Autor: Anonim
Extraigut d'Intrnet
Sobre la
suposta repoblació de les Illes Balears, i de Valéncia per part de catalans hi
ha llibres molt bons, com, "Distribució de terres en Menorca" de Na
Maria Lluïsa Serra Belabre, o "Nacionalisme català, Una gran farsa",
de En Michael Braveheart, que expliquen molt be i en molta cantitat de números
i referències de tot allò que està al voltant d'eixa suposta repoblació.
Este artícul a soles va a expondre d'una manera molt senzilla i en molts pocs números la suposta repoblació.
Este artícul a soles va a expondre d'una manera molt senzilla i en molts pocs números la suposta repoblació.
El diccionari
de la RAE, nos diu que, repoblar es, "Poblar els llocs dels que s'ha
expulsat als pobladors anteriors, o que han segut abandonats". Prenent
esta definició com a bona, i dic prenent esta definició com a bona perque en la
definició de, valencià, no saben a on tenen la ma dreta, hem llavors de tindre
unes quantes coses en conte.
Anem a partir
de que en eixa época, Catalunya no existia com a tal, no existia com ent
diferenciat, a soles existien uns quants comtats, i no era el comtat de
Barcelona el més gran o important, sino el de Pallars Sobirà, a més en el
moment de la conquista de les Illes Balears per part d'En Jaume I, Mallorca,
per eixemple, tenia 10 voltes més gent que el comtat de Barcelona, ya hi havia
estat poblada per gent de tot tipo, inclús per àraps, i d'allò els rests
arqueològics poden donar llum, a més era un dels principals enclavaments de tot
el mediterràneu.
Ara be també
hem de tindre en conte que de tota la gent que anava en En Jaume I, anaven gent
d'Aragó, de Pisa, d'alguns comtats com el de Barcelona, el de Pallars Sobirà, i
de moltes més llocs. Arribaren a Mallorca i la conquistaren, pero no per número
de gent, sino per poder militar, i que vol dir això, puix simplement que uns
quants ben armats poden fleixar a un número de persones molt més gran que ells
si els primers són verdaders guerrers.
Una atra cosa,
quan arribaren les tropes d'En Jaume I a Mallorca, (més de 25.000 hòmens) tots
no anaren a barallar-se en els autòctons de l'illa, perque sempre hi ha gent
que deu de quedar-se en els barcos, a més hem de supondre que en la batalla
moririen gent de les tropes d'En Jaume I.
Després de tot
açò arribem a que ya han guanyat les tropes d'En Jaume I, prenen possessió de
les terres, pero fins a un punt, puix hi ha senyes que es poden comprovar en
els quals de manera fefaent que les tropes conquistadores no deixaren res, com
per eixemple en l'illa de Menorca. Les tropes de lo que ara és diu Catalunya,
(pero com ya hem dit, en eixe moment no existia com a tal), hagueren de
repoblar ells a soles totes les illes Balears, per que si no és aixina no es
podria dir que és una repoblació catalana.
Pero després En
Jaume I seguí la seua conquista cap a Valéncia.
Valéncia era un
territori consolidat i poblat per part de moltes cultures, sobre tot d'àraps,
no devem d'oblidar que abans de que En Jaume I vinguera, ya existien els regnes
Taifes. Pero anem a lo nostre, vingué En Jaume I a Valéncia i esclafà a la gent
que vivia en Valéncia gràcies al seu poder militar.
Repartiren les
terres, les quals, clar està, algunes els correspondrien a gent dels comtats de
Barcelona, Pallars Sobirà i uns atres, pero diuen les cròniques d'aquella época
que com a molt un u coma dos per cent de la gent que anà en En Jaume I eren de
lo que ara es conec com a Catalunya.
Ara arribem ya
a la fi del conte, puix per a repoblar Valéncia en gent de lo que ara és conec
com a Catalunya, eixe u coma dos per cent de persones deuria de ser un número
de persones que ben deuria d'arribar a noucents mil, per dir alguna cosa,
(recordem la definició de repoblar), i està molt clar que eixe número de
soldats no anaven en En Jaume I, ni molt manco, perque a més ad eixe número
deuríem de sumar-li tota la gent d'uns atres llocs. A més tenim una atra cosa,
suponent com a cert que eixe número és correcte, és del tot impossible que eixe
número de persones eixiren dels comtats que ara son Catalunya, simplement
perque no tenien eixe número de persones, i com eixos comtats mai no s'han
quedat buits, és impossible que eixa gent vinguera d'eixos comtats.
I per a acabar
volia apuntar que, en Valéncia ya teníem lleis i una estructura de vida, per
citar un parell de coses, Valéncia era un poble cult, i la gent que vingué a
lluitar en les tropes d'En Jaume I eren soldats, i això vol dir que en eixe
moment, eren gent d'una cultura molt baixa, perque la gent de bona cultura, els
senyors, eren molt pocs, d'entre tots els lloc no arribaven a 500, i tampoc hem
de perdre de vista que ya venien d'una atra guerra, per lo tant és molt poc
provable que poca gent i d'escasa cultura repoblara i imponguera la seua
llengua i la seua cultura.
També s'ha
d'apuntar, que d'entre els soldats que es quedaren en Valéncia, tenim que
descontar els que eren retors, els que no volgueren les terres... pero després,
els que si se quedaren a viure en Valéncia, es casaren en dones naixcudes en
Valéncia, i en eixa época no hi havien escoles com ara s'entén això, i la
cultura el parlar, les tradicions, es transmetien en bona mida oralment, i com
els hòmens havien d'anar a treballar al camp, puix en eixa época solia ser
aixina, l'hòme al camp i la dòna en casa, qui estava majoritàriament al càrrec
de transmetre les costums i entre eixes costums, la llengua, era la dòna, i les
dones eren valencianes i lo que transmetien als seus fills eren les costums i
llengua valenciana, i l'hòme que vingué de fòra, pocs i en poca cultura és prou
fàcil d'imaginar que s'avearen a la llengua valenciana i les costums
valencianes i no al revés.
O siga com
colofó final, a soles dir, que eixa repoblació que els panques i els
catalanistes diuen catalana, és històrica i científicament del tot impossible,
pero simplement per llògica i raonadament, també és del tot impossible.
No se com hi ha gent que pot engolir-se tot açò, pero
lo que manco entenc és com hi ha entitats com a l'Acadèmia d'Història
d'Espanya, que li deixa a la Comunitat Autònoma de Catalunya, dir totes estes
mamarrachades sense dir res. ¡Quina vergonya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario