viernes, 30 de diciembre de 2016

NORMATIVISAR



Autor: Joan Ignaci Culla


Alguns pensen que el pessimiste es un optimiste ben informat, i no crec que els falte rao, especialment si nos referim a la qüestio valenciana.

Els valencians no tenim ningun motiu per a ser optimistes, sobretot despres de coneixer el Dictamen de l’AVL del 9 de febrer de 2005 [* que proclama la falsetat de que l'idioma Valencià es idioma Catala pero en un atre nom]. Una volta mes (i ara en ranc oficial), se va a normativisar la llengua valenciana, encara que la majoria de membres d’esta Academia reneguen d’ella. I no podem ser optimistes, perque el Partit Popular, en el soport del poble valencià, podria haver resolt el conflicte llingüistic, otorgant-li, en eixe moment, tota la potestad normativa l’unica Academia que creu en la nostra llengua i la defenia, a traves de la seua ortografia (Normes del Puig, del any 92), la Real Academia de Cultura Valenciana.

A ningu se li escapa que l’historia es repetix. No es nou l’intent de catalanisacio del poble valencià; lo verdaderament novedos es que, esta volta, provinga d’un partit de dreta que s’autodefinix com a valencianiste i popular . Estes maniobres, no obstant, me preocupen molt mes que les anteriorment protagonisades pel PSPV. No volguera que l’orige politic (supostament valencianiste i popular) de l’AVL confonga al poble valencià. Es l’historia de sempre. I si no, hi ha prou en recordar algunes reflexions del pare Fullana, realisades a mitan del sigle XX, sobre l’intent de catalanisacio a través de noves normatives i empelts. Les seues idees en l’actualitat resulten sorprenentment idonees.

L’eminent filolec contestava a l’ allumenat Ortin rebatent “els errors, plagis, arcaismes i catalanismes” de la seua Gramatica Valenciana, com esplendidament recull B. Agullo, O. F. M. En el capitul X escriu lliteralment:

“No basta la lectura de nuestros escritores antiguos, por clásicos que éstos sean, para que uno pueda considerarse en condiciones de fijar la ortografía actual; es una equivocación manifiesta tratar de imitar a los catalanes, nuestros hermanos, adoptando, a priori, las grafías usadas por ellos; y es una aberración incalificable adoptar la ortografía a la fonética dialectal de la misma lengua, aunque esta fonética sea usada generalmente en la capital de este antiguo reino (...).

Como esos principios y esas leyes de evolución fonética no han actuado de la misma manera en Valencia que en Cataluña, han dado por resultado la diferencia fonética que se observa en cada una de estas dos regiones. De ahí la imposibilidad de unificar las dos ortografías: valenciana y catalana. Tratar, pues, de acomodar nuestra ortografía a la catalana, además de ser una cosa antipatriótica, es empresa irracional y antilógica (...)’’.

En el capitul XII, referint-se als catalanistes i catalanismes, recull una cosa que hui (mes que mai) seguix tenint especial vigencia:

“Que residan en Cataluña valencianos catalanizados, se comprende, hasta se puede dispensar; pero que los haya en la misma ciudad de Valencia, a la par que extraño, es también incomprensible; y si estos son catalanizados y catalanizantes, al mismo tiempo, es cosa que, ni se puede ni se debe tolerar.

No dejamos de comprender, empero, que muchos de los valencianos catalanizados, los son de buena fe; y es una lástima que, siendo, por otro lado, valencianos de verdad, hayan sido arrastrados por esas corrientes extrañas de catalanismo, en lo que afecta a la lengua valenciana...”.

Hui, despres de repassar estes notes, me reafirme en el meu pessimisme, aixina com en la meua admiracio pel preclar pare Fullana. Les paraules amunt mencionades, mes que obra d’un filolec, pareixen el resultat dels ensomis premonitoris de Nostradamus. El destinatari de les mateixes ben be podria ser l’actual president de la Generalitat Valenciana. Lo unic que nos queda saber es si esta volta l’historia es repetirà o quedarém per sempre instalats en la mentira i la negacio de lo nostre. Si es aixina, el nostre president poc ha depres de l’historia i les seues manipulacions. Per ad este viage no necesitaba estes alforges sino, simplement, valentia i dignitat. Valentia per a no sometre’s al chantage dels catalanistes i dignitat per a defendre lo propi sense complexos.



[* nota afegida per l'administraor de la web "Idioma Valencià"]

No hay comentarios: