AUTOR: VICENT CALABUIG
(Nomes versio en Valencià · Solo
versión en Valenciano)
L´idioma propi dels valencians es l´idioma
valencià i no un atre. Una mentira dita mil vegades no es convertix en una
realitat. Durant estos ultims anys hem vist com s´afonava el Mur de Berlin, com
Mandela passava -despres de decades en la presso- a la presidencia del seu païs
i al Nobel de la Pau o, com el P.R.I. -al remat de governar durant 70 anys en
Mexic- passava a l´opossicio.
D´igual manera que hem vist que qui ha volgut
dignificar el valencià ho ha fet sense problemes. Ya som molts el politics que
s´han resistit a les Quatre Excuses del Pancatalanisme (la consellera de
Cultura i Educacio Ampar Cabanes des d´UCD, Chimo Lanuza en IVAJ, tots els
alcaldes i regidors d´UV, Mayren Beneyto en el Palau de la Musica, etc). Aixina
s´ha comprovat que "qui vol, pot".
Cada volta som mes que lluitem contra les
Quatre Excuses Sense Trellat. Quatre excuses que conduiran al catalanisme al
seu funeral. Pero ¿De quines quatre excuses estem parlant?
1.- L´excusa del paregut entre
llengües
Moltes vegades, quan un catalaniste no sap que
argumentar, comenta aixo de "si un catala i un valencià s´entenem es
perque parlem la mateixa llengua". Esta afirmacio mes que patetica resulta
ridicula, situant-se en les antipodes de la filologia internacional.
Com dia el Pare Fullana "que dos llengues
siguen germanes -inclus besones- no significa que siguen la mateixa
llengua". Aixina puix, lo mes llogic es que dos llengues que procedixen de
la mateixa branca (en este cas, l´occità), que siguen veïnes i que han tingut
influencies semblants, siguen -llogicament- paregudes ¡Lo anormal seria lo
contrari!
Eixemples tenim a monto: el gallec i el
portogues; el chec i l´eslovac; el serbi i el croat; el rumà i el moldau; el
rus i l´ucranià; el suec, l´islandes, el danes i el noruec, etc. Totes elles
reconegudes com a llengues autoctones, inclus en aquells casos en que alguns
imperialismes culturals i/o politics intentaren unificar-les be per
"decrets llei" o be per la força. Per cert ¿Quin es el "grau
cientific de paregut entre llengues" necessari - i arbitrari- per a dir
que dos llengues germanes son un mateix idioma? ¿El 70%? ¿El 80%? ¿El 95%? ¿En
basse a quins criteris lexics, morfosintactics, fonetics/fonologics, etc?
No obstant, tambe resulta obvi, que quan mes
catalanissem el valencià (segons els catalanistes, el "normalissen"
¡Curios eufemisme!), evidentment molt mes es pareixera al catala.
2.- L´excusa de l´universitat
Una atra excusa recurrent entre els
catalanistes es aquella que diu "que l´universitat diu que el catala i el
valencià son la mateixa llengua".
En primer lloc, hem de dir que aixo no ha
segut sempre aixina, puix fins la celebracio del 1er Congrés de la Llengua
Catalana, esta llengua era mondialment catalogada com un dialecte del provençal
¿Perque els valencians no podem fer lo mateix, inclus copiant (calcant) els
mateixos arguments d´eixe Congrés?
Pero es que, a mes, el Pare Fullana fundà la
Catedra de Llengua Valenciana en l´Universitat de Valencia i fon membre de la
Academia de la Llengua Espanyola "per la llengua valenciana". Llavors
¿En aquella epoca eren tots un ignorants o es que eren tots blavers? ¿O simplement
el conflicte no estava tan politissat com ara? ¿Es tan descabellat pensar que
la situacio pot tornar a capgirar?
I per una atra banda, la soberania
llingüistica del valencià, deuria de recaure en el poble valencià, d´igual
manera que nosatres ni podem ni debem opinar sobre qualsevol atre idioma alie
al nostre ¿O es que un filolec valencià podria dictar doctrina sobre el
suhairi, el feroesc o sobre qualsevol dialecte del chinesc?
L´universitat deuria de ser cresol d´idees i
foro de debat. L´universitat deuria d´estar al servici del poble i mai al
contrari. I en este sentit, l´universitat te l´obligacio democratica d´escoltar
al poble que es sobira respecte a la llengua que parla. No debades els
valencianistes sempre hem reclamat un referendum per a que el poble puga deixar
ben clar que parla i que vol parlar.
Pero centrant-nos en les les nostres
universitats, ningu pot obviar a l´inmensa quantitat de llicenciats de
filologia que defenen obertament l´independencia del valencià (Chimo Lanuza,
Voro López, Manuel Gimeno, Joan Costa, Josep Mª Guinot, Lleopolt Penyarrocha,
Laura G. Bru, Emili Miedes, etc), aixina com a moltisims universitaris obligats
a amagar les seues creencies fins al mateix moment d´aprovar la carrera.
Personalment conec a mes d´u que inclus es veu obligat a publicar baix
pseudonim.
Greu, molt greu resulta que en l´Universitat
(que deuria de ser foro de debat i cresol d´idees) se censure absolutament tant
al valencianisme com a l´occitanisme. Pareix que la coneguda i criticada
endogamia uniersitaria li te massa por a confrontar les seues tesis, mes
dogmatiques que cientifiques. Actuen com a fascistes.
3.- L´excusa de la reconquesta
U dels colmos de la manipulacio catalanista es
utilissar la falsa hipotesis de la reconquesta. Abans de tot tenim que dir que
la majoria dels historiadors valencians neguen la mateixa teoria de la
repoblacio tal i com la conten els anexionistes, de tal manera que -en vista de
l´inviavilitat d´eixa falacia- no tingueren mes remei que afegir que "tambe
hem de tindre en conte les postrerior repoblacions". Tal volta no caldria
ni parlar del tema, puix fins i tot, el mateix Badia Margartit -rector de
l´Universitat de Barcelona i membre de l´Institut d´Estudis Catalans- ya ha
advertit que es absurda.
De totes maneres ¿Que nos pot importar als
valencians que fa 8 segles vingueren mes o manco catalans? ¡Si en 800 anys han
aparegut, desaparegut i evolucionat centenars de llengües en tot lo mon! ¿Quan
a evolucionat el valencià durant eixe temps? Inclus suponent que llavors el
valencià fora un dialecte del catala (lo qual dona risa) hui tindria dret a ser
reconegut com un idioma propi ¿Que pensen els catalanistes de la llingüistica
diacronica (evolutiva)? ¿Perque l´amaguen sistematicament?
I parlant de normatives ¿Hem de codificar un
llenguage arcaic de fa 8 segles o hem de codificar la parla viva i actual?
¿Agarrem tambe el castellà arcaic de Cervantes o Quevedo? ¿Es un dinosauri un
animal o un fossil d´animal? Es cert que els valencians utilissaven "nosaltres"
¡Pero tambe l´utilissaven els castellans! ¿I el restant de lexic propi negat
hui pel catalaniste? ¡Quina barra!
4.- L´excusa del mercat
A sovint escoltem als partidaris de l´unitat
de les llengües excusar al catalanisme mentres afirmen que "a l´hora de
consolidar un mercat, quan mes sigam, millor".
La trampa i el destrellat consistix en que
nosatres renunciem a l´idioma valencià per a, despres, substituir-lo pel
catala. Perque si tan interessats estan en consolidar un unic mercat ¿Perque no
renuncien els catalans a la seua llengua i la substituixen per la nostra? Segur
que, aixina, els valencians ecceptariem sense reparos l´anexionisme.
No obstant, evidentent, l´excusa del mercat no
te gens de cientifica i unicament es basa en la pijor accepcio del
mercantilisme, puix una de les part te que renunciar a tot per a que l´atra ho
guanye tot.
Per ultim, afegir que esta excusa es inviable
en si mateixa, puix de la mateixa manera que la majoria de valencians no tenen
cap d´interes en comprar llibres en catala, resulta llogic pensar que els
catalans tampoc estarien massa interessats en comprar llibres en llengua
valenciana.
¡¡¡I si al marge d´estes quatre excuses, algun
llector coneix alguna atra, li preguem que nos la comunique a la major brevetat
possible!!!
No obstant, front ad estes quatre excuses ¿Que
argumentem els valencianistes? No puc fer un resum en tan breu espai, ni manco
encara escriure en quatre ralles tot lo que figura en un bon cabaç de llibres,
pero si m´atrevire a donar uns breus apunts:
1.- Els testimonis escrits d´un
romanç prejaumi, i inclus els testimonis d´araps parlant del mateix.
2.- Les investigacions d´eixe
romanç (ignorat deliberadament pels catalanistes) fetes per filolecs i
historiadors (destaquen poderosament els treballs de Peñarrocha, publicats en
la prestigiosa editorial Gredos).
3.- Les teories valencianes sobre
la reconquesta i sobre les posteriors repoblacions, que diferixen a monto en la
dels catalans respecte als numeros (En este sentit, cap destacar els treballs
d´un dels precursors: l´aragones A. Ubieto).
4.- Els testimonis clarificadors
dels coetaneus a Jaume I (per eixemple, el Bisbe Sant Pere Pasqual).
5.- Els testimonis de tots i de
cadascu dels nostres classics que uanime i abrumadorament parlaven de
"llengua valenciana" i mai catalana (per eixemple, Joanot Martorell),
tal i com es demostra en els mateixos fascimils editats en el llibre de Mossen
Albinyana "El crit de la Llengua", reeditat per Lo Rat Penat en l´any
2000.
6.- El Segle d´Or de la Llengua
Valenciana, el 1er segle d´or de qualsevol atra llengua peninsular, quan els
catalans apenes tenies quatre escritors mediocres i mal contats.
7.- L´Estatut d´Autonomia i la
seua llegalitat -per damunt de l´AVLl- que parla inequivocament d´idioma
valencià.
8.- La moderna sociollingüistica
internacional (Chomsky, Fishman, Hudson, etc) que li dona tota la soberania de
qualsevol llengua als seus usuaris -al poble- i no ad esta o aquella colla de
filolecs (en este cas, valencianistes, occitanistes o catalanistes) i que tambe
afirma en rotunditat que "la diferencia entre una llengua i un dialecte ni
es el criteri de filiacio ni el numero de parlants, sino que la primera te un
eixercit darre i la segona no".
9.- La resistencia del Poble Valencià,
que pesse a la manipulacio del catalanisme durant estos ultins 25 anys -en
escoles, universitats, mijos de comunicacio oficials, politiques de
subvencions, etc) resistix i sap molt be lo que parla i lo que vol. I no ho dic
per la manifestacio del 13-6-97 -la mes multitudinaria que mai ha conegut el
Regne de Valencia- sino perque enquesta tras enquesta cabudament aixina ho
demostra.
10.- Les paraules de Prat de la
Riba, fa ya quasi un segle: "Hem de ser inteligents i estrategics. Primer
hem de treballar per l´unitat de les llengues. Una volta consolidat este primer
pas, hem de passar al segon: l´unitat cultural, i quan ya tingam tant l´unitat
llingüistica com l´unitat cultural sera el moment d´aspirar a l´unitat politica
de la Gran Catalunya (Països Catalans)".
Som valencians, parlém valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario