viernes, 30 de diciembre de 2016

OBJECTIUS DEL VALENCIANISME POLITIC





E
l valencianisme politic que replega tot lo que de positiu pot tancar el nacionalisme cultural, al que em vaig referir la conferemcia pronuncià en Lo Rat Penat, el 17 de novembre de 1983, se basa en l’existencia del fet diferencial valencià per rao de factors economics, historics i culturals i, fonamentalment, per l’existencia d’un sentiment colectiu vixcut en comu -que hem de propiciar, fomentar i consolidar- i en el desig de proyectar nostre fet diferencial, nostra propia personalitat cap al futur, potenciant-lo al maxim. El valencianisme politic es mes que el nacionalisme cultural perque est ultim no ne te per que propiciar institucions politiques propies...seria mes be algo prop al regionalisme sentimental... Debem propugnar un valencianisme politic, que per no ser nacionaliste no reivindica l’existencia d’un estat propi, pero si deu plantejar-se unes metes molt clares, a saber:

1 – Deu intentar inspirar a totes les forces socials i politiques del nostre historic Regne de Valencia, i

2 – Deu intentar insertar-se en l’estructura del poder central per a, des d’alli, presionar a favor dels nostres interessos. En una paraula, hem de valencianisar a totes nostres associacions culturals i politiques existents en nostra Comunitat Autonoma de Valencia, i hem d’intentar fer acte de presencia efectiu en la politica nacional. Se mos impon la valencianisacio o en cas contrari, estem condenats al fracas.

El valencianisme politic propugna que, dins de la pluralitat espanyola, es reconega l’existencia de la personalitat valenciana en ses aspectes economics, espirituals i politics. Afirma que en el conjunt hispa, Valencia ne te una personalitat definida per l’historia, per l’economia, per l’esperit i per la llengua, en una paraula, per sa cultura en el mes especific sentit que han acunyat els antropolecs socials. El valencianisme politic afirma que la realisacio de l’Estat no pot prescindir d’esta varietat valenciana que reivindica el dret a la plena autonomia no a soles teorica sino real, sense atres llimitacions que les que exigixen l’interes nacional i s’imponguen els propis valencians.

El poble valencià deu d’eixir del seu dolç somi i posat en peu deu de parlar de tu a tu al Govern de la nacio per a que este pose fi a tot tipo d’expolis de la nostra cultura i discriminacions que en el nivel economic està sofrint nostre poble. Es hora ya de que el poble valencià es presente com un colectiu unit i compacte, fort i de peu i en lo seu tradicional orgull de ser valencià diga ¡prou a Madrit! I que reclame al Govern d’Espanya, el mateix tracte, al menys, que li està donant a atres quadrants de la geografia espanyola que havent aportat menys al cabdal hispa que Valencia, no obstant, per motius inconfesables uns, i atres per rao de no provocar majors ires als separatistes vascos, etc., sufrisen un tracte millor que este poble valencià. Nostre poble sap cantar himnes de pau i cantis d’amor pero tambe sap posar-se en peu i gritar en veu elevà que no aguanta mes humillacions ni expolis. El poble valencià deu de deixar en la cuneta les coses que el desunix i acordar-se que tots som germans perque ya ha aplegat l’hora d’unir-mos per a lliurar-mos de tot tipo d’explotacio i conseguir la llibertat perduda i enyorà.

Este “valencianisar Espanya” significa eixercir tal presio en el marc de les decisions del Govern per a tot el païs que nostres interessos queden sempre defesos. No podem acceptar que en les decisions del Govern de Madrit, nostra regio quede disminuida i eliminà.

Joan Ferrando i Badia – 13 de decembre de 1984
Catedratic Emerit de Dret Constitucional i Ciencia                         Politica. Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit.                            Doctor Honoris Causa