LA BATALLA DE VALENCIA (I)

 

V

alencia, i tots sabem que quant se referim a Valencia, estem parlant de tot lo Regne, esta sumida des de fa mes de vinticinc anys en lo que en termes valencianistes i no valencianistes es coneix com “La Batalla de Valencia”.

En els ultims temps del fraquisme ya es va començar la lluita oberta en contra del valencianisme per les hordes catalanistes, introduides en decades anteriors en la nostra Universitat i que hasda el dit moment estaven amagaes, como au de rapinya esperant la seua oportunitat per a eixir a la llum del dia.

No obstant,  esta brega dels poders  factics en l’ocultisme d’una Universitat que en cinc sigles d’existencia, mai hi havia donat motius de queixa per la seua trayectoria cientifica i humanistica, es va politisar auspiciá, ya en la democracia i en la cara descoberta, pel partit socialiste, que va ser l’instrument utilisat per Catalunya per a portar a cap –o siga per a fer el treball pudent-  la mes dantesca de les confabulacions en contra de una Comunitat -per imperatiu llegal-, somesa a unes “regles del joc” politiques a on l’obediencia al poder catalá va ser la bandera que enharbolaren els que, diguent-se d’esquerres, sols volien contribuir a la implantacio dels estrafalaris països catalans, incomprensiblement dins d’una politica de dretes representá per les forces politiques catalanes a l’estil de la mes pura i dura dreta “nazional”.

La maquina del professorat universatari es va cuidar molt d’anar replegant i adormilant les conciencies de l’incipient moviment estudiantil, a on l’snobisme a l’us era ser i sentir-se d’esquerres, en contraposicio a una politica dictarorial que anava  debilitant-se al mateix temps que lo seu principal representant anava apagant-se.

El proyecte de catalanisacio de la nostra terra es un proyecte fraguat des de fa de mes cent anys. Es un proyecte que com tots sabem es totalment economic. Es un proyecte de rapinya  per part d’una regio que ni te ni pot tindre mai l’historia del nostre poble, la riquea de la nostra cultura i l’esperit de be que s’amaga dins de l’anima dels valencians.

Tota esta riquea cultural i humana -deixe de costat per hui tot lo demes que mos enriquis economicament- sempre ha despertat la mes insaciable fam als nostres veïns del nort, que com a aus de rapinya, volen engolir per les seues goles forraes d’enveja i de avaricia incontinguda.

Par ad este proyecte va contribuir la “generositat” socialista i hui en dia contem com a ensenyants dels nostres chiquets i jovens aquells estudiantets despersonalisats, quina blanea i mollor de cervell va ser un camp abonat per als que baix la bandera d’esquerres estaven implantant el catalanisme rampant.

Tretze anys de socialisme-catalaniste vullgueren convertir –i en  part ho conseguiren- a tota una generacio d’estudiants en la complicitat de tots el centros d’ensenyança  -subvencionats o publics-, facultats, adminstracio, mijos de comunicacio, etc.  que han fet del catalá la seua ensenya idiomatica. Primer pas per a l’anexio del nostre Regne de Valencia als estrafalaris països, escomençant per l’unitat de la llengua valenciana i catalana:. Si parlem catalá, som catalans.

L’actitut politica del socialisme –en les seues corrupcions- va desenganyar a bona part de l’electorat, castigant-ho en la derrota politica per un partit que, en principi, hi hague qui volia vore, en la seua majoria politica, resolt el problema del catalanisme en Valencia. Atre engany politic. Sis anys de PP. no mes que han valgut per a consolidar el catalá en els centres escolars a tots nivells i per ha mantindre en l’admistracio lo que escomençaren els seus antecessors en el govern.

Si els socialistes adoptaren les normes de l’Institut d’Estudis Catalans per a cumplir en la Lley d’Us i Ensenyança del Valenciá, estaturiament ordenat, estatut que se passaren per l’arc de triumf. Els Peperos digueren que ells defenerien a ultrança el valencianisme si guanyaven les eleccions. Una vegá guanyaes estan fent tot lo contrari. Ells nos son menys que els seus predecessors. Ells -el PP- tambe seguixen les normes catalanes encara que com a  llops en pell de corder que son. Han segut capaços de llegalisar un bodrio com la AVLl per a normativisar la Llengua Valenciana, per a oficialisar les normes catalanes i per a donar-li l’estocá de mort a una llengua que tingue  un Sigle d’Or com ninguna atra del mon ha tingut, burlant-se d’un poble que no es mereix ¿o si? Als politics que te, siguen de la corda que siguen. 

Mosatros, des del GAV continaurem mantenint viva “La Batalla de Valencia”. Continuarem en la brega per a la defensa de totes les senyes d’identidad del nostre poble, encara que en mijos economics molt deficients i, per la naturalea de la nostra lluita, sense cap d’ajuda ni per part de l’administracio ni per part de la burguesia valenciana, que es troba molt be arropá baix el mant  que els proporciona els politics de tanda, sabedors  de que  ajudant-la no tindran mai cap de problema ni rebuj per part d’este poder economic.         

Continuarem.....

                                                                      

                                                                       Josep Guillen i Milla

                                   Valencia, Cap i Casal, octubre del 2.000