¿LLAVAT DE CARA? CIRURGIA FACIAL

Autor: Chimo Lanuza i Ortuño

Extraído de Internet

(Lo que ni Lo Rat ni la RACV van voler oir el dilluns en l’intimitat, hui s’ho hauran de vore escrit publicament)

Com a antecedent necessari per a entendre els ultims moviments de peça en este joc d’escacs diari que nos toca presenciar, es necessari entendre que als senyors Giner i Esteve –presidents, respectivament, de la Diputacio de Valencia i de Lo Rat Penat-, senyors meus, simplement se’ls acaba el chollo.

En conseqüencia, necessiten fer punts davant l’opinio publica per a eixir per la porta gran del PP entre cantics de querubins i lloor de multituts; i es pensen que la millor manera de fer-ho es utilisant –manipulant-, novament, el valencianisme.

Aço es lo que justifica, en el primer, les seues fortes i publiques discrepancies davant la prensa sobre l’ultim dictamen de la AVLl (per cert, ¿qué votà el SR. Giner quan es somete a plebiscit de les Corts la llei de creacio d’esta academia?). En el segon personage (un dels firmants de l’adhesio a la politica cultural de Zaplana, apareguda el dia de reflexio previ a les votades del 99), aço es lo que justifica actes com la convocatoria feta a instancies de Lo Rat per a una reunio en les entitats i associacions valencianistes. Ad aço ultim passare a referir-me.

En recent reunio –a penes este dilluns 14 de febrer- celebrada en el salo gran de la Real Academia de Cultura Valenciana i –pense que- per iniciativa de Lo Rat, es proponia a les entitats i associacions valencianistes presents un documentat (en principi tancat i en una redaccio de teletubi edulcorada) contra el recent dictamen –no ho oblidem, ya redundant, maquiavelic com sempre i rocambolesc per excelencia- de la mercantilista AVLl. En principi, satisfaccio general per l’iniciativa, encara que resultara excessivament “prudent”. Ya anava sent hora de que els “grans elefants blancs” del valencianisme –elitistes i vanitosos- s’enrecordara de l’existencia dels atres elefants. L’acte acabava instant a tots els presents a oblidar i iniciar un cami de concordia, d’unio, bla bla bla. Estes ultimes paraules, pronunciades pel representant de Lo Rat Penat, s’esgolaren a terra, buides de força, de conviccio, de credibilitat, d’entusiasme. No nos dien res. ¿Per que? Per la desconfiança que s’ha instalat entre el valencia nisme quan de Lo Rat i de la RACV es tracta.

I es que, mentres Lo Rat i la RACV no recuperen la dignitat perduda, sera impossible que recuperen la confiança que a penes fa uns anys haviem depositat en estes entitats punteres del valencianisme. I la recuperacio d’esta dignitat passa, necessariament, perque la persona que actualment okupa –en k- la Presidencia de Lo Rat Penat desokupe eixe carrec de tant de prestigi per als valencians; i passa perque aquells membres de la AVLl relacionats en la RACV o en alguna de les seues seccions siguen desvinculats publicament i expulsats de la nostra benvolguda entitat referent normatiu per als valencians de la llengua valenciana.

Aixina, no vagen a pensar-se estos alts membres representants de les dos entitats que presidiren la reunio referida que en actes com estos van a llavar-se les cares, ya que lo que necessiten son intervencions radicals de cirurgia facial com les indicades. Aixo –i no manifests de Heidi- si que podria ser considerat pels valencianistes com una prova d’autentica voluntat de reiniciar un cami junts cap a la dignificacio del valencianisme, del valencià i de la Nacio Valenciana.