LA MENTIRA DE LA SUPOSTA CATALANITAT DELS BORJA (I)

17.12.2007 -
Autor: Joan Ignaci Culla

Fa unes semanes la revista monografica de la Fundacio Bancaixa (ara Bancaja), publicada a traves d'una editorial catalana, definia a Sorolla com "pintor de la catalanitat" (per cert, si no hi ha director de l'exposicio, que el nomenen, i si hi ha, que sí que hi ha, que el lleven, per consentir la manipulacio). Encara no havien eixit de l'estupor de dita aberracio, quan nos trobem com s'insulta novament als valencians, dient-nos que els papes Borja, no a soles parlaven catala (mentira, com vorem), sino que ademes volien "catalanisar Europa".

Dita infamia es va produir en l'acte organisat pel Instituto Internacional de Estudios Borgianos (IIEB) en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, que traduït en llenguage clar significa "paradeta de Eliseu Climent (Acció Cultural del País Valencià) per a conseguir fondos millonaris per a instaurar en el Regne de Valencia el catalanisme".

Lo que tindria que haver segut una satisfaccio: el poder accedir a mils de documents, reunits en 600 copies digitals i classificades en CD de l'Archiu Secret del Vatica sobre els papes valencians Calixt III i Aleixandre VI, es va quedar empanyat per les intervencions del president de l'Istituto Storico Italiano per il Medioevo, Massimo Miglio. Este "expert" va afirnar en la seua intervencio (no se si despres d'un bon dinar) que els pontifex valencians Calixt III i Aleixandre VI eren "papas catalanes" (¿m'entenen ara lo del bon dinar?), i que "Calixto III había catalanizado la Iglesia y Alejandro VI intentó catalanizar Europa". A dita "borrachera demagogica-acientifica" d'este italià se li va unir el membre de l'IIEB i rector del Colege Corpus, Christi Miquel Navarro, qui manifestà que "la lengua de los papas era el catalan", ademes d'afirmar que "Calixto III usaba su lengua nativa para referirse a sus trabajadores o familiares, y cuando se alteraba hablaba en catalán y muchas cartas las escribía en catalán y latín".

No es d'estranyar que dites "orgies d'improperis" tingueren com a receptors al director de l'Institut Ramon Llull i dirigent de Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Bargalló; a l'otrora valencianiste i ara en nomina de l'AVL, Ramón Arnau; al confes catalaniste i bisbe emerit, Rafael Sanus; a l'acaparador de subvencions multimillonaries catalanistes, Eliseu Climent; al conseller delegat d'Antena 3, Maurizio Carlotti (lo que ens faltava, ademes de no cobrir la Champions del Valencia, s'alien en els catalanistes); al secretari general de l'Archiu Secret del Vatica, Luca Carboni; al president de la Confederacio Empresarial Valenciana, José Vicente González (¿qué fea alli?); entre atres. Tot aixo presidit pel duc de Lugo, Jaime de Marichalar, en qualitat de president de la Fundacio AXA Winterthur, que ha finançat la digitalisacio.

Com diem al principi, els intervinents en esta presentacio no a soles mentien i adulteraven la realitat afirmant que els papes valencians parlaven catala, sino que en dites paraules acreixenten la llegenda negra dels nostres paisans creada, be pel "dietari" del mestre de ceremonies Burchard, be per l'obra de Victor Hugo sobre Lucrecia Borgia, o per la trista i vulgar pelicula Los Borgia, que recentment va fer Antonio Hernández, per a vergonya dels valencians.

Va ser Joan Fuster qui va "popularisar" per als seus fins maquiavelics la suposta catalanitat dels Borja al recordar que en Italia s'aplicava l'apelatiu de catalans als nostres paisans en la famosa frase: "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!". Com tambe, l'atra que dia "fuori i catalani" (fora els catalans), com a crit de guerra i consigna despres de la mort d'Aleixandre VI. ¿Aixo vol dir que els nostre papes eren catalans? ¡No! ¿Per que a sovint els italanians els dien catalans quan eren valencians?

En la memoria dels italians va quedar de manera imborrable l'epoca en que els catalans es feren famosos en els dominis de la Corona d'Arago en aquelles terres, per les seues actuacions de roders, lladres, assessins, violadors, etc. (estes accions, tindrien continuïtat en els temps durant la guerra de Successio, com descriu Miñana en De bello rustico valentino). Es dir que, d'igual forma que es denomina "gallegos" a tots els espanyols en Argentina, en aquells temps i de forma, en este cas, peyorativa, es denominava "catalans" a qualsevol personage dels territoris de la Corona d'Arago en Italia: "Los papas Borja, Calixto III y Alejandro VI, procedían de Valencia, y el odio hacia los catalanes estaba generalizado en Roma" (Kurt & Theo Reichenberg: El papa Borja Alejandro VI: ¿mostruo o mártir?, pag. 36). "En Roma también existían dos hospitales aragoneses que se autoproclamaban de los "catalanes", y que sólo a principios del siglo XVI se unieron en un solo "Hospitalis Cathalanorum sive Aragoniae nationis et Valentinorum" (Álvaro Fernández de Córdova Miralles: Imagen de los Reyes Católicos en la Roma pontificia, pag. 274). Inclus en la mediocre novela de Mario Puzo Los Borgia tambe es dona testimoni del concepte que es tenia de catalans: "La misma noche en que murió Alejandro, numerosos grupos de hombres armados se adueñaron de las calles de Roma, apaleando, asesinando y saqueando los hogares de todos los 'catalanes' que encontraban a su paso, pues así se conocía a las personas de ascendencia española" (pag. 293).

Queda clar que en ningun moment se pot interpretar que el terme "catalani" signifique gentilici, ni molt manco donar per valida la pretesa manipulacio que ara fan els catalanistes, al supondre que es calificava axina als Borja, per ser de parla catalana, quan ells, no a soles eren valencians, sino que parlaven llengua valenciana, com vorem.