Font: Origens del Regne de Valencia – Saragossa 1.981 – Antoni Ubieto Arteta – Tom I – pag. 117-134
Valencia i els mossaraps. La mossarabia valenciana naturalment interessá als canonges Chabas i Sanchis Sivera, que replegaren quantes senyes historiques circulaven en la documentacio que conegueren. Estes senyes son les següents:
Ø Document de 1058 pel que Ali Ibn Muyahid, rei d Denia, dona al bisbe de Barcelona “totes les iglesies i el bisbat de nostre regne, aixi com en les Illes Balears com en la ciutat de Denia, per a que queden de moment en poder de la diocesis de Barcelona i que tots els clerigos, presbiters i diacons, moraors dels dits llocs, des del major hasda el menor, i des de el chiquet hasda el vell, no puguen demanar des d’este dia i en temps en abans a bisbe algu, cap d’orde ni consagracio de crisma, ni el servici que qualsevol encomanara”.
Ø En 1138 s’aludix en un document toledá a una heretat que hi havia segut del bisbe de Denia.
Ø Els moros valencians murmuraven d’Al Qadir perque tenia contratat a Alvar Fañez i “no podia cumplir la vila la gran dispensa que el “facia” en cristians”
Ø Les capitulacions firmaes pel Cit i els valencians establien que hasda l’entrega de la ciutat la guarnicio “es compondria de cristians escollits entre els mossaraps que habitaven la ciutat i els ravals”.
Ø La Primera Cronica General insistix en l’assunt i senyala que el moro cridat Muza “que toviese les portes de la ciutat e que fuese guarda con almoçadenes e con peones christianos de los almoçavares que eren criados en tierra de moros”.
Ø En 1240 es parla del pont de fusta que estava “in carraria illam quan mercatores christiani ubi temporum sarracinorum solebant”.
Ø En lo Llibre del Repartiment apareixen molts noms com Xempeteri (Sant Pere), Santa Marini, Aben Lop (Lopez), etc. que revelen son orige cristiá.
Ø L’Iglesia de Sant Felix de Xativa segui en cult cristia hasda la conquista de la ciutat per Jaume I.
Ø Lo nom Alcanicia, que en arap servia per a designar a l’iglesia cristiana, existia en lo sigle XIII en la Vall de Pop (hui Xalo), en Beniarres (Vall de Perpuchent). En Alzira encara es conserva el toponimic Alquinencia.
Ø En 1172 s’estrablix entre lo rei Llop i Alfons II d’Arago que l’iglesia de Sant Vicent de Valencia seria del rei aragones que en 1177 la doná a Sant Joan de la Penya, al qui li fon confirmá novament per Pere II (pare de Jaume I El Conquistaor) en 1212.
Ø En 1232 Jaume I donava al monasteri de Sant Victorian l’iglesia de Sant Vicent de la Roqueta.
Els arguments: He aci una relacio d’onze arguments historics per a bassar l’afirmacio de l’existencia d’una minoria mossarap en lo que fon el Regne de Valencia.
Pero ne son molts desiguals i en alguns casos tenen una força minima, per no dir negativa.
Els dos primers estan bassats en senyes documentals i son incontrovertibles. En Denia existien iglesies i jerarquies en determinats moments del domini musulma.
L’argument huit es tambe acceptable: en Xativa existia una iglesia mossarap.
Els arguments deu i onze tambe son documentals. Les donacions d’Alfons II d’Arago i Pere II d’Arago s’han conservat i testimonien que en Valencia existia abans de sa conquista l’iglesia de Sant Vicent dela Roqueta.
Ne son cinc arguments documentals els que testimonien l’existencia d’iglesias mossaraps en Denia, Xativa i Valencia. Ad estos es pot afegir l’argument nou, que emplea la toponimia com a senya. Efectivament lo nom “Alcanicia” i ses variants significa que alli existix una iglesia cristiana. Pero te que tindre’s en conter que el fet d’haver iglesies (edificis) no presupon necessariament la de fidels cristians.
Els restants arguments no tenen solidea alguna i mes es deu al desig de ses sustentacions que a la realitat historica.
De tota esta serie d’arguments en realitat a soles queden com a valits els que senyalen l’existencia d’iglesies en Denia, Xativa i Valencia durant el domini musulma. I es de supondre que hi hagueren mossaraps, pero, ¿quants? ¿Hi habrien iglesies, pero no mossaraps? ¿En quina proporcio?.
Valencia i els mossaraps. La mossarabia valenciana naturalment interessá als canonges Chabas i Sanchis Sivera, que replegaren quantes senyes historiques circulaven en la documentacio que conegueren. Estes senyes son les següents:
Ø Document de 1058 pel que Ali Ibn Muyahid, rei d Denia, dona al bisbe de Barcelona “totes les iglesies i el bisbat de nostre regne, aixi com en les Illes Balears com en la ciutat de Denia, per a que queden de moment en poder de la diocesis de Barcelona i que tots els clerigos, presbiters i diacons, moraors dels dits llocs, des del major hasda el menor, i des de el chiquet hasda el vell, no puguen demanar des d’este dia i en temps en abans a bisbe algu, cap d’orde ni consagracio de crisma, ni el servici que qualsevol encomanara”.
Ø En 1138 s’aludix en un document toledá a una heretat que hi havia segut del bisbe de Denia.
Ø Els moros valencians murmuraven d’Al Qadir perque tenia contratat a Alvar Fañez i “no podia cumplir la vila la gran dispensa que el “facia” en cristians”
Ø Les capitulacions firmaes pel Cit i els valencians establien que hasda l’entrega de la ciutat la guarnicio “es compondria de cristians escollits entre els mossaraps que habitaven la ciutat i els ravals”.
Ø La Primera Cronica General insistix en l’assunt i senyala que el moro cridat Muza “que toviese les portes de la ciutat e que fuese guarda con almoçadenes e con peones christianos de los almoçavares que eren criados en tierra de moros”.
Ø En 1240 es parla del pont de fusta que estava “in carraria illam quan mercatores christiani ubi temporum sarracinorum solebant”.
Ø En lo Llibre del Repartiment apareixen molts noms com Xempeteri (Sant Pere), Santa Marini, Aben Lop (Lopez), etc. que revelen son orige cristiá.
Ø L’Iglesia de Sant Felix de Xativa segui en cult cristia hasda la conquista de la ciutat per Jaume I.
Ø Lo nom Alcanicia, que en arap servia per a designar a l’iglesia cristiana, existia en lo sigle XIII en la Vall de Pop (hui Xalo), en Beniarres (Vall de Perpuchent). En Alzira encara es conserva el toponimic Alquinencia.
Ø En 1172 s’estrablix entre lo rei Llop i Alfons II d’Arago que l’iglesia de Sant Vicent de Valencia seria del rei aragones que en 1177 la doná a Sant Joan de la Penya, al qui li fon confirmá novament per Pere II (pare de Jaume I El Conquistaor) en 1212.
Ø En 1232 Jaume I donava al monasteri de Sant Victorian l’iglesia de Sant Vicent de la Roqueta.
Els arguments: He aci una relacio d’onze arguments historics per a bassar l’afirmacio de l’existencia d’una minoria mossarap en lo que fon el Regne de Valencia.
Pero ne son molts desiguals i en alguns casos tenen una força minima, per no dir negativa.
Els dos primers estan bassats en senyes documentals i son incontrovertibles. En Denia existien iglesies i jerarquies en determinats moments del domini musulma.
L’argument huit es tambe acceptable: en Xativa existia una iglesia mossarap.
Els arguments deu i onze tambe son documentals. Les donacions d’Alfons II d’Arago i Pere II d’Arago s’han conservat i testimonien que en Valencia existia abans de sa conquista l’iglesia de Sant Vicent dela Roqueta.
Ne son cinc arguments documentals els que testimonien l’existencia d’iglesias mossaraps en Denia, Xativa i Valencia. Ad estos es pot afegir l’argument nou, que emplea la toponimia com a senya. Efectivament lo nom “Alcanicia” i ses variants significa que alli existix una iglesia cristiana. Pero te que tindre’s en conter que el fet d’haver iglesies (edificis) no presupon necessariament la de fidels cristians.
Els restants arguments no tenen solidea alguna i mes es deu al desig de ses sustentacions que a la realitat historica.
De tota esta serie d’arguments en realitat a soles queden com a valits els que senyalen l’existencia d’iglesies en Denia, Xativa i Valencia durant el domini musulma. I es de supondre que hi hagueren mossaraps, pero, ¿quants? ¿Hi habrien iglesies, pero no mossaraps? ¿En quina proporcio?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario