Font: La Valencia d'Atres Temps -
Tipos, costums, festes i tradicions.Vidal Corella, Vicente - Valencia, 1.986
GRANDEA I ESPLENDOR DELS ANTICS
GREMIS
A fama que en terres espanyoles
gojava Valencia de rica i fertil, aixi com l'importancia que adquiri des dels
primers anys de la conquista pel rei Jaume I, varen fer que vingueren ad ella
gran numero d'artesans de distintes poblacions, els quals portaren el
coneiximent de ses distintes industries, difundint l'espirit d'associacio,
segons lo practicaven amplament en ses països.
Els documents d'antigues epoques
que es troben en l'Archiu de l'Ajuntament de Valencia expressen de manera clara
que, durant lo regnat de Jaume I en Valencia, s'establiren un gran numero de
professions mecaniques, organisant-se els oficis en confraries per a realisar
un fi religios i de beneficencia mutua. En este concepte s'agrupen els membres
d'un ofici en torn del sant patro, formant la confraria que correspon a una
necessitat i realisa grans fets, salvant de la miseria al companyer malalt i
seguint-li en ses auxilis i oracions hasda la mateixa sepultura.
El rei En Pere I de Valencia i III d'Arago,
denominat El Gran, reconegue l'existencia dels oficis en Valencia, com a
corporacions llegals i en govern propi, autorisant-li's per a triar de lo seu
si a quatre prohomens que el regisen i a quins va fer consellers del Justicia,
magistrat que presidia el cos dels Jurats i el Consell General de Valencia. Al
mateix temps que es determinava d'este modo la constitucio administrativa dels
oficis, desarollant-se en ells atre element de cohesio i organisacio: l'espirit
religios i caritatiu. Els artesans d'una mateixa industria es reunien per a
formar
"confraria i almoyna",
denominacio que correspon be al doble carácter piatos i benefic, d'aquella
associacio.
L'efect moral de semejant
associacio es manifesta a partir de l'any 1.400 en que l'institucio passa de
religiosa i benefica a economica i tecnica, no d'un colp i per acte de força,
sino a impuls de les idees regnants a costa de l'organisacio dels poders
publics i emissio d'estos en relacio a totes les manifestacions de la vida
ciutadana. De sort que l'artesà de Valencia com el d'atres ciutats, respirava
una atmosfera favorable a l'organisacio gremial, que se li representava com la
formula propia de sa existencia i fora de la que comprenia la vida dels
organismes socials.
Tots o la majoria dels oficis que
floreixien en Valencia a principis del sigle XV, acceptaren la vida
corporativa, empleant, uns, les confraries; creant atres, nous gremis, conforme
al model que els oferien els mes antics i numerosos. Per a constituir un gremi
es reunien tots o la majoria dels artesans d'un ofici, consignaven ses
proposits en escritura publica i redactaven les ordenances, sometint-le's a
l'aprovacio dels Jurats i Consell de la Ciutat, que insistiren sempre en que
era funcio municipal autorisar i reforçar els capituls gremials, encara que el
gremi estiguera fundat en virtut de privilegi real.
S'aplicava al govern gremial la
magistratura creà per a cada ofici pel rei Pere I de Valencia, en 1.283, regit
cada gremi per quatre prohomens, els quals prengueren el nom valencià de
"majorals"; u d'ells era director del gremi en el titul de clavari,
qui tenia la clau de la caixa; atre, que es cridà "companyo", era el
vicerrector, i formaven tots la junta guvernativa, assesora per atra mes ampla
que es cridà de "prohomania", especie de senat de l'ofici en el qual
ingressaven tots els que hi havien segut majorals. Cada gremi tenia lo seu escrivà
o sindic i cinc juges contaors per a la revisio de conters.
La reunio de l'ofici en juntes
generals, sometida pel privilegi del rei Pere I de Valencia al lliure arbitri
dels majorals, fon restingida per atre monarca de Valencia, Pere II, El
Cerimonios. Aquelles assamblees d'artesans hi havien pres caracter public en el
famos temps de la guerra de l'Unio, temint Pere II, denominat tambe el del
"punyalet", que retornase de nou en estes juntes generals dels gremis
l'esperit levantisc -com efectivament v'ocorrer en la famosa guerra de les
Germanies-, llimità les reunions generals dels oficis a les qüestions interiors
de cada u d'ells, exigint ademes autorisacio del rei o de lo seu lloctinent. Y
encara que s'afluixà despres el rigor d'estes restriccions, foren renovaes pel
rei En Marti, cridat L'Huma, influint tot allo per a que en els gremis
s'excusase tot lo possible la reunio general dels associats, per lo que es va
extendre les facultats de la junta de prohomania que representava a la
corporacio.
Durant quatres sigles,
l'organisme gremial obei en tots els puestos a lleis generals. La jerarquia
dels aprenents, oficials i mestres; les relacions entre les classes i el modo
de passar d'unes a atres; les obligacions que imposava el gremi als associats i
els servicis que els prestava; la manera com garantia el monopoli de l'ofici i
el resultat que tot allo produia en la marcha de l'industria i en la condicio
domestica i social del treballaor, eren, en lo essencial, comuns a tots els
països a on estaven corporats els oficis. Sols hi ha que observar, en quant a
Valencia es referix, que el desenroll complet d'esta organisacio i la força que
li dona la part que obtingueren els gremis en el govern de la ciutat,
ensalçaren i dignificaren sobremanera a la classe artesana, contribuint a
l'esperit democratic de les costums i lleis.
El gremi valencià en ses temps de
plenitut -mes destacà en els sigles XIV i XV- es una obra prou perfecta
d'administracio, que en tot estava cuidadosament estudiat. Els carrecs eren de
lliure eleccio i des del clavari o jefe del gremi, al macip u ordenança, des
del secretari al notari, als majorals o auxiliars del clavari, als veedors o
inspectors i als llumeners o encarregats de la festa religiosa, tota la marcha
del gremi tenia un engranage calculat i un ritme perfecte.
En el gremi estaven previstes les
qüestios mes importans per a la vida professional i encara familiar de ses
associats. Alli trobaven estos el costòs material per a ses treballs, que
despres, quant remataven i cobraven l'encarrec, pagaven sense agobis; per als
casos de malaltia, d'inutilitat i de mort, contaven en una caixa de segurs,
d'organisacio mes o manco perfecta, encara que de plena eficacia. Lo mateix cap
citar-se dels casos de viudetat i onfandat i inclus d'ajuda per a les donzelles
que, per haver perdut a son pare, careixien de dot al contraure matrimoni, en
solemne missa i fraternal menjar.
No escassejaven, no obstant,
pugnes interiors en cada gremi i als clavaris i als majorals mai li mancaven
ocasions d'assossegar discordies, molt en especial entre els estaments en que
es dividia l'ofici; aprenent, oficial i mestres. Els aprenents eren chiquets de
curta edat que el mestre contratava -es curios citar que en quasi totes les
antigues ordenances figura la prohibicio d'admetre als de color de codony cuit,
que es com se denominaven generalment als moriscs- en l'obligacio de
mantindre-ho i d'ensenyar-li l'ofici, a canvi de la chicoteta ajuda material
que prestase en l'obraor. Quant els chiquets es convertien en chicons, passaven
a la categoria d'oficial, mediant un examen sobre la tecnica de l'ofici, i, si
era aprovat, se li pagava jornal i seguia treballant en l'obraor que el
contratase.
Finalment, l'oficial es podia
examinar de mestre, si be este pas era molt mes costos i dificil, puix era
indispensable que els mestres vullgueren concedir-li la plaça, lo qual depenia
de la major o menor abundancia de treball. L'examen era molt mes exigent que el
del oficial i a soles quant s'havien cumplit rigurosament tots els requisits i
l'aspirant hi havia satisfet tots els drets i gabelles, que no eren poques,
inclus les determinaes lliures de dolços per a obsequiar als juges, llavors se
li concedia el dret d'obrir tenda i obraor i escomençar sa vida professional de
mestre.
En els primers temps de les
confraries, els oficis es reunien per a pendre acorts i deliberar, aixi com per
a procedir a l'eleccio de carrecs i demes funcions propies, en els convents a
on es celebrava la festa del sant patro. Quant el gremi fon una potencia,
alcançant la consideracio de poder public i permanent, pensaren els agremiats
en tindre casa propia, conseguint-lo i alçant edificis mes o manco suntuosos
segons l'importancia de la corporacio i el numero de ses components.
La casa gremial era la seu del
govern de cada ofici, en freqüencia, almagasen d'utensilis i materials
adquirits en comunitat. Alguns gremis tingueren obraors colectius, per
requerir-ho aixi l'indole de lo seu treball. Moltes vegaes aquella casa tenia
capella i, en algun cas, hospitals.
Imitant a la noblea i a les
ordens religioses, els artesans manaven llaurar sobre el portal de la casa
gremial o feen brodar en les banderes les armes de l'ofici o l'image de lo seu
patro. En totes, o en la major part de les cases socials, existien capelles a
on es venerava el patro de la corporacio, celebrant la festa anual en molta
ostentacio i solemnitat. Els oficis que careixien de capella en l'edifici
social, feen la festa religiosa en els convents i parroquies a on eixercien el
patronat de certs altars, en els que s'adorava al titular del gremi. Totes les
ordenances generals promulgaes des dels primer anys del quatrecents parlen del
fi religios, que si no alcança ya l'importancia que tenia d'antic, quant era
quasi l'unic de la confraria, no per allo deixa de ser interesant, dedicant els
agremiats creixcudes sumes a la festivitat religiosa, honres funebres i
aniversari dels fallits.
Totes les
solemnitats religioses revestianse d'extraordinari esplendor. L'ofici quedava
obligat a costejar els musics,. llums i quant era necessari per a major
esplendor del culte i tenia, aixi mateix, la facultat de colocar en l'altar
major i durant la festa, la bandera i estandart del gremi. Ademes, s'extenia el
fi religios de les associacions a pendre part en processons, contant per ad estos
casos en valioses andes, a on eren portats els titulars.
L'assitencia
dels gremis a les festes de la ciutat estava imposta per la costum i convertida
en llei. El tabalet i la dolçaina, quins sons tant mos alegren als valencians,
precedien a cada ofici, agrupats per ses banderes de gran tamany, de riques i
lluents teles de damasc, brodaes i galonejaes d'or, en chicoteta i be tallà
image del sant titular en la cimera de l'asta i pendent d'ella vistoses cintes
i grossos cordons de seda, que portaven orgullosos i greus els prohomens del
gremi, mentres que els jovens feen alardos de destrea i de sa força, enarbolant
en actituts artistiques i equilibris dificils el jagantesc estandart.
Quant les
festes adquirien carácter extraordinari per la vinguda dels reis, beatificacio
de sants, centenaris, aixi com atres successos fausts, la participacio dels
gremis es feen mes ostentoses, esforçanse en presentar alegories i carros
triumfals, en tramoyes i simulacros fastuosos i sorprenents, rivalisant en
luxe, ingeni i bon gust, donant allo bona prova de la prosperitat que llavors
tenien els gremis de la Ciudad de Valencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario