domingo, 20 de septiembre de 2015

LA CENSURA QUE VE

Autor de l'articul: Jesualt Masià Alamar


El Colectiu Jovenil d’Associacions Valencianistes naixque en La Vila Joyosa el 30 de maig de 1998, i està compost en l’actualitat per 24 entitats que son les següents:

Cardona Vives (Castello), Mossarabia (Marina Baixa), Amador Ferrando (Ibi), Club Senderisme La Plana (Castello), Castellón 4x4 (Castello), Covatelles (Oliva), Jovens de Vera (Valencia), Estudiants Valencianistes de la Politecnica (Alcoy, Gandia i Valencia), Vernissa (Rotova), L’Esguerda (Gandia), Vora a mar (Valencia), Chocolater (Torrent), Lo Regne en Accio (Valencia), Tabarca (Valencia), Soca i Arrel (Alboraya), Joventuts Nacionalistes d’UV (ambit nacional), Joventuts Ratpenatistes (Valencia), Raspall de Morvedre (Port de Sagunt), Rogla Cultural Valencianiste (Catarroja), Valentinia Nova (Valencia), La Cheruga (Paiporta), Samaruc (Xeraco), SPAPS (Silla) i Prometeo (Sedavi).

Este colectiu vol fer publica la seua posicio respecte al dictamen i les futures conseqüencies per a la Llengua Valenciana. 1.- El dictamen arreplega que la denominacio valencià no te caracter excloent. Lo que vol dir que es podria dir catala. I qui diga que no, que està molt clar el nom, mentix o proyecta sobre la realitat els seus desijos i no lo que realment diu.

2.- No podem estar d’acort en que les bases de la futura normativa siguen les Normes de Castello. Manolo Sanchis Guarner reconegue, junt a uns atres, que les Normes del 32 estan inspirades, son una adaptacio de les de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). «Les normes de Castello foren un intent frustrat, de catalanisar a la força l’ortografia de la llengua valenciana» (Las Provincias 4-11-96). La primera i unica normativisacio del valencià, sensu stricto, es la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana, ratificada en el Monasteri del Puig l’any 81. I si no, ¿voldran que siguen els que no creuen en la Llengua Valenciana els que dictaminen sobre ella? Absurt.

4.- La Llengua Valenciana es una llengua romanç i es desenrolla de manera diferenciada com les restants de l’Estat. Des d’un punt de vista cientific no es pot mantindre que el Valencià es un dialecte del Catala.

5.- Que manifestem la nostra preocupacio davant afirmacions del dictamen, com la de que les decisions de l’ent seran vinculants per a l’administracio i els mijos publics, lo que pot donar cobertura a situacions de xenofobia i censura d’una normativa i dels seus usuaris. ¿Se’ls retirarà les subvencions als «mass media» publics si escrivim? ¿Qué farem?

6.- L’indefinicio d’objectius, els errors llogics, les falacies, l’analisis reduccioniste del problema, la metodologia simple de resolucio de problemes, la decissio politica i no cientifica del dictamen nos duen irremediablement a no acceptar el dictamen. La seua primera premissa, la d’un dictamen cientific i historic no s’ha complit, tampoc el debat de les teories en conflicte com denuncien Penyarroja, Casp i Boronat.

7.- Encara recordem com abans de que fora president Grisolia, el CVC era un lloc de respecte, democracia i llibertat a on cada autor escrivia en Catala o en Valencià sense cap pressio fins que arribà el nou president. ¿Casualitat?

8.- Com digue J. Costa no volem ser periferia del centre (Madrit) ni periferia de la periferia (Barcelona). Recordem allo que nos deixà Julià San Valero «Si som lo que som, serem, pero si som lo que son, mai serem». Volem ser valencians i aixo no nos ho podra llevar ningu. Rovira i Vigili, egregi catala, sabía que per l’unitat de la llengua s’arribaria a l’unitat politica, els Països Catalans. Ya estan mes prop.

En el dictamen hi ha un vençut, el valencianisme, de totes maneres que no es crega ningu que la mitica pau, el chicotet miracle ha acabat en el conflicte, que seguix latent. S’ha guanyat una batalla pero no la guerra.


Vivim una aparent ilusio d’unanimitat i un fals consens que evidentment no arregla res, empijora considerablement la situacio i sino temps al temps. Aço no es el principi del fi sino el fi del principi, d’un disseny (Levante, 19-7-98) per arraconar, estigmatisar a un grup, a unes persones. El debat per la Llengua, President Zaplana, no està tancat, està mes obert que mai. Els jovens valencianistes ho tenim molt clar «cap a la victoria sempre» com digue el Che.