va crear la milicia del Centenar de la Ploma pera custodiar una Real Senyera en uns privilegis i tractaments reals que poques banderes han tingut historicament...
Els chiquets no coneguent l´autentica Historia de Valencia mai aplegaran a enamorarse d´ella, ni de l´insigne Llengua Valenciana, ni de les nostres costums i tradicions valencianes... Aixo si, en els coleges i instituts els professors catalanistes i els llibres de texts, ademes d´estar escrits en pur catala, els atibacaran de mentires historiques, del “pais valencià” dels “països catalans” (ben marcaets en els mapes), de banderes quatribarraes, de la geografia catalana, d´escritors catalans en catala, del rock catala, etc.
¿Que fan al respecte els governants politics valencians siguent competencia d´ells est assunt?
Per desgracia, els partits d´esquerres es decantaren en els anys 60’ i 70’ pel catalanisme. De fet, quan els socialistes de Joan Lerma entraren en la Generalitat rebujaren els llibres de texts en Llengua Valenciana que havia aprovat la UCD i impongueren el “valencià normalitzat”, que es un eufemisme pera no dirli directament catala.
A pesar de les constants i multitudinaries manifestacions de la societat valenciana en defensa de l´Identitat i Llengua Valenciana, els socialistes continuaren en el proces de catalanisacio en l´ensenyança, pero tambe en els mijos de comunicacio i en el mon de la cultura.
L´arribà al poder del PP en 1995 tampoc ha supost la detencio del proces de catalanisacio, per molt que, per motius electorals, faça el paperot coma que defen la Llengua Valenciana i que es mes valencianiste que ningu. Per desgracia, els fets son ben distints. La Conselleria d´Educacio i Cultura seguix reblida de catalanistes en els llocs claus colocats pels socialistes i als quals no ha volgut “desplaçar” tal com ha fet en atres conselleries; els llibres de text seguixen en els mateixos continguts catalanisants i escrits en catala; les editorials catalanistes seguixen forrantse en les descomunals compres de llibres per part de la Generalitat Valenciana; les entitats “culturals” catalanistes seguixen recibint suculentes subvencions per part de la Conselleria de Cultura; molts ajuntaments governats pel PP tenen penjà la quatribarrà en el balco, ademes de tindre places i carrers del “pais valencià”... en fi, hi ha pera contar i no acabar. Pero lo mes flagrant de tot es que el PP ha oficialisat el “valencià normalitzat” (catala) que el PSOE no es va atrevir a oficialisar per llei. Efectivament, en 1998 el PP va crear l´Academia Valenciana de la Llengua (que no “de la Llengua Valenciana”) la llei de la qual oficialisa el “valencià normalitzat” i impon l´unitat de les llengües, ademes d´estar composta per academics catalanistes que neguen la propia existencia de la Llengua Valenciana pero que cobren anualment vora 10 millons de les antigues pessetes dels dinés publics valencians per humillar els sentiments mes arrailats dels valencians i cometre est atropellament a la ciencia i a l´identitat i personalitat valenciana. El nacionalisme catala necessitava, ademes de l´Universitat de Valencia, un atre Cavall de Troya en Valencia, per tant, si Aznar volia contar en CiU pera governar Espanya el PP tenia que satisfer els desijos catalans creant una nova institucio que afiançara i rematara el proces de catalanisacio de Valencia.
¿De quina manera es pot invertir esta dramatica situacio?
Siguent decisiva la presencia en les institucions d´un partit genuinament valencià, sense complexos ni servilismes politics com atres partits que estan a lo que els manen o els dixen fer desde Madrit o Barcelona; un partit que tinga les arrails exclusivament en la terra valenciana pera que defenga a capa i espasa, sense contemplacions, els interessos de mosatros, dels valencians.
Ademes, lo principal pera que no es perga l'idioma Valencià es parlar sempre als fills, nets, nebots i chiquets en general en la genuina Llengua Valenciana que mos varen ensenyar els nostres pares. La transmissio de la Llengua Valenciana d'una generacio a atra es el pilar basic pera evitar la desaparicio de l'idioma Valencià i frenar els atacs dels catalanistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario