Autor: Ferrer.
26-7-2004.
El president catala Pasqual Maragall es un home molt poc pragmatic. Per a fer tertulietes en intelectuals de salo val una mina pero com a politic cero patatero, mireusté. Es una vergonya que en un païs com Catalunya on els jovens barcelonesos han de radicar-se a 50 km. de distancia de la seua ciutat per culpa de la carestia de la vivenda, Maragall tinga entre les seues prioritats construir una eurorregio-macroaragonesa-economica-catalana o com li vullga dir en lloc de resoldre els problemes reals de la gent que es per a lo que li paguen, per cert.
Arc Mediterraneu, Eurorregio... Estos pancatalanufos ya no saben ni quin eufemisme inventar per a impondre els seus Païsus Imaginaris sense que la gent s’ escarote. Pero si a l’ atre costat dels Pirineus es descollonen de riure en les ocurrencies de Pasqui, els valencians hem d’ estar alerta puix pareix que aço es algo mes que una simple promesa electoral sociata per a guanyar-se el recolzament d’ ERC. Pareix que esta volta s’ ho creuen i tot!
Ya te collons que un partit que presumix de progressiste tinga per objectiu reconstruir un païs medieval com el Regne d’ Arago (que demanaran els conservadors!!!? Tornar al Jurasic!!!?). Ya te collons que eixe fals Regne d’ Arago vullga anexionar-se Montpellier, Andorra, Arago, Valencia i Balears (i per que no Murcia, Napols, Sicilia, Cerdenya, Neopatria i Jerusalem que tambe eren part del mateix?). Ya te collons que diguen que eixa sera una macrorregio economica (que es llavors l’ Unio Europea?). Ya te collons que diguen que cal enfortir els contactes i la cooperacio economica i que despres ens bramen que ni una gota d’ aigua als valencians (es un bon principi de colaboracio, fent amics, si senyor!). Pero lo que mes collons te es que s’ insistixca en un delirant imperialisme pancatalunfo quan Maragall sap be que els valencians ni volem ser catalans ni ho serem mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario