Chimo
Lanuza 13 de juny del
2004
Sempre m’han agradat i m’hen espantat les pelicules
futuristes de ciencia ficcio.
D’una banda, m’han interessat per allo de l’inventiva i
l’imaginacio. Pero, d’una atra banda, m’ha epantat ya no les maquiaveliques
histories que nos contaven –i nos seguixen contant-, sino mes be la capacitat
visionaria dels seus autors.
Un agran eixemple: “Rebelión en la granja”, d’Orwell. Ho
encertà de ple. Clar, que l’autor partia del coneiximent de causa: l’historia
dels governs des de la mes antiga antiguetat nos ensenya que el poder corromp.
Pero despres passem a unes atres histories de ciencia
ficcio aplicables al cas valencià.
Fea fredat eixe eixercit que s’escampava com una taca d’oli
fins fer-se en tots els ciutadans en “Los ladrones de ultracuerpos”. El grup de
persones que encara no havien segut “copiats” mirava en recel i de reüll als
que tenien alrededor perque ya no sabien a on estava cadascu. I els que
ostentaven el poder els dien que veïen fantasmes, que aixo era una
barbaritat... Al final no queda ningu. Per fantasmes.
¿I que em dieu d’eixa maquinaria perfecta que es crea en
una generacio de chiquets, tots iguals, sense sentiments, de “El pueblo de los
malditos”? No els importava anar contra els propis pares o matar-los, tenien
uns atres objectius “superiors” dictaminats des de fora. No eren conscients del
mal i, en conseqüencia, el practicaven sense pudor.
Tot un encert quan, tambe Orwell, insinua el poder que
comporta controlar el llenguage. En una societat absolutament controlada –i
ningu es conscient d’aixo, està clar-, el govern s’inventa una especie de nova
llengua –“Neolingua”-, a través de la qual es mediatisa als ciutadans i es
conseguix crear nous conceptes, noves idees, nos valors: els valors del
silenci, de l’irrebelio, de l’inactivitat... que son els que potencia el poder.
En “La fuga de Logan”, els ciutadans convertixen la mort en
un espectacul. Van encantats a presenciar la mort d’aquells que passen d’una
determinada edat. Ningu es capaç de pensar per ell mateix, caracteristica
generalisada en totes estes obres.
En “¿Un mundo feliz?”, sorpren el llenguage que, tan
afectat com el “normalitzat”, fa ridiculs als personages en les seues proclames
i eslogans depresos des de que son embrions. Una societat que posa la ciencia
al servici dels interessos dels governants. I, com en tants atres casos, aquell
que se n’ix de lo establit, “desapareix”.
“Farenheit 451” tracta la cruel i nefasta situacio d’una
societat en la que els llibres estan prohibits perque aporten informacio
contraria a la que interessa als governants. La llectura, l’informacio...
desperten la busqueda de la veritat i son el previ a la llibertat. Si no estas
adequadament informat, no seras mai lliure. Per este motiu, en esta societat
eren perseguits, buscats i cremats els llibres. Un grup de resistencia lo que
fa es dependre’ls de memoria abans de destruir-los per a que perduren i, quan
van fent-se vells, li’ls ensenyen als seus fills, als seus nets...
La mes impactant de totes, possiblement, siga “El planeta
de los simios”, a on es planteja la manipulacio de la ciencia, l’imperi de la
mentira. Els grans cientifics, com en les antigues civilisacions els grans
sacerdots, formen part paritariament del gran consell que controla la societat.
Si que es de veres. Estes pelicules ilustren molt pero, com
el pancatalanisme es impermeable com les societats que nos descriuen estes
histories, la mentira seguirà humillant a la veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario