De l’arap Bedaua (habitant del desert). Poble nomada dels deserts d’Arabia, Siria i Africa septentrional. Sa verdadera patria, i encara en l’actualitat son principal residencia, es Neyed, en Arabia, des d’a on s’han extes en totes direccions. En les fronteres de Siria dominen el cami que han de recorrer les caravanes que d’Alepo i Damasco es dirigixen a Bagdat i Basora.
Els de Siria i Mesopotania que habiten els confins del desert, convertits en sedentaris, se degue a l’agricultura, pero morant encara en tendes i barraques, tornant en facilitat a la vida nomada en quant el pillage de ses veïns els fa impossible aquella vida. El govern turc ha procurat que definitivament siguen sedentaris, creant par ad aixo en Constantinopla una escola per a fills de beduïns, als quals costeja el viage i la manutencio.
Lo seu estat es patriarcal; la tribu consta de distintes families o clans, quins jefes son lliures i a soles en certs casos obedeixen al de la tribu, quina dignitat es hereditaria en la familia governant. La poligamia es rara i la dona es la que cuida de tots els quefers.
Els beduïns ocupen en Palestina els territoris que en atres temps pertanyiren als edomites, midianites i atres pobles veïns dels antics israelites. En el nort d’Africa formen quasi exclusivament la poblacio de Bengasi i Tripoli i constituixen una bona paart de la de Tunes, Argelia i el Marroc; en el desert egipci vaguen tribus araps nomades, classificaes com a beduïns o bedania, les principals de les quals son: en el Sian els Taurah; els Maazeh, en la part nort del desert arabic hasda la latitut 27º15’; els Abaddeh, al sur de la llinea Kena-Kossier; els Bixaria, en lo desert d’Assuan, i els Hadendoda en la direccio de Suakin; poblen tambe, ya conservant sa individualitat etnica o confundits baix lo nom general de moros, en els berebers, la part occidental del Sahara, situá entre el Marroc i el Senegal.
Els de Siria i Mesopotania que habiten els confins del desert, convertits en sedentaris, se degue a l’agricultura, pero morant encara en tendes i barraques, tornant en facilitat a la vida nomada en quant el pillage de ses veïns els fa impossible aquella vida. El govern turc ha procurat que definitivament siguen sedentaris, creant par ad aixo en Constantinopla una escola per a fills de beduïns, als quals costeja el viage i la manutencio.
Lo seu estat es patriarcal; la tribu consta de distintes families o clans, quins jefes son lliures i a soles en certs casos obedeixen al de la tribu, quina dignitat es hereditaria en la familia governant. La poligamia es rara i la dona es la que cuida de tots els quefers.
Els beduïns ocupen en Palestina els territoris que en atres temps pertanyiren als edomites, midianites i atres pobles veïns dels antics israelites. En el nort d’Africa formen quasi exclusivament la poblacio de Bengasi i Tripoli i constituixen una bona paart de la de Tunes, Argelia i el Marroc; en el desert egipci vaguen tribus araps nomades, classificaes com a beduïns o bedania, les principals de les quals son: en el Sian els Taurah; els Maazeh, en la part nort del desert arabic hasda la latitut 27º15’; els Abaddeh, al sur de la llinea Kena-Kossier; els Bixaria, en lo desert d’Assuan, i els Hadendoda en la direccio de Suakin; poblen tambe, ya conservant sa individualitat etnica o confundits baix lo nom general de moros, en els berebers, la part occidental del Sahara, situá entre el Marroc i el Senegal.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom VII – pag. 1437
No hay comentarios:
Publicar un comentario