Joan Ferrando i Badia – Maig del 2.001
Catedratic Emerit de Dret Constitucional i Ciencia Politica.
Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit.
Doctor Honoris Causa
Al Ministeri d’Administracio Territorial el correspongue una de les tasques politiques i de govern mes dificils, a saber: la tranformació de l’Estat unitari Espanyol, vigent des de 1.833, en un “Estat autonomic” o com incorrectament se’l crida “Estat de les autonomies”. Pero ¿en que consistix l’Estat autonomic? Creem oportu obordar esta tematica perque existix una gran confusio al respecte. I aixi s’ha afirmat que, en Espanya, l’Estat autonomic arranca de l’Estat compost, teorisat per Pi i per Admirall, i de l’Estat integral, del que parlaren en l’hora constituyent de la Segon Republica espanyola Jimenez de Asua i Sanchez-Albornoz; i tambe s’ha dit que l’Estat autonomic seria un sistema politic en el qual la societat prevaldria sobre l’Administracio, aço es, el poble dominaria al funcionari...
Es comet l’erro al voler entroncar esta forma d’Estat en les teories federalistes i produnianes de Pi i Margall. L’Estat autonomic no es ni Estat unitari ni tampoc se’l deu confondre en la forma de l’estat federal o Estat d’Estats. Es tracta d’una formula intermija: la Constitucio actual espanyola.
Si s’analisa detengudament la Constitucio del 29 de decembre de 1.978 vorem que, facilment, es pot aplegar a la conclusio de que l’oganisacio territorial d’Espanya en “nacionalitats” i “regions” a tenor de l’articul 2º de la mateixa -prescindint ara de l’organisacio territorial en provincies i municipis-, mos induix a la conclusio de que l’Estat surgit de l’actual Constitucio Espanyola mereix el calificatiu d’Estat autonomic. Pero, abans d’adentrar-mos a expondre sa naturalea creem oportu indicar que la divisio d’Espanya en “nacionalitats” i “regions” tindra escas relleu i importancia constitucional: es tracta, al nostre entendre, d’una qüestio mes be de prestigi que una real diferencia “sustancial” entre el concepte de “nacionalitats” i “regions”. No veem en claritat la diferencia entre “nacionalitats” i “regions” puix abdos “comunitats autonomes” s’integren en “la indisoluble unitat de la nacio espanyola” (articul 2º). Una correcta i sistematica interpretacio de l’articul dit, i posat en relacio en el Titul VIII (que tracta de l’organisacio territorial de l’Estat, en ses articuls 137-158), mos induix a afirmar l’analogia o similitut entre “nacionalitats” i “regions” en les “regions especials”, respectivament, de la Constitucio italiana del 27 de decembre de 1.947, que inaugurá el cridat Estat Regional. I com a confirmacio del nostre anterior asert, es dir, de que no hi ha diferencia “quantitativa” entre “nacionalitats” i “regions”, he aci l’articul 138.2 de nostra Constitucio: “Les diferencies entre els estatuts de les distintes comunitats autonomes no podran impicar en ningun cas, privilegios economics i socials”. Les “nacionalitats” i “regions” se diferenciaran, puix, per “el seu gra d’autonomia, es dir, de la mateixa manera a com es diferencien en Italia les regions “especials” “Sicilia, Vall d’Aosta, Friuli, Venezia, Julia, Cerdenya i Trento Alt Adigi) de les atre catorze regions “comuns” pero mai, -i aci radica la diferencia en el cas italiá- estos possibles i diferents graus d’autonomia vindran determinats per la “denominacio” de nacionalitats o “regions”, entre atres, que pogueren adoptar les respetives i futures comunitats autonomes espanyoles.
Per tot l’ades expost es per lo que opinem que la Constitucio ha desembocat en la forma d’Estat que havem definit com “Estat autonomic”. Este tipo d’Estat, intermig entre l’Estat unitari i el federal, es semejant al que els constituyents de la Segon Repuiblica denominaren Estat “integral” i els llegislaors i teorics de la Constitucio italiana del 47 han denominat Estat “regional”. L’Estatut d’Autonomia, que es “la norma institucional basica de les comunitats autonomes” (articuls 147.1 de la Constitucio), subralla encara mes l’identitat dels tipos de Estats aludits i subralla tambe l’inexistencia d’una diferencia sustancial entre el concepte de “nacionalitats” i el de “regions”, puix els estatuts autonomics de les corresponents entitats autonomes posen de relleu l’independencia d’estes en relacio en la Nacio espanyola.
L’analisis de la regulacio dels estatuts d’autonomia conduix a la conclusio ades apuntá, es dir, que no existix “diferencia sustancial” -constitucionalment parlant- entre les “nacionalitats” i “regions”. ¿Per que?: 1) La carta que establix els drets, obligacions i competencies dels distints orguens de les comunitats autonomes es denomina Estatut d’autonomia. 2) L’Estatut es per a la comunitat autonoma lo que la Constitucio es per a la Nacio o per a un Estat-membre d’un Estat federal. 3) Existix una supeditacio dels estatuts a la Constitucio, lo que “reforça eixa unitat nacional”a la que mos havem referit ades.
En conseqüencia, ¿qué es l’Estat autonomic? Es aquell que te una “estructura interna” integrá per multiples centres decisoris politico-llegislatius: les entitats autonomes i el poder central. “Les comunitats autonomes” no gojen de la competencia constituyent, com el poder sobira nacional o el dels Estats-membres d’un Estat federal, per a donar-se ses constitucions. Sols tindran Estatut (vid. Titul VII de la Constitucio) que seran producte de sa competencia llegislativa ordinaria. La carencia d’un poder constituyent que permitixca donar-se ses propies Constitucions, per part de les comunitats autonomes, es la principal nota diferencial de l’Estat autonomic respecte de l’Estat federal, de les Comunitats autonomes en relacio en els Estats-membres d’un Estat federal.
A modo de conclusio digam: 1º Que el “Estat integral” de la Constitucio espanyola del 9 de decembre de 1.931 i l’actual “Estat regional italiá” o el “Estat autonomic” espanyol son una mateixa forma d’Estat, que no es ni es pot confondre en la forma d’Estat unitari, ni en la forma d’Estat federal. Es tracta -ho repetim una vegá mes- d’una forma intemija entre les dos citaes formes juridiques d’Estat. L’unica diferencia que existix entre Estat autonomic i les atres dos formes d’Estat analogues es la que el subjecte de l’autonomia es o pot ser una “regio” o una “nacionalitat”; i 2º denominem a l’Estat creat per la nostra Constitucio com a Estat autonomic -i no Estat de les autonomies com solen dir els politics d’ara- per la mateixa rao que al parlar de l’Estat federal no diguem Estat dels Estats federals. I tampoc hi ha que confondre Estat autonomic (el terme autonomic adjectiva a l’Estat) en Estat autonomo, puix tot Estat es per definicio autonom, pero no autonomic.
Al Ministeri d’Administracio Territorial el correspongue una de les tasques politiques i de govern mes dificils, a saber: la tranformació de l’Estat unitari Espanyol, vigent des de 1.833, en un “Estat autonomic” o com incorrectament se’l crida “Estat de les autonomies”. Pero ¿en que consistix l’Estat autonomic? Creem oportu obordar esta tematica perque existix una gran confusio al respecte. I aixi s’ha afirmat que, en Espanya, l’Estat autonomic arranca de l’Estat compost, teorisat per Pi i per Admirall, i de l’Estat integral, del que parlaren en l’hora constituyent de la Segon Republica espanyola Jimenez de Asua i Sanchez-Albornoz; i tambe s’ha dit que l’Estat autonomic seria un sistema politic en el qual la societat prevaldria sobre l’Administracio, aço es, el poble dominaria al funcionari...
Es comet l’erro al voler entroncar esta forma d’Estat en les teories federalistes i produnianes de Pi i Margall. L’Estat autonomic no es ni Estat unitari ni tampoc se’l deu confondre en la forma de l’estat federal o Estat d’Estats. Es tracta d’una formula intermija: la Constitucio actual espanyola.
Si s’analisa detengudament la Constitucio del 29 de decembre de 1.978 vorem que, facilment, es pot aplegar a la conclusio de que l’oganisacio territorial d’Espanya en “nacionalitats” i “regions” a tenor de l’articul 2º de la mateixa -prescindint ara de l’organisacio territorial en provincies i municipis-, mos induix a la conclusio de que l’Estat surgit de l’actual Constitucio Espanyola mereix el calificatiu d’Estat autonomic. Pero, abans d’adentrar-mos a expondre sa naturalea creem oportu indicar que la divisio d’Espanya en “nacionalitats” i “regions” tindra escas relleu i importancia constitucional: es tracta, al nostre entendre, d’una qüestio mes be de prestigi que una real diferencia “sustancial” entre el concepte de “nacionalitats” i “regions”. No veem en claritat la diferencia entre “nacionalitats” i “regions” puix abdos “comunitats autonomes” s’integren en “la indisoluble unitat de la nacio espanyola” (articul 2º). Una correcta i sistematica interpretacio de l’articul dit, i posat en relacio en el Titul VIII (que tracta de l’organisacio territorial de l’Estat, en ses articuls 137-158), mos induix a afirmar l’analogia o similitut entre “nacionalitats” i “regions” en les “regions especials”, respectivament, de la Constitucio italiana del 27 de decembre de 1.947, que inaugurá el cridat Estat Regional. I com a confirmacio del nostre anterior asert, es dir, de que no hi ha diferencia “quantitativa” entre “nacionalitats” i “regions”, he aci l’articul 138.2 de nostra Constitucio: “Les diferencies entre els estatuts de les distintes comunitats autonomes no podran impicar en ningun cas, privilegios economics i socials”. Les “nacionalitats” i “regions” se diferenciaran, puix, per “el seu gra d’autonomia, es dir, de la mateixa manera a com es diferencien en Italia les regions “especials” “Sicilia, Vall d’Aosta, Friuli, Venezia, Julia, Cerdenya i Trento Alt Adigi) de les atre catorze regions “comuns” pero mai, -i aci radica la diferencia en el cas italiá- estos possibles i diferents graus d’autonomia vindran determinats per la “denominacio” de nacionalitats o “regions”, entre atres, que pogueren adoptar les respetives i futures comunitats autonomes espanyoles.
Per tot l’ades expost es per lo que opinem que la Constitucio ha desembocat en la forma d’Estat que havem definit com “Estat autonomic”. Este tipo d’Estat, intermig entre l’Estat unitari i el federal, es semejant al que els constituyents de la Segon Repuiblica denominaren Estat “integral” i els llegislaors i teorics de la Constitucio italiana del 47 han denominat Estat “regional”. L’Estatut d’Autonomia, que es “la norma institucional basica de les comunitats autonomes” (articuls 147.1 de la Constitucio), subralla encara mes l’identitat dels tipos de Estats aludits i subralla tambe l’inexistencia d’una diferencia sustancial entre el concepte de “nacionalitats” i el de “regions”, puix els estatuts autonomics de les corresponents entitats autonomes posen de relleu l’independencia d’estes en relacio en la Nacio espanyola.
L’analisis de la regulacio dels estatuts d’autonomia conduix a la conclusio ades apuntá, es dir, que no existix “diferencia sustancial” -constitucionalment parlant- entre les “nacionalitats” i “regions”. ¿Per que?: 1) La carta que establix els drets, obligacions i competencies dels distints orguens de les comunitats autonomes es denomina Estatut d’autonomia. 2) L’Estatut es per a la comunitat autonoma lo que la Constitucio es per a la Nacio o per a un Estat-membre d’un Estat federal. 3) Existix una supeditacio dels estatuts a la Constitucio, lo que “reforça eixa unitat nacional”a la que mos havem referit ades.
En conseqüencia, ¿qué es l’Estat autonomic? Es aquell que te una “estructura interna” integrá per multiples centres decisoris politico-llegislatius: les entitats autonomes i el poder central. “Les comunitats autonomes” no gojen de la competencia constituyent, com el poder sobira nacional o el dels Estats-membres d’un Estat federal, per a donar-se ses constitucions. Sols tindran Estatut (vid. Titul VII de la Constitucio) que seran producte de sa competencia llegislativa ordinaria. La carencia d’un poder constituyent que permitixca donar-se ses propies Constitucions, per part de les comunitats autonomes, es la principal nota diferencial de l’Estat autonomic respecte de l’Estat federal, de les Comunitats autonomes en relacio en els Estats-membres d’un Estat federal.
A modo de conclusio digam: 1º Que el “Estat integral” de la Constitucio espanyola del 9 de decembre de 1.931 i l’actual “Estat regional italiá” o el “Estat autonomic” espanyol son una mateixa forma d’Estat, que no es ni es pot confondre en la forma d’Estat unitari, ni en la forma d’Estat federal. Es tracta -ho repetim una vegá mes- d’una forma intemija entre les dos citaes formes juridiques d’Estat. L’unica diferencia que existix entre Estat autonomic i les atres dos formes d’Estat analogues es la que el subjecte de l’autonomia es o pot ser una “regio” o una “nacionalitat”; i 2º denominem a l’Estat creat per la nostra Constitucio com a Estat autonomic -i no Estat de les autonomies com solen dir els politics d’ara- per la mateixa rao que al parlar de l’Estat federal no diguem Estat dels Estats federals. I tampoc hi ha que confondre Estat autonomic (el terme autonomic adjectiva a l’Estat) en Estat autonomo, puix tot Estat es per definicio autonom, pero no autonomic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario