Atlas Visual de la Comunitat Valenciana - Las Provincias.
Viage Lliterari a les Iglesies d’España. Tom II pag. 213 y següents doc. num. 1
Mestre Diego Villanueva
Aplegà a la Ciutat de Valencia el correu en les noves de l’eleccio del Papa Aleixandre VI, el 20 d’agost de mati a les nou hores de 1.492, fent-se gran festa en la Seu; i es va fer provesso cantant el Te Deum i tota la ciutat va fer grans festes a Na Beatriu de Borja, germana de l’electe i muller d’En Ximen Perez d’Arenos, besant-li les mans. Es trobava, llavors, en Valencia un sindic de Xativa, cridat Guillem Tovia, i va fer lo propi com a sindic de Xativa, d’aon era naixcut l’electe, escriguent una carta a Xativa, donant-li’s rao de tot aço. Es va reunir el Consell en Xativa el 21 del dit mes d’agost y es lliggue la carta del sindic i al punt convocà molta gent principal i molt de poble, s’anaren els jurats a l’Iglesia colegial de Santa Maria i feren repicar totes les campanes i feren provesso cantant el Te Deum, i tot en gran gaubança per ser el pontifix natural del lloc i haver segut batejat en la dita ciutat.
Al sendema, el 22 d’agost, es va fer Consell entrant els canonges en ell, i es va determinar que es guardaren tres dies en festes, des del 23 cap al 25 del dit mes, divendres, dissabte y dumenge, i que es fera provesso cada dia per la ciutat, acompanyant-la les confraries i que els tres dies es feren lluminaries per la nit i que el dumenge es corregueren bous en la plaça de la Seu. Es va fer el bando i es va cumplir tot lo contingut en ell. En el bando es donava rao del dia de l’eleccio, que hi havia segut el 11 d’agost. Nomenà la Ciutat de Xativa i el capitul embaixaors a Ausias Rotlà, canonge i oficial d’aquella iglesia; a Joan Ferriol jurat; a Nicolau Sepulchre canonge i a Ausias Malferit, cavaller, per a que anaren a donar l’enhorabona a Na Beatriu de Borja. Es v’escriure la carta el 27 d’agost i Na Beatriu es v’alegrar molt, i respongue el 30 d’agost oferint-li’s justament lo seu favor per a tot lo que el capitul i la ciutat hagueren menester del pontifix.
Tot aço he vist en lo llibre de consells d’aquell any.
La ciutat per a que constare sempre que Roderic de Borja hi havia naixcut i segut criat en ella, volgue que es fera informacio d’este cas i que es desentranyara per mig de testics mediant jurament, i que la’informacio es fera per Francesc Lluïs Bou, cavaller lloctinent del governaor del virrei de Valencia; Jaume Estanya Doncel, justicia de Xativa en lo Civil i Criminal; Galcera Escriva, cavaller; Asensio Miralles, Francesc Domenech y Baltasar Morello, jurats de Xativa. Es varen rebre els testics el 27 i 28 d’agost del dit any i foren tretze en numero els quals, mediant jurament, digueren que el Pontifix era natural de Xativa; que era fill dels nobles Jofrè de Borja i Isabel de Borja; que naixque per juliol a mija nit; que naixque en la dita ciutat en casa de son pare Jofré de Borja, en la plaça dels Borja prop del mercat; que naixque entrant per la dita casa en un vestibul d’ella, a ma esquerra de la porta; que el propi, quant vingue de Roma com a llegat i passà per Xativa, passant per aquella plaça acompanyat de la ciutat, digue aço propi senyalant la casa i vestibul a on hi havia naixcut; que fon batejat en l’Iglesia de Sant Pere, i pareix que fon misteri, per a que s’antenguera que hi havia de presidir l’Iglesia de Sant Pere de Roma, perque la costum de Xativa era que el baptisme es donara en l’Iglesia colegial de Santa Maaria; que tingue per mestre i ayo a Antoni Nogueroles; que li donà el pit una dona cridà la Villena; que en lo baptisme fon cridat Roderic; que era narahinet aço es morenico i morrudet; que son pare tenia quatre cavalls; que sent chiquet de huit anys anava cavaller en una aqueta per els carrers; que mort son pare sent ell ya d’edat de deu anys s’en anà sa mare Na Isabel de Borja en ell i tota sa casa a la Ciutat de Valencia.
Tot lo qual he vist autentic en atre d’aquell archiu.
Viage Lliterari a les Iglesies d’España. Tom II pag. 213 y següents doc. num. 1
Mestre Diego Villanueva
Aplegà a la Ciutat de Valencia el correu en les noves de l’eleccio del Papa Aleixandre VI, el 20 d’agost de mati a les nou hores de 1.492, fent-se gran festa en la Seu; i es va fer provesso cantant el Te Deum i tota la ciutat va fer grans festes a Na Beatriu de Borja, germana de l’electe i muller d’En Ximen Perez d’Arenos, besant-li les mans. Es trobava, llavors, en Valencia un sindic de Xativa, cridat Guillem Tovia, i va fer lo propi com a sindic de Xativa, d’aon era naixcut l’electe, escriguent una carta a Xativa, donant-li’s rao de tot aço. Es va reunir el Consell en Xativa el 21 del dit mes d’agost y es lliggue la carta del sindic i al punt convocà molta gent principal i molt de poble, s’anaren els jurats a l’Iglesia colegial de Santa Maria i feren repicar totes les campanes i feren provesso cantant el Te Deum, i tot en gran gaubança per ser el pontifix natural del lloc i haver segut batejat en la dita ciutat.
Al sendema, el 22 d’agost, es va fer Consell entrant els canonges en ell, i es va determinar que es guardaren tres dies en festes, des del 23 cap al 25 del dit mes, divendres, dissabte y dumenge, i que es fera provesso cada dia per la ciutat, acompanyant-la les confraries i que els tres dies es feren lluminaries per la nit i que el dumenge es corregueren bous en la plaça de la Seu. Es va fer el bando i es va cumplir tot lo contingut en ell. En el bando es donava rao del dia de l’eleccio, que hi havia segut el 11 d’agost. Nomenà la Ciutat de Xativa i el capitul embaixaors a Ausias Rotlà, canonge i oficial d’aquella iglesia; a Joan Ferriol jurat; a Nicolau Sepulchre canonge i a Ausias Malferit, cavaller, per a que anaren a donar l’enhorabona a Na Beatriu de Borja. Es v’escriure la carta el 27 d’agost i Na Beatriu es v’alegrar molt, i respongue el 30 d’agost oferint-li’s justament lo seu favor per a tot lo que el capitul i la ciutat hagueren menester del pontifix.
Tot aço he vist en lo llibre de consells d’aquell any.
La ciutat per a que constare sempre que Roderic de Borja hi havia naixcut i segut criat en ella, volgue que es fera informacio d’este cas i que es desentranyara per mig de testics mediant jurament, i que la’informacio es fera per Francesc Lluïs Bou, cavaller lloctinent del governaor del virrei de Valencia; Jaume Estanya Doncel, justicia de Xativa en lo Civil i Criminal; Galcera Escriva, cavaller; Asensio Miralles, Francesc Domenech y Baltasar Morello, jurats de Xativa. Es varen rebre els testics el 27 i 28 d’agost del dit any i foren tretze en numero els quals, mediant jurament, digueren que el Pontifix era natural de Xativa; que era fill dels nobles Jofrè de Borja i Isabel de Borja; que naixque per juliol a mija nit; que naixque en la dita ciutat en casa de son pare Jofré de Borja, en la plaça dels Borja prop del mercat; que naixque entrant per la dita casa en un vestibul d’ella, a ma esquerra de la porta; que el propi, quant vingue de Roma com a llegat i passà per Xativa, passant per aquella plaça acompanyat de la ciutat, digue aço propi senyalant la casa i vestibul a on hi havia naixcut; que fon batejat en l’Iglesia de Sant Pere, i pareix que fon misteri, per a que s’antenguera que hi havia de presidir l’Iglesia de Sant Pere de Roma, perque la costum de Xativa era que el baptisme es donara en l’Iglesia colegial de Santa Maaria; que tingue per mestre i ayo a Antoni Nogueroles; que li donà el pit una dona cridà la Villena; que en lo baptisme fon cridat Roderic; que era narahinet aço es morenico i morrudet; que son pare tenia quatre cavalls; que sent chiquet de huit anys anava cavaller en una aqueta per els carrers; que mort son pare sent ell ya d’edat de deu anys s’en anà sa mare Na Isabel de Borja en ell i tota sa casa a la Ciutat de Valencia.
Tot lo qual he vist autentic en atre d’aquell archiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario