L’ESTRAFALARI PRINCIPAT

Autor: Anonim

Fent un poc d'història, direm que tot açò del principat, ve per allò del matrimoni del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer en la Princesa Petronila, filla del Rei Ramir II d'Aragó, que en aquells temps tenia uns dos anys d'edat, mentres que el comte ya tenia els vint complits.

Este compromís es realisà en l'any 1137, no complint-se fins al 1151 en que Petronila complí els 14 anys. Una volta realisats els esposalles, el Rei Ramir II d'Aragó es retirà al Monasteri de Sant Pere el Vell, que estava en Huesca, deixant al comte de Barcelona com regent en el Regne d'Aragó suplint la persona del propi Rei Ramir.

Per tant, el comte Ramon Berenguer al casar-se en la Princesa Petronila, adquirí el títul de Príncip Consort i pel compromís en lo Rei, el de Príncip Regent, pero MAI el de Príncip Real de la Corona d'Aragó, per vida del Rei Ramir II que mai abdicà en ell ni en la seua filla Petronila.

Este nom de Príncip és el que valoren els panques per a sobrepondre's als demés Senyorius de la Corona d'Aragó, sense tindre en conte que no els val per a res.

Explicació.

Quan naixqué la Princesa Petronila en 1136, el seu pare, lo Rei Ramir II, tenia l'opció de casar-la en el fill Sancho del Rei de Castella, pero prevenint la política expansiva d'este Rei que presentà al seu fill Sancho per a poder anexionar-se les terres d'Aragó, el Rei Ramir II preferí casar-la en el comte de Barcelona, al qual podria impondre's en concepte superior, (vullc fer notar ací que mai dic comte de Catalunya, sino comte de Barcelona, puix en eixos moments, Catalunya, NO existia com a tal).

El compromís matrimonial entre la Princesa Petronila i el comte de Barcelona dia més o manco aixina.:

"Si el comte de Barcelona sobrevivia a ell, Ramir II Rei d'Aragó, i a la seua filla Petronila, sense tindre descendència o estos no existiren, el Regne d'Aragó seria totalment per ad ell".

Pero com no fon aixina, per haver naixcut un hereu i el comte morí abans que la seua dòna i que el seu fill, el comte de Barcelona, no passà de Príncip Regent i de Príncip Consort d'Aragó, que NO de Barcelona i menys encara de Catalunya, puix com he dit abans, en eixos moments no existia com a tal entitat territorial.

Vullc apuntar ací, que la Princesa Petronila, una volta morts el seu pare i el seu home, canvià el nom del seu fill, de Ramon a Alfons, en recort del seu Tio, Alfons el Batallador. El fill de la princesa Petronila regnà baix el nom d'Alfons II d'Aragó, encara que també fora comte de Barcelona per herència del seu pare.

En açò acaba la Dinastia Barcelonina, que no Catalana, puix com ya he dit varies vegades, Catalunya no existia ni com a ent polític, ni geogràfic.

Com hem pogut comprovar, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, MAI, arribà a ser príncip real d'Aragó, molt manco de Barcelona i moltíssim menys d'una Catalunya que no existia, per lo tant eixe nom de Principat Català és una absoluta fantasia, aixina com eixa Corona Catalano-Aragonesa, que MAI existí. En este sentit, a soles existí el nom real i oficial de, Corona d'Aragó.

Vullc anotar ací, que la Princesa Petronila, a la mort del seu pare, heretà el títul de Reina, pero com en les Lleis Aragoneses, les dones no podien Regnar com a Reines, i com ya regentava el seu home en nom del propi Rei Ramir II d'Aragó, seguí regentant, no obstant, es formà un Consell Regent per a l'administració Real de la Reina i del seu fill menor d'edat, lo qual nos du a pensar que el comte de Barcelona regentava el Regne d'Aragó com si fora un, "ministre", pero mai arribà a regentar verdaderament la Corona d'Aragó.