lunes, 5 de noviembre de 2012

AUSIAS MARCH, CAVALLER I POETA VALENCIÀ (V)



Per Xavier Gimeno Alonso
Extraído de Internet

4. Obra poetica
4.1 Sa poesia
Llegint els seus poemes es veu que coneixia l´obra filosofica d´Ovidi, Seneca, Plato, Aristotil i Sant Tomas, la Divina Comedia de Dant i l´obra lliteraria de Petrarca, aixina com la poesia trovadoresca.
Ferreres, diu que els seus poemes reflexen els tres models d´amor d´Ausias: L´amor elegant, cavalleresc i noble; l´amor huma, familiar i domestic i l´amor passional, material “la carn vol carn”. Ausias March, reflexa en els seus poemes un estil personal, fonamentalment, la concepcio de l´amor, de la vida i de la mort. La seua poesia es un autoanalisis que plasme els seus estats d´anim en el moment de sa composicio, conforme diu el professor J. V. Gómez Bayarri.
Ausias March, es el poeta que trenca en la tradicio lliteraria provençal (que comportava una brillant retorica pero alhora del tractament dels temes prou distant de la realitat), sent el valencià la seua llengua lliteraria: “Lexant a part l´estil dels trobadors / qui, per escalf, trespassen veritat”. Ausias considerava als trovadors “poetes antics”. Ausias, es un poeta de dificil interpretacio, com diu ell mateix, per la dificultat de poder expressar els sentiments, sobretot amorosos: “que planament lo dir no.m és posible” (XLIX, 8), “Molts son al mon que mos dits no entengueren” (XCIV, 57-58). Un home exent de ficcio i que ens parla dels seus sentiments mes intims i obsessions que el torturen: L´amor, les relacions de l´home en Deu, el dolor, la mort, la virtut i la pietat. La dona es el centre dels seus poemes quan canta a l´amor pero no ix massa ben tractada, en alguns idealisa a la dama, les seues excelencies, pero en una segona epoca li domina el pesimisme frut del desengany que li produixen les dones. Voro López, comenta que Ausias considera a la dona o la dama, simplement com a dona, en virtuts i defectes, separant-se al mateix temps de la tendencia italiana, de la dona angelica que havia de ser amada no per la noblea de la sanc o el llinage sino per la noblea del cor, el cor gentil. Per contra en les poesies amoroses no trobem descripcions fisiques de la dona cantant la seua bellea, no es eixe el seu estil, llevat d´alguna alusio al color dels ulls o la blancor de la pell, molt de moda en l´epoca, propia de les dames.
L´obra d´Ausias March consta de mes de deumil versos (10.263), continguts en centvintihuit poemes, dels tretze manuscrits i les cinc primeres edicions que es feren. La tematica major de les obres es l´amor, un grup de sis poemes està dedicat a la mort de la seua amada, atre grup de caracter moral (influits per Sant Tomas) i un grup de doscentscinc versos, nomenat “Cant espiritual”, es una confesio a Deu sincera i de forta expressivitat.
4.2 Manuscrits i primeres edicions
Son tretze els manuscrits d´Ausias els que es conserven en biblioteques i archius de tot lo mon. Artur Ahuir, diu que tots els manuscrits no contenen, ni de llarc, el conjunt de les poesies d´Ausias. En quant a les primeres edicions, l´any 1539 en la ciutat de Valencia s´imprimix per primera volta la seua obra, 46 composicions seues, edicio acompanyada d´una traduccio al castellà de Baltasar de Romaní, i posteriorment i dins del sigle XVI en Barcelona (1543, 1545 i 1560) i Valladolit (1555), de 124 poesies, per Joan de Resa (pseudonim de Honorat Joan, Regne de Valencia, sigle XV), capellà de Felip II, que publicà un vocabulari Valencià-Castellà per a millor comprensio del princip D. Carles d´Austria, fill de Felip II, per a que entenguera i disfrutara de les obres del poeta. La versio castellana de Romaní es reimprimi en Sevilla (1553) i la traduccio tambe al castellà del portugues Jorge de Montemayor fon impresa en Saragossa (1562) i en Madrit (1579). Traduccions castellanes n´existisen varies, inclus alguns poemes foren traduits per Francisco de Quevedo.
A. Ahuir, comenta que nomes dos sigles (XVII i XVIII), periodo nomenat com a decadencia valenciana, pareixen haver segut contraris a Ausias March. Exceptuant eixos sigles podem dir que Ausias ha segut llegit assiduament i tractat de forma admirable per la critica. En epoca moderna, la Renaixença desempolsegà l´obra traent novament a la llum les seues poesies en Barcelona, els anys 1864, 1884, 1888 i 1909.
Ausias ha deixat sa influencia en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Hurtado de Mendoza, Joan Boscà, inclus en Quevedo i de forma destacable en Jorge de Montemayor. Els autors dels sigles XV i XVI intentaren imitar-lo. Els documents de sa obra es troben en archius i biblioteques d´entitats arreu de tot lo mon (Valencia, Saragossa, Barcelona, Madrit, Paris, Anglaterra, Nova York…). S´han fet 46 traduccions a diferents llengües: alema, angles, castellà, frances, italià, rus, llati (a soles en la part dels Cants d´Amor per Vicent Mariner, un humaniste valencià, editat en Tournon, l´any 1633), chec, hongares, neerlandes, esperant, etc… i atres com les diverses traduccions al catala, que no son classificades com a tals perque es fan passar per actualisacions idiomatiques dels originals supostament – i falsament – catalans.
Els estudiosos classifiquen la seua poesia en cicles tematics diferents pero entrellaçats, considerant-se tota sa obra com un grandios i immens poema. F. Lliso Genovés, fa una classificacio de la poesia d´Ausias, dividint-la en quatre Cants: Cants d´Amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cant Espiritual. Angels Redón, afegix tambe ad eixa classificacio un atre apartat nomenat Poesia de Circumstancies.
4.3 Resenya poetica
Un gran voler ha tengut mi cegat,
e, fins haver en vós esperiment
,molt he tardat en sentir lo que sent.
Enyor lo temps que no pot ser cobrat.
En tot aquest no.m puch d´Amor clamar,
sinó de vós a qui he bé volgut;
haveu-m. entès e mal guardó retut.
¿Qui és lo dolç que dona vol amar? (LXXI, II, 10-15)
Traduccio al castellà: “Un gran querer me ha tenido cegado y hasta tener experiencia con vos mucho he tardado en sentir lo que siento. Añoro el tiempo que no puede ser recuperado. De todo esto no puedo clamar a Amor, sino a vos, a quien bien he amado; me habéis comprendido pero he recibido mal galardón. ¿Quién es el dulce que mujer quiere amar?”.

No hay comentarios: