JOAN IGNACI CULLA
Tots
sabem lo nocius que poden resultar els brasers si es fa un mal us d’ells. Algo
aixina els ha tingut que passar als del tripartit catala, mes el convidat CIU,
a la eixida del refugi de montanya (ells sempre estan refugiats davant dels
posibles contubernis) despres d’unes gustoses mongetes en (perdo amb)
botifarres, regades del bon i abundant vi que tant li agrada a Maragall.No se
si degut al calfament del braser, o perque despres d’un menjar opiparo (i mes despres
de les mongetes), la ment no esta per a reflexions —siguen filologiques o
juridiques— han vullgut avivar les brases d’una polemica ridicula en l’excusa
de l’entrega en l’Unio Europea (EU) dels cuatre eixemplars de la Constitucio
Europea traduits en les llengues oficials d’España.
De
no ser aixina, com s’explica que Joan Tardá, portaveu d’ERC, advertixca a
Zapatero que se pot trobar en “accidents” si no rectifica, o el mateix Maragall
acusant al lider del seu partit de fer el “ridícul” internacionalment.
D’atra
forma no es podria explicar, com aquells que estan per a cumplir i fer cumplir
les lleis, pretenen saltar-se-les, i interferir en competencies d’atres
institucions. Perque insistixen en que som els seus germans, pero a l’hora de
la veritat, ni aigua i es que seguramente Maragall nos pren per “primos”.
Per
atra part, un principi “aldeano” no es que se pregunte Fernando Delgado si es
van a presentar texts en canari, andalus o panocho, sino el desconeiximent
llegal, que certifica com a llengues oficials les que estan recollides en els
seus respectius estatuts: valencià, gallec, vasc i catala. Art. 3 Constitucio
Espanyola, art. 7 Estatut d’Autonomia.
Zapatero
ha fet lo que tenia que fer, de la mateixa forma que ho ha fet el Consell
valencià. Atra cosa es que, per damunt de lo correcte (que ho es), al PP li
preocupe mes la forma que el fondo. Al PP, mai li ha preocupat la llengua
valenciana, per molt que ara presumixca i intente vendre esta idea. I si no que
li ho pregunten a Zaplana quan pactà en Jordi Pujol el reconeiximent de
l’unitat de les dos llengues creant l’AVL (Levante-EMV 31/11/04). Per que si
els preocupara el fondo, que no la forma, cesarien d’inmediat a Asuncio
Figueres, no ya per no creure en la llengua valenciana i per els seus continuats
atacs ad ella, sino per permetre que des de l’entidad que ella dirigix, es
filtre al conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, la
versio en valencià per a urdir una estrategia compliç en l’Institut d’Estudis
Catalans i presentar el mateix text en Madrit dos dies abans que el text
valencià fora registrat. Volien argumentar davant d’Europa que valencià i
catala son la mateixa llengua. Mala estrategia, puix encara presentant el
bodrio-catalanino de l’AVL (atra cosa havera segut el de la RACV), per a
justificar els jornalots millonaris que cobren els academics, en ell figuren
algunes diferencies clarament valencianes com seues, atribuïxen, etc., que ara
rebran com a propies els catalans, en difícil justificacio per a les lumbreres de
turno.
Si verdaderament els importara al PP el
valencià, posarien remei a lo que de forma continua s’expon en tots els estudis
efectuats en la Comunitat Valenciana: major numero de persones que estudien la
“llengua”, menor numero d’usuaris. ¡Eixe es el verdader problema! Tal volta tot
obedeixca a que lo que s’esta ensenyant no se correspon en lo que la gent sent
com a propi. Resultat: mes castellà. A lo millor ya es
hora de posar en practica la maxima que aplicà HB en las primeres eleccions
vasques (en alguna cosa hi haura que estar d’acort en ells): La lengua no se
enseña, se aprende. Cuan hi ha firme voluntat de coneixer algo, de voler algo,
se conseguix; cosa que mai han entes ni els politics de dretes ni els de
esquerres, segurament per que seran de la generacio del frances.
No hay comentarios:
Publicar un comentario