viernes, 30 de diciembre de 2016

NORMATIVA UTILISÀ




 La "normativisacio" (escrita) d'una llengua es la codificacio de dita llengua i la seua representacio grafica a traves de la escritura.
 Basicament, se considera que una normativisacio correspon a una determinà llengua quan representa lo més felment possible els habits llingüistics generalisats o "normals" (norma) dels seus parlants.
 Quan una normativisacio presenta evidents divergencies en els usos llingüistics dels seus parlants aixo significa que la normativa no està ben feta, o, en tot cas, que eixa normativa perteneix a una atra llengua diferent (algo que en definitiva dona els mateixos (pesims) resultats que l'utilisar una normativa mal feta).

 L'Academia Valenciana de la Llengua (A.V.L.) no oficialisa pera l'idioma Valencià una normativisacio genuinament valenciana, sino que aplica un calc de la normativisacio pera la llengua Catalana que l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) oficialisa en Catalunya per al Català.
 La A.V.L. vol "vendre" a la societat valenciana esta normativisacio catalana del I.E.C. presentantla coma "cientifica" o com Valencià "cult o ben parlat", encara que tot aixo son nomes que mentires en tal d'enganyar als valencians i ferlos creure que Valencià i Català son el mateix idioma (quan aixo es totalment fals), i aixina donar arguments als nacionalistes catalans que diuen que els valencians son de "nacio catalana" (perque segons ells parlen "Català") i formen part de uns ficticis i inventats "Països catalans" (hui en dia "Eurorregio") de capitalitat en Barcelona.

 Les "Normes d'El Puig" es una normativisacio pera l'idioma Valencià diferent a la normativisacio catalanista que oficialisa actualment la catalanisaora Academia Valenciana de la Llengua (A.V.L.). Estes "Normes d'El Puig" son una normativisacio que se va fer en clau estrictament valenciana i que contà en l'ample consens de totes les associacions i institucions valencianistes que lluitaven (i lluiten) en contra del catalanisme que vol absorbir cultural, politica i economicament als valencians. Les "Normes d'El Puig" representen en molta més fidelitat les particularitats i singularitats propies de la genuina Llengua Valenciana que la actual normativisacio catalanista de la A.V.L.

 Com totes les coses, les "Normes d'El Puig" son millorables, i es per aixo que esta web ha adoptat certes propostes de la Societat de Filologia Valenciana (S.F.V.) que actualisen i fan encara més proxima i funcional la normativisacio coneguda com les "Normes d'El Puig".
 Algunes d'estes actualisacions son les següents:

1) Supressio de les -d intervocaliques mudes.

 En les terminacions –ada, -ades, -ador, -adora, -adors, -adores, -adet, -adeta, -adets, -adetes.
 Eixemples:
 Vesprà, albaes, llauraor, treballaora, ballaors, treballaores, melaet, picaeta, melaets, picaetes.
(No: Vesprada, albades, llaurador, treballadora, balladors, treballadores, meladet, picadeta, meladets, picadetes).

2) Supressio dels guionets.

 Els pronoms que van darrere del verp (enclitics) s´aglutinen a ell.
 Eixemples:
 Mireules, convertirmos, píntala.
 Excepcio: les formes verbals acabàes en consonant "LL", "N" seguida de pronom (enclitic) que comence per consonant "L", "N" que puga portar a confusio en la llectura no s´aglutinen ni s´unixen per cap de guionet, i es mantenen independents: bull la, cull les, pren ne, etc.

 El pronom "HO" quan va darrere de verp (enclitic) s´aglutina a ell i pendrà la forma "O", sense haig: diso, feso, mirao, penjao.

3) Aglutinacio de certes formes.

 Desde, pera, coma (No: des de, per a, com a).

4) Estandarisacio de certes formes generalisaes.

 Mos, mosatros, vosatros, recibir, reine, dupte, dissapte.

5) Supressio de consonants interiors desaparegudes de manera generalisà en la parla oral.

 Eixemples:
 Abre, dinés, dimats, pedre (No: arbre, diners, dimarts, perdre).

 Ademes s'han adoptat algunes paraules patrimonials:

 Castellanismes en orige pero arraïlats en el Valenciá desde fa més de dos sigles: entonces, hasta, menos, pues/pos, despues, agüelo.

 2005 © Idioma Valencià