LA BATALLA DE VALENCIA (II)

S

i en el numero anterior del SOM vaig dir -com a remat del meu articul “La Batalla de Valencia (I)”- “continuarem”, aci estic de nou per a continuar denunciant el montage politic i universitari destinat a la defenestracio de les senyes d’identitat del Poble Valenciá.

Si repasem l’articul ades nomenat recordarem la trayectoria catalanista iniciá pel PSOE durant el temps que tingue majoría absoluta en el govern de la Comunitat Valenciana –per imperatiu llegal-. Ad este partit el succei atre, el PP de no menys sentit de la claudicacio a les directrius de l’eix Madrit/Barcelona, personalisaes en la figura del “pimentoner” Zaplana, digne de figurar en el Guinnes, pel seu “record” de traidor al nostre poble, quina part molt important es va deixar adormilar, narcotisant-ho en les seues promeses de defensa de les nostres senyes d’dentitat i, sobretot, de la LLENGUA VALENCIANA, conseguit en allo una majoria absoluta que el facultá per a fer la seua voluntat en perjui d’un poble que, torne a dir, no es mereix el politics que mos han tocat en sort des de l’inici de l’actual democracia, promeses electorals que, com digue Tierno, “no es precis cumplir-les” o algo paregut.

¿Que mos ha portat esta majoría politica absoluta? A banda d’atres signes suntuaris que van creixent, especialment, per la Ciutat de Valencia, i que hi ha que recordar que tindren que pagar entre tots el valencians, soportant un endeudament del que tardaren prou d’anys eixir d’ell, mos ha portat la  mes repugnant actuacio del PP en contra de la nostra benvolguda LLENGUA VALENCIANA, materialisá en la llei de creacio de la Academia Valenciana de la Llengua (encara que el seu rimbombant titul no nomena per a res a la LLENGUA VALENCIANA), institucio  de la que qualsevol valencianiste te que desconfiar de bestreta per la naturalea politica de sa constitucio i nomenament de ¿academics?, quina composicio será a voluntat dels  2/3 de la majoria de les Corts Valencianes, majoria que tenim que recordar, una vegá mes, que es PP/PSOE.

No obstant aço, no entenc com bona part del poble valenciá s’identificá en el programa electoral del PP  i en les urnes el va encomanar le gestio  politica de la nostra Comunitat, quant la seua trayetoria en la llegislacio anterior, ya derrotava  pel  seguiment de les viciaes consignes catalanistes, encara que estava coalligat en un partit que es dia valencianiste que, per atra banda, contribui a que se li donaren facultats al Consell Valenciá de Cultura per a l’elaboracio del dictamen sobre la LLENGUA VALENCIANA, “bluff” politic,  enganyifa,  embroll, embolic, ficcio, falsetat i quantes denominacions vulgam donar-li a una actuacio totalment rebujable e indigna de ser aplicá a un poble  en el que els politics s’han extrallimitat en les seues atribucions,  per a les que,  com  digue  D. Vicent Giner Boira “mai se’ls votá per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra LLENGUA VALENCIANA”.

Per atra banda, en els ultims temps i concretament des de la mes important manifestacio en defensa de la LLENGUA VALENCIANA  que  s’ha realisat en la nostra terra, concretament la del 13 de juny de 1.997,  a raïl de la qui el PP v’accelerar els tramits per a consumar la seua traicio llingüistica al Poble Valenciá, estem veen com persones i entitats que de sempre s’han declarat com a valencianistes, aproven l’accio del “pimentoner” i escomencen la carrera per a l’obtencio  de subvencions i ajudes per a publicacio de llibres, autorisant que s’editen per l’administracio els seus treballs en perfecte català. Entre els denominats filolecs i “tecnocrates” com diu Miquel Carbonell,  apareix el “sa” interes per a que el “pimentoner” els cride per a formar part del dit Bodrio-Academia, amelats pels emoluments -que segons es diu aplegará als 7,0 millons de pesetes a l’any, a banda d’atres sucosos afegitons dels que tindrem noticies-, diners que molts d’ells ni en somnis vorien com a conseqüencia de s’activitat creativa fora de la AVLl. Els dines manen i en aço el “pimentoner” s’assegura un planter de porritos de fira com a escut de la seua abdicacio als manats del veïns del nort. 

Pense que en esta batalla tenim que continuar els que verdaderament se sentim valencians i valencianistes, no desmayant en la nostra brega en contra d’un poder politic i mediatic que no mes vol fer sucumbir i  sometre al nostre poble als interessos catalanistes. La situacio de nostres senyes d’identitat es cada vegá  me perillosa pel catalanisme imperant en la classe politica valenciana. Si els valencians que hasda ara estan adormilats i encandilats per les maneres politiques utilisaes pel partit en el govern comuniari desperten conseguirem una fort cohesio social i serem capaços de desmontar les tesis pancatalanistes arropaes pels politics que este poble no es mereix baix ningun concepte.

Continuarem.......

                                                         Josep Guillen i  Milla

                                                         Cap i Casal del Regne – Març del 2.001