Autor: Agusti Galbis
Pero el catalanisme no es
conforma en canviar el nom historic de “Corona d´Arago” per el de “Confederacio
catalano-aragonesa”. Darrere de l´invent hi ha tota una filosofia exclusivista
i imperialista.
De “Confederacio catalanoaragonesa”,
peguen el bot a “Corona catalanoaragonesa” (p.32 de “El Tirant Políglota: estudi
sobre el Tirant lo Blanch…” Si la corona es catalanoaragonesa, ya poden parlar
de “Monarquía
catalanoaragonesa” (p.27 de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 1891-1981:
literatura i pensament) i de “Cort catalanoaragonesa” (p.302 de
“De Ramon Llull al Diccionari de Fabra…” de Germà Colon i atres). Totes les
mentires que escampen, son obligatories per a aprovar examens: En la p.469 del
temari per a oposicions del “Cuerpo
Administrativo de la
Comunidad de Castilla” Editorial Cep, es parla dels
fondos “…de la Casa
Real
Catalano-Aragonesa, especialmente el Archivo Real…”. L´ajuntament de
Barcelona edità el llibre: “La nobleza catalanoaragonesa Capitaneada
por Ferran Sànxez de castro en 1274” .
¿Qui havia parlat de reis o de monarques del Regne de Valencia? ¡A sant de que!
Tots eren “catalanoaragonesos”. ¿Valencians en la cort? ¡No! Tots
catalanoaragonesos. ¿Nobles valencians? ¡D´aixo res!, ¡catalanoaragonesos!
Totes les activitas que tenen
lloc en la “Confederació catalanoaragonesa”, son per supost,
“catalanoaragoneses”. Aixina, en la p.25 de “Epistolari de la València Medieval ”
trobem l´expressio “Economia catalanoaragonesa”. En la p.25 de “El Llibre de Cort
de Justicia de València”, “Política exterior catalanoaragonesa”.
Inclus “Immigracio catalanoaragonesa” en la p.40 de “Antroponimia
valenciana del segle XIV”. Manuel Sanchez escriu “La fiscalidad catalanoaragonesa
y las aljamas de judíos en la época de Alfonso IV”. Aixina es que ya sabeu,
que els valencians, ni teniem economia, ni participavem en politica exterior,
ni immigravem i ¿quina seria la nostra fiscalitat? ¡Che!, ¡catalanoaragonesa!
I es que els valencians hem de
saber, que ni teniem ni tenim costa, ni fronteres, ni boscs ni deveses. En la
p.111 de “La economía medieval y la emergencia del capitalismo” es parla de la “costa
catalana-aragonesa”. I si en
1340, el rei Pere ordenà “…armar dos
galees en la ribera de la mar de Valencia...”
(p. 147 de Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y
Valencia), vol dir, que en 1340, la “ribera
de la mar” era “de Valencia”
¿Quan haurem venut la nostra costa a catalans o aragonesos, sense saber-ho?
¿Tindran les escritures de propietat? El IEC publicà “La frontera catalano-aragonesa”.
¡A vore si es que els valencians pensavem que teniem frontera! ¡clar que no! Si
llegim “Boscos i deveses a la Corona Catalano-Aragonesa ”,
sabrem que “cientificament” els valencians no tenim ni boscs ni deveses, perque
son de la “Corona Catalano-Aragonesa”
Tota la taranyina, aplega ¡com
no! a la cultura. ¿Cultura valenciana? ¿Aixo que es? Lo “cientific” es llegir “La cultura catalano-aragonesa
durant la dinastía de Barcelona” La ceramica valenciana es troba, ¿com no?, en “La ceramica als països de la Corona
Catalano-Aragonesa ”. Pero, ¿com volem tindre cultura
si no hem tingut ni territori, ni historia, ni activitat, perque tot es
“catalanoaragones”? Encara que…tampoc paregam inocents. Si diuen
“catalanoaragones”, als valencians nos consideren dins de la part catalana de
binomi. ¿Algu ho havia dubtat?
I es que l´imperialisme i la
voracitat dels catalans no te llimit. Si al Regne de Valencia el fan
desapareixer absorbint-lo, ara van a pel Regne d´Arago. Primer fon la famosa “Confederacio
catalanoaragonesa”. La confederacio desapareix per a apareixer un nou i
inexistent estat: “Catalunya-Aragó”: “un
pontífex no gens favorable envers Catalunya-Aragó”
(“Papat i casa d´Arago a la crònica de Muntaner” de Josep Antoni Aguilar
Àvila, de l´universitat católica de Valencia). Descobrim, que eixe nou
territori es un Regne. Per aixo, Trias Fargas, en “Nacionalisme i llibertat”
parla de que “Ferran el Catòlic aporta el
regne de Catalunya i Aragó a la confederació
hispanica”. Com mai tenen prou, Jordi Miravet, en el “6è Simposi sobre la
descoberta catalana d´America”, organisat per la “Fundació d´estudis històrics
de Catalunya” feu la comunicacio, “L´estructura política catalana i l´Amèrica
colonial primigènia”. I te la desvergonya d´escriure: “Pel que fa a la comunicació utilitzo
el terme de Regne de Catalunya en lloc de Corona d´Aragó en les aportacions
pròpies i mantinc en les cites el de
Corona d´Aragó si els autors així si (sic) refereixen”
¿Penseu que han acabat? ¡No! Un
emperador es mes que un rei, i no es conformen en “Regne de Catalunya”. Ferran Soldevila en “Què
cal saber de Catalunya” diu: “Catalunya
aconsegueix mantenir els vestigis del seu comerç amb Italia i, sobre tot, amb
els països de l´antic imperi català
(Sardenya, Sicilia, Napols)…” En “Historia de Catalunya” torna a parlar de “l´antic imperi català” ¿Que no conegueu la llista d´emperadors
catalans? ¡Ausades que hi ha catalans solts que no haurien d´estar-ho!
Una mostra mes, de que no entenen el per qué,
no han segut ni son el melic del mon, la trobem en el llibre “Reflexions de la
vellesa” de Anna Murià. Lliggam: “Però si
que constato la realitat: la innegable culpa històrica de nosaltres mateixos,
els catalans en les adversitats i la decadencia que han esborrat en el món la
nostra personalitat nacional, i aixó des de molt abans de la fusió en la corona
de Castella. ¿On era el patrotisme del rei Jaume quan en el seu testament
esbocinava l´imperi català per repartir-lo entre els seu fills? Res propi del
cap d´una nació: ignorancia del sentit de nació…” I es que, ¡ma que era
roin el rei Jaume, que no els feu Regne i ademes els va “esbocinar” (trocejar)!
¿Sera perque el rei Jaume no seria “patriota català”?
Un poble, el català, que no compren i assumix
el seu passat, deixant-lo tranquil i sense manipular-lo, per a mirar al futur,
es un poble malalt. El problema es que en l´invent del nou passat, pretenen que
els valencians ni hem existit, ni
existim. I no podem consentir-ho. Luis Pablo Martínez, en “La historia militar del Reino Medieval de
Valencia: filón inestimable...” es pregunta per la rao de la practica
inexistencia d´estudis al respecte i es contesta: “Francamente, creo que la causa profunda es que, durante demasiado
tiempo, la Historia militar de España se ha confundido con la de Castilla, y
la de la Corona de Aragón, con
la de Cataluña.” Sevillano
Colom, en “Las empresas nacionales de los
Reyes Católicos y la aportación económica de la ciudad de Valencia”, señala
que “Emilia Salvador ha subrayado al
señalar que la historia valenciana
demasiadas veces ha sido colonizada por la historiografía, bien
fuera aragonesa o mejor catalana.”
Pot entendre´s, que la cerimonia
de la mentira historica, que estem posant de manifest, siga orquestada pels
catalans, perque tenen moltes ferides que tancar, al haver-se posat, totes les
forces d´este i uns atres universos en la seua contra. Que les corts
valencianes parlen d´un “regne de
València…dins de la confederació catalano-aragonesa”, no pot entendre´s.
¿Estan les Corts Valencianes colonisades per l´historiografia catalana? ¿Per a
quan nos instruiran sobre el “Regne de Catalunya? ¿Anem a consentir-ho?
No hay comentarios:
Publicar un comentario