lunes, 19 de noviembre de 2012

AUSIAS MARCH, CAVALLER I POETA VALENCIÀ (Y VI)



Per Xavier Gimeno Alonso
Extraído de Internet

5. La llengua d´Ausias March
Alguns autors, sobretot catalans, diuen que Ausias March escrivia en catala, aixina, Joaquin Rubió y Ors, diu: “… llamado Príncipe de nuestros poetas, y el primero en mérito entre los que versificaron en lengua catalana,…”. J. Ignaci Culla, comenta que si consultem un diccionari o enciclopedia trobarem que Ausias March, efectivament, era valencià, pero era un poeta de “llengua catalana”, posem un eixemple: “Poeta valenciano…, y con razón ha podido ser considerado como la cumbre de la poesía catalana” (Enciclopedia Salvat, Tomo 16, Barcelona, 1996). Intentarem donar uns quants detalls contradient eixa segona afirmacio.
Quan parlem d´Ausias March, estem parlant del Sigle d´Or Valencià (que comprén els sigles XV i XVI), contemporani ab l´italià (Dant i Petrarca com a personages mes destacats) i recordem que les llengües europees de mes prestigi com l´angles (Shakespeare), el frances (Moliere) o el mateix castellà (Cervantes, Calderón i Quevedo, entre atres) es desenrollaren despres del valencià (el nostre idioma fon el primer en alcançar un Sigle d´Or d´entre les llengües romaniques peninsulars). Ademes d´Ausias tenim autors de l´importancia de Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Jaume Roig, junt a l´expressio oral de Sant Vicent Ferrer i inclus el papat parlava en llengua valenciana, etc… Tots els nostres lliterats classics fan referencia a la llengua en que estaven escrivint sa obra, dient tots: “en llengua valenciana”.
Una caracteristica dels poemes d´Ausias es l´us de la llengua vernacula: la llengua valenciana. Els poetes venien utilisant una llengua lluntana als seus propis parlars (provençal), que s´havia convertit en vehicul lliterari. F. Lliso, comenta que el provençal apareix cap al sigle XI provinent de la regio de Poitiers, ab influencies araps, andalusses, llatines populars,… Ausias compon en la seua llengua materna, creem degut eixe canvi, per a mes facilitat a l´hora de transmetre els seus sentiments, emocions i pensaments. Ferreres, diu que aixo es motivat per coneixer la lliteratura italiana i la decadencia de la poesia provençal i l´auge de la prosa valenciana dels lliterats que havem comentat abans.
Artur Ahuir, diu que considera a Ausias March com el primer poeta que, en terres valencianes i de l´antiga Corona d´Arago, abandona el provençal utilisant la llengua valenciana materna. En els mes de deumil versos conservats del poeta a soles vint paraules son utilisades baix formes i desinencies provençals o alguns plurals per raons de rima i versificacio. Sent el començament de la llengua valenciana poetica.
F. Lliso, diu, fent un poc d´historia, que la llengua valenciana naixqué del trencament del llati a traves de la parla dels natius valencians, hispano-visigots, que en la conquista musulmana passaren a dir-se mossaraps (els que seguiren sent cristians) i muladins (els que es convertiren), estos ultims lis fon facil canviar d´indumentaria, de costums, de religio, etc… pero no de sa forma de parlar, el seu romanç valencià durà sigles, perque quan una minoria llingüistica (invasors) està en contacte ab una majoria llingüistica (invadits), la minoria depren la llengua de la majoria, pero la majoria no depren la llengua de la minoria o la depren molt mes tart. Un eixemple ho tenim en els judeus espanyols (sefardis), expulsats en 1492, que han seguit conservant la seua parla al nort d´Africa.
Joanot Martorell (que enguany, 2010, es celebra l´any Martorell), cunyat d´Ausias March, escrigué, en 1490, en el Prolech del “Tirant lo Blanch” lo següent:
[…] me atrevire expondre: no solament de lengua inglesa en `portoguesa. Mes encara de portoguesa en VULGAR VALENCIANA, per ço que la nacio d’on yo so natural sen puxa alegrar e molt ajudar per lo tants e tan insignes actes com hi son.[…]
L´importancia de nostra llengua es demostra en tots els diccionaris, vocabularis, gramatiques,… que durant tots els temps s´han publicat, començant pel primer de tots en 1471, el “Liber Elegantiarum” de Joan Esteve, primer diccionari en llengua valenciana, propiament lexic, i acabant en l´actual “Diccionari ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià” de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Valencia, 2004.
El gran patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva (1848-1926), opinava en la “Revista de Castellón”, l´any 1913 en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, que: “Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March”.
En l´introduccio de l´obra “Regiment de la còsa pública” del flare franciscà Francesc Eximenis (1327-1409), catala, natural de Girona i afincat en Valencia, despres de lloar a Valencia, diu: “Per totes estes còses e raóns ha volgut Nostre Senyor Deu que pòble valenciá sia pòble especial e elet entre los altres de tota Espanya, car com sia vingut e eíxit per la major partida de Catalunya e li sia al costat, empero nós nomena pòble catalá, ans per especial privilegi ha pròpi nóm, es nomena póble valenciá”.
El filolec Voro López, comenta que l´obra d´Ausias March ha gojat i goja d´un gran prestigi i reconeiximent; tingam en conte que la seua obra ha arribat als nostres dies gracies al gran exit que tingué en la seua epoca lo que feu que els seus manuscrits passaren de ma en ma i de copiste a copiste. El prestigi de l´ilustre escritor Ausias March es posà de manifest en els circuls culturals de la cort del Magnanim, del Regne de Valencia i en l´Espanya del sigle XVI com ho demostren les edicions del text original de sa obra, impressa en Valencia, Barcelona, Valladolit, Sevilla i Madrit. A dia de hui, es poden trobar fins a 337 estudis especifics sobre diversos aspectes de la vida i obra d´Ausias March, preeminent representant de la lliteratura en llengua valenciana.
6. Conclusio
6.1 Actes pel 550 i 600 aniversari
En el cincentscinquanta aniversari del seu obit (1459-2009), en setembre de l´any 2009, en la ciutat de Valencia, es celebrà un Congres Internacional dedicat al poeta, patrocinat per l´Institucio Alfons el Magnanim de la Diputacio de Valencia, aixina com, diferents exposicions, una itinerant en Beniarjo, Alcoy, Alacant, Sant Mateu, etc... i en la Biblioteca Valenciana de l´Archiu del Regne, per a major coneiximent d´este valencià universal. En el siscents aniversari del seu naiximent (1397-1997), es feren una serie de publicacions en torn a la seua figura i obra.
6.2 Carrer d´Ausias March en Castello
En la ciutat de Castello, tenim un carrer, centric, llarc pero estret, dedicat a la memoria d´Ausias March, que conté quatre plaques: dos de l´Ajuntament de Castello que diu: “Carrer d´Ausiàs March – calle Ausias March/Poeta”, una atra (que no es pot llegir molt be per sa antiguetat) de l´Institut d´Estudis del Castell de Peníscola que diu: “El Instituto de Estudios Castillo de Peñíscola a Ausias March en el V centenario de su muerte. 1459-1959” i una atra (que no es pot llegir completament perque conté una pegatina i pintura) que diu: “A Ausias March (1397-1459) Poeta nacional, en el VIé aniversari del seu naixement. Castelló, 3 d´octubre de 1997. Bloc Jaume I. Acció Cultural del País Valencià”, colocada, en el seu dia, per una entitat pancatalanista, i que deuria de dir: “A Ausias March. Al nostre poeta valencià en el (DC) siscents aniversari del seu naiximent (1397-1997)”, ademes, com es pot comprobar, conté un erro, ya que no fa sis anys que ha naixcut nostre poeta.
6.3 Dia de la Llengua i Cultura Valenciana
Fa mes de vint anys, estant en vida i sent deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) el poeta Xavier Casp (1915-2004), s´institui el dia 3 de març, com el Dia de la Llengua i Cultura Valenciana, eixe dia es recorda al nostre gran poeta, una de les majors glories de l´idioma valencià, oferint-li una missa en l´altar major de la Catedral de Valencia, fent tambe sufragi per les animes de tots els escritors valencians que nos han precedit, i depositant sobre la seua tomba unes flors. Fent-se tambe un acte academic d´exaltacio a la llengua valenciana. Entitats culturals i tota classe de persones li oferixen al nostre poeta tot el seu respecte i admiracio i li retren homenaje. Perque arribar una llengua, com nostra llengua valenciana, a tindre un sigle d´Or lliterari, ser parlada des de vora huitcents anys, ininterrompudament, i que seguixca encara viva com al principi i constituir la base d´atres llengües, com la catalana, i que es seguirà parlant uns atres mil anys… o mes, conforme ho diu Joan Benet Rodríguez. Aixo esperem.
Castello, setembre de 2010.
Xavier Gimeno i Alonso
Bibliografia/Fonts de documentacio:
Llibre: “Ausías March y su época”. Joaquin Rubió y Ors. Barcelona, 1882. Ed. Facsimil.
“Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia” (Articuls del I al XII), Lluïs Fullana i Mira, Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC), Castello, anys 1935 i 1936.
Llibre: “Ausias March. Obra poética completa” (Toms I i II), Rafael Ferreres. Fundación Juan March. Clásicos Castalia. Madrit, 1979.
Llibre: “Iniciacio a Ausias March”. Artur Ahuir. Ajuntament de Valencia. Regidoria d´Educacio, Accio Cultural i Patrimoni Historic i Cultural. Valencia, 1994.
Enciclopedia Salvat Universal. Salvat Editores, S.A. Tom 16. Barcelona, 1996.
Llibre: “Ausias March. Estudis I”. Josep V. Gómez Bayarri, Nuria Blaya Estrada i Voro López i Verdejo. Ajuntament de Catarroja. Valencia, 1997.
Llibre: “Ausias March. Siscents aniversari”. Angels Redón i Díaz. Institut Valencià de la Joventut, Generalitat Valenciana i Lo Rat Penat. Valencia, 1997.
Llibre: “Con motivo del seiscientos aniversario de Ausias March. 1397-1997”. F. Lliso Genovés. Valencia, 1997.
Llibre: “Cronologia Historica de la Llengua Valenciana”. Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla. Diputacio de Valencia. Valencia, 2007.
Revista Rogle. Numero extra “Ausias March, en el 550 aniversari del seu obit”. Primavera d´hivern 2009. Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana.
Articuls al voltant d´Ausias March i la seua epoca, dels següents autors (per orde alfabetic): Vicent Ramón Calatayud, Joan Ignaci Culla, Julio Filippi Domínguez, Agusti Galbis Cordova, Ricardo García Moya, José Vte. Gómez Bayarri, Obduli Jovaní Puig, Mª Teresa Puerto Ferre, Josep E. Rico Sogorb, Joan Benet Rodríguez i Manzanares, Joaquín Serrano Yuste,…).
Diverses webs d´Internet 

1 comentario:

Maikel dijo...

Lo que está pasando es una vergüenza, que los catalanes se apropien como propios a Escritores, poetas, pintores, escultores, músicos, dramaturgos, actores, artistas valencianos, en general todos los que destacan son en lengua catalana para ellos.
La culpa es del gobierno valenciano que no defiende lo nuestro y calla,ya sabemos que el que calla otorga.
Me he comprado un libro de poemas de Ausiàs March y el escritor de Gandía que hace esta versión, habla de Aùsias March como un escritor en lengua catalana y aunque nacido en Gandia(Valencia) perteneciente a la “nación catalana”una nación que nunca a existió.