ELS QUATRE EVANGELIS

Traduccio de la Nova Vulgata a la Llengua Valenciana

Per: Josep Alminyana Vallés i Lluïs Alcón Edo

Valencia 1984

PRESENTACIO

Esta traduccio dels Evangelis a la Llengua Valen­ciana, que hui tenim honor de presentar, es fruit de molts anys de treball i d'una profunda reflexio. Per mes que tenim ya traduit tot e1 Nou Testament i una bona part de l'Antic, Hem decidit publicar, per ara nornes, els Quatre Evangelis.

Sobre esta decisio nostra han pesat molt estes pa­raules del Concili Vatica II, en sa Constitucio sobre la Divina Revelacio: «No ignora ningu que, entre totes les Escritures, inclosas les del Nou Testument, els Evan­gelis ocupen, ab rao, un lloc preeminent, ya que son e1 testimoni principal de la vida i de la doctrina de la Paraula Encarnada, el nostre Salvador» (Const. Dei Verbum, 18).

Encara que als lectors d'este volum els semble fa­cil el treball que ara e1s presentem, en realitat ha segut una tarea ardua i complexa, plena d'autentics esculls, els quals nomes la paciencia i l'amor al bon fer han segut capacos de superar-los.

Estos Quatre Evangelis en Llengua Valenciana te­nen la seua historia. Des de les ya lluntanes acaballes del 60, quan començavem la traduccio dels texts biblics per als nostres Leccionaris, ya fomentavem l'esperança d'editar estos Evangelis en la Llengua que parla i enten el nostre poble fidel valenciá.

No caldra que expliquem ara i aci els rnotius de tanta demora i de les dificultats i pressions a que hem estat sotmesos i que hem hagut d'aguantar. Per supost, tal com ho podran cornprovar els catolics va­lencians, els texts d'este llibre han tingut com a base els nostres Leccionaris: A, B i C, el dels Sants, el dels Propis de la Diocesis i el dels Sacraments ab les cor­responents adicions i precisions que l'estudi constant, la refiexio acreditativa i el consell dels tecnics i asses­sors han anat descobrint-mos.

Perque saber que tota obra humana es, de per si mateixa, perfectible, reconeixern les nostres llimi­tacions i, per aixo, nos obrim a qualsevol sugerencia que se mos fasa per tal de perfeccionar esta obra nostra de traduccio.

Ab les nostres deficiencies i tot, que si n’hi ha efectivament, creem haver omplit

una etapa i haver complit un deure ab la Patra. Hui es un dia historic per al nostre Regne. Des de 1'edicio de la Biblia Valen­ciana de Donn Bonifaci Ferrer, alla per les lluntanies del 1478, est es el primer intent, que es du a bon terme, d'editar e1s Evangelis en Llengua Valenciana. Es un día historic per als valencians, perque resumix ressonancies historiques, concentra fragancies ances­trals i obri noves rutes cap a un futur mes esperançaor.

Hui es urt día de festa per a Valencia, perque vos pr^-esentemn els Evangelis en Llengua Valenciana, en la llengua del nostre poble. Aço, que pareix una breu no­ticia, es realment un verdader esdeveniment, ya que la Llengua no es unicament una forma de parlar i d'entendre's, sino allo que d'alguna manera correspon a la forma de ser, allo que configura principalment la cultura d'un poble.

La riquea de la nostra Llengua Valenciana es ex­traordinaria. Quan les del seu entorn eren a penes balbucients, ella _ya havia aconseguit una vigorosa personalitat.

Poc despres de la reconquista cristiana de Valencia pe1 reí Jaunze I, naixen, en ple sigle XIV els homens que conduiren e1 nostre Idioma Valencia a 1a seua edat d'or, i florixen els oraors, poetes, teolecs, nove­listes, homens de lleis i tractadistes en totes les rames del saber, tals con el Pare Vicent Ferrer, predicaor incansable pels pobles de la vella Europa, i un atre frare dominic, Fra. Antoni Canals, escritor original i traductor excepcional en Llengua Valenciana, que mos ha deixat la mes bella de les pagines en alabança dels llibres; i poc despres, el divi Ausias March, inductablement e1 major i millor poeta de la Llengua Valenciana, autor de l’universal “Cant espiritual” seu; Roig de Corella, de qui va dir Gaçul1 que «saber llegír es un gran be, tan sols per a llegir les poesies de Co­rella»; Joanot Martorell, de l'obra del qual, «Tirant lo Blanch», deixà dit 1'imortal Cervantes «que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo» entre les noveles de cavalleria; i la dolça i simpatica Sor Isabel líe Villena, que ab sos diminutius, tan caracteristics de la Llengua Valenciana, entreteixi sa maravellosa «Vita Christi», la lectura de la qual encara hui mos ompli d'entusiasme i d'emocio.

I, sens eixir-mos dels sigles XIV i XV, citarém no­mes, d'entre els valencians ilustres, a Jordi de Sant Jordi, Pere i Arnau March, Joan Moreno, Narcis Vinyoles, Bernat Fenollar, Joan Escrivá, Jaume Roig, Jaume Gaçull í tants i tants d'atres contemporanis i successors seus, que constituixen la gloriosa corona de llorer ab que se ciny la nostra Patria Valenciana.

Ades hem citat de pas un gran juriste i venera­ble cartoixá, Don Bonifaci Ferrer, que, a finals del sigle XIV, ab uns atres «singulars homens de'sciencia», traduida a la nostra Llengua Valenciana, en el valencianissim monasteri de Porta-coeli, tota la Biblia, la qual, ab les correccions que li feu 1'inquisior P. Jaume Borrell, fon editada l'any 1478.

Desgraciadarnent, no es conserva cap d'eixemplar d'esta obra; pero el Senyor ha voluat que se salvara 1'ultim foli d'est incunable, e1 qual, despres de moltes viicisituts, aná a parar a 1'«Hispanic Society» de Nueva York, a on es conserva. El catalec d'este Museu qua­lifica este foli de la Biblia Valenciana corn a una au­tentica joya; hi conté en 1'anvers una part dels capi­tuls XX i XXII i tot el capitul XXI de l'Apocalipsis, i, en el revers, el final del capitul XXII i el colofo de 1'obra.

Encara que no comprenem corn hagen pogut des­apareixer tots els eixemplars d'esta obra, la primera de les traduccions de la Biblia en llengües romani­ques, alguna Ilum proyecten sobre este cas particular els documents que apareixen en el treball presentat per D. Josep M. Torres i Belda en 1874, al celebrar-se en Valencia el quart centenari de l'introduccio de 1'impremta, treball que fort premiat per l'Ateneu Cien­tific, Literari i Artistic de la Ciutat, Cap i Casal del Regne.

En ell hi ha un document molt important, datat en Avíla el día 7 de novembre de 1497, pel que els inquisiors generals d'Espanya comuniquen als de 1a Ciutat i Regne de Valencia haver-se enterat que hi ha llibres escrits en «ebrayco» i en «romance», «de lo qual se esperan seguir e siguen daños e ynconvenyentes e yn­fidelitat»; per lo qual ordenen que, publicaes les oportunes cartes i ordens, els referits llibres siguen presentats a l'Inquisicio, abans de quinze dies, sots pena de ser sospitosos en la fe, d'excomunio major i de perdua de tots els seus bens, i que tots els Ilibres presentats siguen cremats publicarnent, dins dels huit dies següents a sa presentacio.

No sabem en concret com s'interpretá este mandat en Valencia; lo que sí tenim es un decret de l'in­quisior de 1a Ciutat i Regne de Valencia, Mn. Joan de Monasterio, canonge de Burgos, datat a 19 de març de 1498, en el qual decret ya es concreta el tema que nos ocupa. En ell es diu textualment: «Actectaren y han actentat de sacar e tresladar la dita Sagrada Scriptura en p1a y en nostra llengua moderna en al­gunes parts, de les quals alguns dels tals trasladaors han errat y era dificil i casi impossible trasladar-l sens herror, perque los vocables y termens de la llen­gua moderna, en que fonch treta segons gramatica, no basten per a comprendre ni comprenen lo verdader seny ni sentencia de la dita Sagrada Escriptura». El decret s'esten explicant el dany que poden ocasionar als fidels cristians els susdits llibres i traduccions; per lo que el procuraor fiscal demana a l'inquisior i juge que «totes les Bribies y Salteris que estiguessen trets y treslladats en la dita llengua moderna i altres qualsevols llibres en que estiguessen salms de salteri en pla... portats que fossen, los manassen quemar (sic)».

El document acaba explicant el modo de procedir i recordant les penes, que son les indicaes en el do­cument d'Avila.

Be podem supondre quants llibres, especialment Biblies, cremarien les families emparentaes, ab mo­ros i judeus, temeroses d'incorrer en les gravissimes penes anunciaes. Aixina i tot, el poble senzill i pla protestá contra la tan absurda com categorica prohi­bicio, negant-se a presentar els seus llibres a l'Inqui­sicio per a ser destruits a1 foc. Esta protesta fon fe­liçment secundada pels Vicaris Generals de 1'Arque­bisbat, de tal manera que e1 mateix inquisidor hague de retractar son decret ab un edicte, que maná publi­car deu dies despres, el 20 de marg de 1498: «E ara, per alguns justs respectes nostre anys movents, havem manar sobressehir y per les presents sobresseym en les dites letres y provisio de aquelles. Per ço, al tenor de les presents, vos hointimam e notificam, certifi­cant-vos que, encara que no porten los dits libres, no incorrisen en les censures y altres penes contengudes en les dites nostres Iletres. La qual suspensio volem i declarem que dure fins en tant que [un] altre nostre manament vejau en contrari».

Hem volgut transcriure estos testimonis, a fi de comprovar el gran numero de Biblies i Salteris que posseirien els valencians en sa propia Llengua valenciana, signe inequivoc del nivell cultural biblic que tenien e1s fideís valencians del sigle XV.

Actualment, d'edicions de la Biblia en Llengua Va­1enciana nomes coneixem la de Dom Bonifaci Ferrer, que, per ser traduïda totalment, contenia tambe el text dels Quatre Evangelis.

De rnanuscrits se'n couserven alguns en 1'actualitat, afortunadament. En la Biblioteca Nacional, abans Real, de Paris hi ha tres grans voluns en foli major, que hi contenen la traduccio valenciana de tota a1 Biblia. E1 volum III inclou tot el Nou  Testarnent i, per tnnt, els Sants Evangelis.

D'esta Biblia diu Eugeni d'Ochoa, en sa obra Catalogo razonado de los manuscritos españoles en 1 Biblioteca Real de París, Paris 1844, pag. 35: «Me parece indudable que esta versión de la Biblia es la que hizo del Padre Dom Bonifacio Ferrer, prior general de toda la Cartula».

Un atre manuscrit hi ha, en la susdita Biblioteca Nacional de Paris, que hi conté tot el Nou Testamert; es de 313 folis en paper i dos guardes de pergami pertany al sigle XIV, i sa traduccio es bastant lliure.

En Barcelona es conserva el codex denorninat «del Palau», que porta la traduccio valenciana dels Quatre Evangelis. D'esta traduccio ha dit Mn. Josep Gudiol i Cunill, que estudià este codex i e1 publicá l'any 1910 «El manuscrit, que publicam, tothom trobará que te evident sabor valenciá, tal com devia presentar 1a Biblia trasladada per Fr. Bonifaci Ferrer, com diu el colofó irnprés, de lengua latina en la nostra valenciana. Per ço, mentres no vingan nous fets a establir 1o contrari, pensarem que es verosimil que e1 códex del Palau dóna, ab petites variants, el text biblich, tal com el dexá el Prior de Porta Celi, sens les modificacions que després degué fer-li 1'inquisidor BorreIl

A mes d'estos texts manuscrits complets, hi ha u atre codex manuscrit, en la Biblioteca Colombina de Sevilla, que nos oferix la traduccio valenciana dei capitul primer de sant Lluc i els vers. 1-14 del capitul primer de sant Joan.

Estos monurnents historics literaris nos donen fe de la tradicio biblica del nostre pable valencià.

Ara i aci oferim als valencians de hui en dia esta versio nostra deis Quatre Evangelis en Llengua Valenciana. Nos consta que molts valencians, especialment dels grups cristians compromesos en desenrollar la seua fe, estan esperant estos texts. Nosatres, de part nostra, hem procurat ajustar-nos al maxim al text original grec i, sobre tot, el text llati de la Nova Vulgata, edicio segons el Conciti Vatica II, revisada per or^-de del PP. Pau VI i promulgada ab 1'autoritat del PP. Joan Pau II, per tal que els fidels valencians pugueren beure a doll d'aquella mateixa font en la que saciaren la seua set les primeres generacions cris­rianes.

En la traduccio d'estos texts biblics a la nostra Llerzgua Valenciana hem volgut tindre presents, com a norma a seguir, unes paraules del Papa Pau VI, de grata memoria, referides a les traduccions liturgiques, que fem del tot nostres, a l'hora d'oferir-vos esta traduccio:  que siga ben valenciana, tot 1o mes litera­riament digna, gramaticalment correcta i directament inteligible que hem pogut, inclus, per als chiquets, ab un llenguage senzill i sugerent.

D'aci ve que, atenent-nos a les orientacions de l'Acadernia de Cultura Valenciana, hagem preferit tambe conscientment aplicar a esta traduccio nostra les seues normes ortogr^-afiques, elaboradores per la seua seccio de Llengua i Lliteratura, per ser-ne, ara per ara, les uniques que mes s’ajusten a la nostra fonetica i les que mes s'adeqüen a la Ilengua viva del nostre poble valenciá, que es, al cap i a la fi, son exclusiu amo i senyor.

Que la Mare de Jesus i Mare de l'Iglesia, a 1a que venerem ab 1'advocacio de «Mare de Den dels Desam­parats«, Sant Vicent Ferrer, el nostre Patro, i son germa el venerable Dom Bonifaci, traductor de 1a pr^-imera Biblia Valenciana, nos alcancen la gracia de viure segons la doctrina contiguda en estos Quatre Evangelis en Llengua Valenciana.

Valencia, 12 de maig de 1984.

Festa lliturgica de la Mare de Deu dels Desamparats