Autor: Desconocido.
En la concepcio imperial carolingia, la paraula “marca” o “limes” era utilisa per a designar el territori, mes ample que un comtat, que es trobava en una part fronterisa del regne franc i, mes tart, de l’Imperi baix l’autoritat unica, en l’aspecte militar i defensiu, d’un “comes marchae” o de un “marchio” (marques) o, en llengua germanica, “marhgraf”. La marca era una creacio voluntaria del sobira franc, destina a assegurar de la manera mes eficaç possible la defensa de la frontera contra les amenaces dels pobles externs no somesos.
Les marques poden catalogar-se en dos tipos, segons sa formacio i s’organisacio interna: a) les que surgiren al llarc de les fronteres orientals de l’Imperi front a territoris pagans, a on personages provists del titul de marques eixercien fonamentalment els poders militars, a la vega que concentraven en ses mans tots els poders civils sobre les poblacions encara poc assimilaes; tal era el cas de la “marca nortmannica, la Marca Avara o la Marca del Friul, i b) un segon tipo es dona en les fronteres occidentals de l’Imperi, en els territoris somesos fea temps i en cuadros administratius normals desempenyats per comtes, on, front als frequents atacs dels enemics externs, el sobira va sobrepondre als comtes un comandant militar unic a fin de coordinar la defensa i manar els contingents de tropes. En estes marques l’administracio civil i judicial queda assegura pels comtes i ses subordinats. Tales foren els casos de la Marca de Bretanya, la Marca Gotica i, per ultim, de la suposta Marca Hispanica.
Despres de l’establiment del domini franc al sur dels Pirineus orientals, s’organisaren un districtes administratius cridats comtats que, a sa vega, incluien uns territoris menors cridats “pagi”. Els comtats basics foren: Barcelona-Ausona-Girona, Pallars-Ribagorza, Urgell-Cerdanya i Rossello-Ampuries.
L’historiografia romantica i, especialment, la de principis del sigle XX posa ad estos comtats baix la denominacio de Marca Hispanica, degut, sobre tot, a l’obra “Marca Hispanica sive limes hispanicus” de l’eclesiastic Pierre de Marca (1594-1662), qui actua com a representant de la Corona francesa en Catalunya durant l’alçament contra la politica del comte-duque d’Olivares en la crida popularment Guerra dels Segadors. L’obra de De Marca i del seu secretari Etienne Baluze (1630-1718) –est ultim fon l’encarregat de publicar-la en 1688- pretenia justificar els nous llimits del regne de França durant la breu incoproracio de Catalunya a la contenda. De Marca hi havia reunit en este proposit gran quantitat de documents dels sigles IX-XI, entre els quals apareixia la mencio de Marca Hispanica en els Anals Reals de l’any 821, fent referencia als comtats baix del Pirineus llavors existents.
L’historiografia del sigle XVII hi havia exhumat una possible divisio administratiu-defensiva carolingia per als territoris mes meriridionals del dit Imperi; tal divisio fon utilisa des de llavors per distints historiaors posteriors. Fon, no obstant, el prestigios migevaliste Joseph Calmette (1873-1952) qui, al remat, vingue a considerar la Marca Hispanica com una divisio administrativa del regne carolingi, organisa en comtats quin conjunt estava manat militarment per un marques, el qui, en este cas, no era atre que el comte de Barcelona, titular de tres comtats (Barcelona, Ausona i Girona).
Per a Calmette, esta marca degue de constituir-se l’any 865 tras segregar-se d’una Marca Septimano-Hispanica existent des del 817. Mes recentment, Ramon d’Abadal ha negat quasi per complet el plantejament dit ades, al demostrar que en la cancilleria carolingia mai s’utilisa el terme Marca Hispanica i constatar l’inexistencia del carrec de maques per als dits territoris, aixi com la manca d’unitat dels comtats que pretesament la formaven. Estem, puix, com tantes vegaes en l’historia, davant una creacio posterior que ha obtingut exit en s’acunyacio i que s’ha fet familiar. En tot, si al terme Marca Hispanica el desposseim del seu significat juridica i politic-administrativa, mos queda com una entitat geografica, tal com ho degueren d’entendre els analistes del sigle IX i com ho interpreten els historiaors actuals, que determinaria la regio forma pels comtats mes abaix dels Pirineus en epoca carolingia. Tots estos comtats estigueren baix la dependencia del regne d’Aquitania hasda l’any 814, any en que va morir Carlomagno, a qui succei lo seu fill Lluis el Piatos, el qui, a sa vega, delega en lo seu fil Pipino, lo govern d’Aquitania.
Des de llavors i hasda l’any 878 els comtats riberenys del mar Mediterraneu (Barcelona, Girona, Ampuries i Rossello), junt en Septimania, formaren un distrit militar fronteriç denominat Marca Gotica o de Septimania, governa per un marques que depenia directament de l’emperaor –tal fon el cas de Bernat de Septimania o de Gotia-; per sa part, els comtats de l’interior (Urgel, Cerdanya, Pallars i Ribagorza) continuaren vinculats els regne d’Aquitania o, en lo seu defecte, al comtat de Tolosa, formant la Marca Tolosana. En tot, estes marques o distrits tingueren poca entitat, ya que els comtats gojaren sempre de gran autonomia, rao per la qual i tras els frequents alçaments dels marquesos de Gotia, foren abolits de fet.
En la concepcio imperial carolingia, la paraula “marca” o “limes” era utilisa per a designar el territori, mes ample que un comtat, que es trobava en una part fronterisa del regne franc i, mes tart, de l’Imperi baix l’autoritat unica, en l’aspecte militar i defensiu, d’un “comes marchae” o de un “marchio” (marques) o, en llengua germanica, “marhgraf”. La marca era una creacio voluntaria del sobira franc, destina a assegurar de la manera mes eficaç possible la defensa de la frontera contra les amenaces dels pobles externs no somesos.
Les marques poden catalogar-se en dos tipos, segons sa formacio i s’organisacio interna: a) les que surgiren al llarc de les fronteres orientals de l’Imperi front a territoris pagans, a on personages provists del titul de marques eixercien fonamentalment els poders militars, a la vega que concentraven en ses mans tots els poders civils sobre les poblacions encara poc assimilaes; tal era el cas de la “marca nortmannica, la Marca Avara o la Marca del Friul, i b) un segon tipo es dona en les fronteres occidentals de l’Imperi, en els territoris somesos fea temps i en cuadros administratius normals desempenyats per comtes, on, front als frequents atacs dels enemics externs, el sobira va sobrepondre als comtes un comandant militar unic a fin de coordinar la defensa i manar els contingents de tropes. En estes marques l’administracio civil i judicial queda assegura pels comtes i ses subordinats. Tales foren els casos de la Marca de Bretanya, la Marca Gotica i, per ultim, de la suposta Marca Hispanica.
Despres de l’establiment del domini franc al sur dels Pirineus orientals, s’organisaren un districtes administratius cridats comtats que, a sa vega, incluien uns territoris menors cridats “pagi”. Els comtats basics foren: Barcelona-Ausona-Girona, Pallars-Ribagorza, Urgell-Cerdanya i Rossello-Ampuries.
L’historiografia romantica i, especialment, la de principis del sigle XX posa ad estos comtats baix la denominacio de Marca Hispanica, degut, sobre tot, a l’obra “Marca Hispanica sive limes hispanicus” de l’eclesiastic Pierre de Marca (1594-1662), qui actua com a representant de la Corona francesa en Catalunya durant l’alçament contra la politica del comte-duque d’Olivares en la crida popularment Guerra dels Segadors. L’obra de De Marca i del seu secretari Etienne Baluze (1630-1718) –est ultim fon l’encarregat de publicar-la en 1688- pretenia justificar els nous llimits del regne de França durant la breu incoproracio de Catalunya a la contenda. De Marca hi havia reunit en este proposit gran quantitat de documents dels sigles IX-XI, entre els quals apareixia la mencio de Marca Hispanica en els Anals Reals de l’any 821, fent referencia als comtats baix del Pirineus llavors existents.
L’historiografia del sigle XVII hi havia exhumat una possible divisio administratiu-defensiva carolingia per als territoris mes meriridionals del dit Imperi; tal divisio fon utilisa des de llavors per distints historiaors posteriors. Fon, no obstant, el prestigios migevaliste Joseph Calmette (1873-1952) qui, al remat, vingue a considerar la Marca Hispanica com una divisio administrativa del regne carolingi, organisa en comtats quin conjunt estava manat militarment per un marques, el qui, en este cas, no era atre que el comte de Barcelona, titular de tres comtats (Barcelona, Ausona i Girona).
Per a Calmette, esta marca degue de constituir-se l’any 865 tras segregar-se d’una Marca Septimano-Hispanica existent des del 817. Mes recentment, Ramon d’Abadal ha negat quasi per complet el plantejament dit ades, al demostrar que en la cancilleria carolingia mai s’utilisa el terme Marca Hispanica i constatar l’inexistencia del carrec de maques per als dits territoris, aixi com la manca d’unitat dels comtats que pretesament la formaven. Estem, puix, com tantes vegaes en l’historia, davant una creacio posterior que ha obtingut exit en s’acunyacio i que s’ha fet familiar. En tot, si al terme Marca Hispanica el desposseim del seu significat juridica i politic-administrativa, mos queda com una entitat geografica, tal com ho degueren d’entendre els analistes del sigle IX i com ho interpreten els historiaors actuals, que determinaria la regio forma pels comtats mes abaix dels Pirineus en epoca carolingia. Tots estos comtats estigueren baix la dependencia del regne d’Aquitania hasda l’any 814, any en que va morir Carlomagno, a qui succei lo seu fill Lluis el Piatos, el qui, a sa vega, delega en lo seu fil Pipino, lo govern d’Aquitania.
Des de llavors i hasda l’any 878 els comtats riberenys del mar Mediterraneu (Barcelona, Girona, Ampuries i Rossello), junt en Septimania, formaren un distrit militar fronteriç denominat Marca Gotica o de Septimania, governa per un marques que depenia directament de l’emperaor –tal fon el cas de Bernat de Septimania o de Gotia-; per sa part, els comtats de l’interior (Urgel, Cerdanya, Pallars i Ribagorza) continuaren vinculats els regne d’Aquitania o, en lo seu defecte, al comtat de Tolosa, formant la Marca Tolosana. En tot, estes marques o distrits tingueren poca entitat, ya que els comtats gojaren sempre de gran autonomia, rao per la qual i tras els frequents alçaments dels marquesos de Gotia, foren abolits de fet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario