|
Quines institucions son especialment competents en materia de llengua?
Per a mi n’hi ha un
pressupost basic, i es que ninguna institucio te la competencia exclusiva en
materia de llengua.
Per damunt i al marge de les
institucions, es el popble sobira el que parla i fa una llengua. I es eixe
poble sobira el que de fet se l’apropia
i li dona un nom. I son persones concretes les que, usant lliurement eixa
llengua, de paraula o per escrit, li donan qualitat o la degraden.
A partir d’ahí venen les
institucions que s’encarreguen d’estudiar eixa llengua, de racionalisar-la, de
millorar-la i d’ensenyar-la. Pero ninguna es de dret divi. Ninguna te el
monopoli. Ninguna crea llengua. Simplement es llimita a recollir, catalogar, ordenar. Normalisar –sempre
provisionalment- aixo viu i canviant que es la llengua d’un poble. Els
ginecolecs no fan chiquets; els geolecs no inventen un planeta nou; els
sociolecs no creen una societat preconcebuda. Chiquets n’han naixcut sempre, la
terra existia abans del mateix home, la societat no l'han feta ni la fan els
sociolecs. Cap la manipulacio, i de fet es manipula en tots eixos camps. Pero a
sovint les conseqüencies son imprevisibles.
Aixo supost, la mateixa
societat genera les seues institucions, unes voltes per iniciativa o en el
soport dels partits politics; unes atres voltes en contra dels politics i de la
seua politica.
Respecte a les llengües,
durant sigles la majoria d’elles, per no dir totes, han carit d’institucions
oficials. Moltes hui en dia encara no la tenen. Les qui en tenen, solen ser del
tipo Academia o Institut, a l’estil de l’Academia Francesa del sigle XVIII.
El paper d’una Universitat ha
segut sempre per un costat el d’impartir ciencia adquirida i per un atra el de
fomentar i promoure l’estudi per l’adquisicio de mes ciencia i mes coneximents
lo mes exactes i rigorosos possibles en cada materia. La ciencia pura no està
supedità a l’us d’una llengua determinà, ni menys encara a una politica
llingüistica determinà. L’Universitat es de per seun camp de llibertat en el
que s’analisen i debaten tota classe de teories i d’opinions. Mal es pot
dir, en conseqüencia, per eixemple, que
l’Universitat de Valencia, o d’Alacant, opina aço o allo sobre la llengua, quan
hi ha per mig un debat de fondo. Opina cada professor, cada persona, NO
L’UNIVERSITAT. El paper de l’Universitat es per naturalea neutre. Crec que este
curs i esta taula redona es un bon eixemple de lo que correspon fer a
l’Universitat.
Per a acabar. La RACV, des
dels presuposts abans mencionats, ha fet unes normes ortografiques, que ha
procurat fomentar en una documentacio formal. Estes normes ha segut suscrites
per molta mes gent i moltes mes instituciuons que les del 32, lo qual no vol
dir que siguen perfectes. Està, per aixo mateix, oberta a tota critica tambe
fonamentà, i a tot dialec constructiu. No ho està, naturalment, a ser ignorà o
simplement desqualificà sense mes. Seguix de totes les maneres treballant com
mai per la cultura i la llengua valenciana.
Joan Costa i Catala
El
ferro que desperta
Valencia
1998
No hay comentarios:
Publicar un comentario