Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.
Capitul XXII – pag. 117 y següents.
COMPROMIS DE CASP.
INTERREGNE DE LA CORONA D’ARAGO, EN QUE SANT VICENT
FERRER FON TRIAT JUGE PERA DECLARAR SUCCESSOR.
Capitul XXIII, Llibre II, pag. 353 y següents.
Correguent l’any de 1410 mori el 31 de maig en lo
Monasteri de Valldoncella, prop de Barcelona, l’inclit rey Marti, sense deixar
successio. acabantse en este rey la llinea mascle dels reys naturals, que hi
havia escomençat en l’any 819 per Iñigo Arista, electe rey de Pamplona y
Sobrarbe, quin fill, Garci Iñiguez, casat en Urraca neta y heretera de Galindo
Aznar, comte d’Arago, uni este estat a la seua Corona de Sobrarbe, y en lo seu
tercer net, Ramiro I prenguè el titul de rey d’Arago pels anys 1004 y se li
foren seguint reys de naturalea aragonesa hasda
Petronila, filla de Ramiro, el Monge. Esta senyora casantse en Ramon
Berenguer, conte de Barcelona, tingue d’ell a Alfons II, en qui va fer donacio
del Regne en l’any 1196 y per ell entrà en esta corona l’antiga estirpe de la
Marca Hispanica dels contes de Barcelona, quina successio varonil durà doscents
y catorce anys y faltà en 1410, en que mori lo nostre rey Marti y entraren els
reys de l’estirpe castellana per Ferrando, infant de Castella, declarantse
successor segons vorem.
Deixà lo rey Marti ordenat que es conferira la
Corona al subjecte a qui segons dret y calitat d’este Real Mayoraç pertanyira, y aixi, despres que mori,
s’escomençà a donar les providencies preliminars pera liquidar este punt y
declarar per justicia al subjecte a qui pertanyira, y en l’entretant es procurà
posar en els Regnes una forma de govern com de Republiques, formant ses
Parlaments. Eren, en fi, Governaors (com Virreys): en lo Regne d’Arago, Gil
Ruiz de Lihory; en el contat de Barcelona, Gueran Alaman de Cervello y en lo Regne
de Valencia, Arnaldo Guillem de Bellera.
El dit contat de Barcelona, despres que mori lo rey
Marti, prenguè lo govern del contat juntament en els consellers de Barcelona y
de comu acort es deliberà formar un Parlament compost per dotze subjectes molt
senyalats, que representasen el contat y el contuviese en lo seu ofici durant
l’interregne y la declaracio del successor. Este Parlament es convocà per la
Vila de Montblanch, pero ferint este lloc la pesta, es transferi a Barcelona; y
el següent any de 1411 es passà a Tortosa. Es componia per l’Arquebisbe de
Tarragona, el dit Governaor y atres deu cavallers molts ilustres. En este
Parlament estava tambe representat el Regne de Mallorca, en l’illa de Menorca.
En Arago es formà lo seu Parlament y es convocà pera
la ciutat de Calatayut. Es compongue d’atre dotze subjectes que eren
l’Arquebisbe de Saragossa, el Governaor de Justicia d’aquell Regne y el Jurat
Major de Saragossa y atres nou subjectes molt senyalats. Es formà pel mes de
giner de 1411.
Lo Regne de Valencia estava dividit en dos poderoses
parcialitats o capelletes. Era lo cap d’una capelleta Pere de Vilaragut, quins
parcials eren el Governaor Bellera en els Jurats y Oficials de la Ciutat de
Valencia. L’atra capelleta, el Governaor Bernaldo de Centellesm, a qui seguia
la major part de la noblea. Y no poguent convindre pera formar un Parlament,
s’ixqueren els Centelles y demes cavallers del seu partit abandonant la ciutat,
formant lo seu Parlament en lo veï lloc de Paterna; y d’aci es digue ad esta junta
“el Parlament de fora”, com el que els Vilaraguts formaren en Valencia en lo
seu Palau Real y es cridà “el Parlament de dins”. Est es traslladà despres a la
Vila de Vinaros a finals de l’any 1411 y el “de fora” a la Vila de Traiguera.
Per este mateix temps el Governaor y el Justicia
d’Arago convocaren a Parlament General en la vila d’Alcanyis a tots els
Prelats, Ricshomens, Cavallers, Viles y Ciutats de lo seu Regne. Convidaren
tambe als Embaixaors representants del contat de Barcelona y als representants
del Regne de Valencia. Pera integrar esta Junta Gran, envià el Parlament de
Calatayut a nou subjectes; el de Tortosa destinà catorze y poc despres afegi atres hasda vintiquatre,
que intervengueren en els acorts que s’anirien prenint pera la llegitima declaracio
de successor a la Corona. Per Valencia, el Parlament de Vinaros envià a sis
Embaixaors y el de Traiguera oferi enviar a atres per la seua part, pero la
Junta d’Alcanyis no els vullgue admetre per no poder ningu dels dos Parlaments
separats representar a tot lo Regne de Valencia y aixi els va dir que es
reuniren en el primer.
“Pera aço (afegix Zurita) cap de cosa es desijava
mes en que es donara orde en que vingueren a assistir a les Congregacions al
benaventurat mascle, mestre Vicent Ferrer, que es trobava per aquell temps en
Castella. Y es va fer molt gran insistencia en que vinguera despres, com el mes
vertader ministre que es podia trovar pera conformar tants y tants distints
proceders”.
Valencia, en vista de la repulsa en que en la Junta d’Alcanyis,
hi havia patit els seus Embaixaors, per acort d’abdos dels seus Parlaments,
donà els seus poders a Miquel Novales, que era dels “de dins” y a Joan Mercader
que era dels “de fora”, pera que com a embaixaors units de tot lo Renge de
Valencia intervingueren tant en lo Parlament de Tortosa com en el d’Alcanyis.
En este Parlemant gran d’Alcanyis es deliberà, a
mitat de giner de 1412, que pera la declaracio del llegitim successor a la
Corona es nominaren nou juges, tres de cada nacio (Arago y Valencia) y tres del
contat de Barcelona, els quals tenien que concorre y trovarse junts en la vila
de Casp lo dia 29 de març d’este corrent any de 1412; y dins del terme precis
de dos messos (que es remataria el 29 de juny) s’obligasen a decidir esta
gravíssima causa y nomenaren rey ad aquell a qui segons dret y justicia
pertanyira la Corona. Y pera adjudicarla, disposaren hi haguera un subjecte
nomenat d’obtindre sis vots (per lo manco) dels nou y en ells hi haguera tres
de cada Regne (Arago y Valencia) y contat de Barcelona tan sivol u.
Prenint est acort el mateix Parlament Gran
d’Alcanyis, als que pretenien tindre dret a la Corona pera que per se o per ses
Procuraors acudiren a la dita vila y els citaren per est orde:
Lluïs, conte de Guisa, primogenit de Lluïs duc
d’Anjou, segon del nom, rey de Napols y Jerusalem y de sa muller Violant, fila
del rey Joan I d’Arago.
Ferrando, cridat “l’infant d’Antequera”, fill de
Joan I de Castella y de sa muller Leonor, que era filla de Pere IV d’Arago y I
de Valencia, germana de Joan y Marti, ultims posseidors d’esta Corona.
Alonso d’Arago, duc de Gandia y marques de Villena,
fill de l’infant Pere y net de Jaume II, rey d’Arago y II de Valencia. Este
pretenent mori durant la liquidacio d’esta gravíssima causa, aço es a 5 de març
d’este corrent any, y per sa mort entrà en sa pretensio lo seu fill Alonso
d’Arago, conte de Denia, qui en els estats heretà tot el dret de son pare.
L’infant Pere d’Arago, conte de Lluna, fill no
llegitim pero llegitimat en part per son pare
Marti, rey de Sicilia, y net de Marti, rey d’Arago.
L’ultim convocat fon Jaume d’Arago, conte d’Urgell,
fill del conte Pere, net de
l’infant Jaume y besnet del Rey Alonso
el IV, Rey d’Arago.
Els ascendents per on estos princips pretenien
succeir en la Corona foren: El rey Jaume II, net del Conquistaor y pare del rey
Alonso IV, qui lo fon de Pere IV y este de Joan y Marti, ultims reys de la llinea varonil
d’esta Casa Real.
Sense el princips convocats pel dit Parlament,
pretenien la Corona Joan II, rey de Castella, fill d’Enric III que fon el
primogenit de Leonor, germana de Marti, ultim rey d’Arago. No convocà el
Parlament femelles suposantles excloides d’esta herencia per la naturalea
d’este Maroyaç. En tot el pretenien Violant, filla de Joan I d’Arago y muller
de Lluïs d’Anjou II, rey de Napols; y d’Isabel,
dona del conte d’Urgell y filla del rey Pere IV. Joana germana major
d’esta infanta, que casà en el conte de Foix, ya per este temps hi havia mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario