Baltasar Bueno Tárrega (Breu Historia de la Llengua Valenciana – Las Provincias – Giner de 1.999)
(traduccio per Josep Guillén y Milla)
Els origens de l’historia dels
valencians hi ha que buscarlos en el paleolitic mig o periodo dels homens del
Neardental.
D’esta epoca ne son la Cova Negra de Bellus,
La Cova del Salt d’Alcoy y la Cova del Cochino de Villena, per eixemple, que ne son zones hui valencià y
castellàparlants.
Del paleolitic superior trobem coves en
Alcoy, Xativa y Gandia, zones que son a soles valenciàparlants: Rates Penaes,
Barranc, Blanch, Mallaetes, Parpalló, Meravelles...
Del mesolitic se constaten coves en arees que
hui son de parla castellana: Villena (Cova de la Huesa), Dos Aigües (Cova de la
Cuina), Buñol (Venta Mina), Andilla (Covacha de las Llatas)...
De la llaborisitat d’aquells primers poblaors
valencians parlen els restos de la
ferramenta y utils de treball trobats.
Y de la seua vitalitat artistica, l’art
rupestre aparegut en moltissimes coves.
Son importans els abrigos de Morella (Masia,
Roure y la Vinya), Valltorta (Coves dels Cavalls, En Josep y Saltaora), Ares
del Maestrat (Barrac de la Gasulla, Cova Remigia y Les Dogues), Benifassà
(Polvori), Borriols (La Joquera) y Alcoy (La Sarga). Tots ells en arees hui
valenciàparlants, mentres que en arees de parla castallana trobem les Coves del
Cinto de les Lletres (Dos Aigües), la Tortosilla y el Sordo (Ayora) y la Aranya
(Bicorp).
L’historiaor, investigaor y defensor de la
llengua y cultura valencianes, el notari Vicent Lluïs Simo Santonja, al respete
d’esta epoca diu:
“Res sabem de la llengua que parlaven els
distints poblaors de cada etapa, si fon una o foren varies y com
evolucionaren...
Apareix aci el primer substrat comu que pogue
tindre una llengua parlà en un territori que tingue el mateix grau de
civilisacio y cultura. Y tenim dos constants en quant a zones valenciàparlants:
El Maestrat y Alcoy-Gandia”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario