FRAY BONIFACI FERRER

Obtenido de: llenguavalencianasi.com

Valencia 1350

Cartoixa Vall de Crist 1417

Juriste i eclesiàstic. Estudià Teologia i Dret Canònic i Civil en Perusa (Italia), a on tingué com a mestre al juriste Balde d'Ubaldis.
Fon professor de dret en Valéncia (1376), assessor de justícia criminal i, en 1389, representà la ciutat de Valéncia en les Corts de Montsó.
Casat en 1382 en Jaumeta Despont, tingué dos fills i cinc filles. Pareix que mare i filles moriren de la pesta del 1390. Fon empresonat per una denúncia que més tart no pogué ser provada. Pero com conseqüència d'este desengany, de la mort de la seua dòna i fills i de l'influència de son germà Vicent, (Sant Vicent Ferrer), ingressa en (1396), en el convent cartoixà de Porta Coeli, a on fon mestre de novicis, procurador i prior (1400).
Vixqué de prop els acontenyiments del "Cisma d'Occident", puix fon colaborador i assessor de Benedicte XIII, el nomenat, Papa Lluna. Fon compromissari per Valéncia del compromís de Casp (1412). En 1416 es separà, en el seu germà Vicent, de l'obediència de Benedicte XIII, i és retirà a Vall de Crist, a on morí a l'any següent.
Bonifaci Ferrer fon el primer traductor de la Bíblia al valencià. En l'ajuda d'alguns flares feu són treball de traducció a partir de la Vulgata llatina. Esta Biblia fon impresa per Mossén Alfons Fernández de Córdoba, castellà, i Mossén Lambert Palmart, alemà, en vell tipo romà, des de febrer de 1477 a març de 1478 i a expenses del mercader Felip Vizlant, alemà, germà de Jacobo Vizlant, morí en 1485. Ya havia segut imprés en el mateix idioma el Psalterium "en nombre de nuestro Senyor y de la humilie Verge Maria, mare sua."
Esta Bíblia "fue arromansada de lengua latina en la nuestra valenciana, en el convento (Cartuja) de Porta Coeli, por el Rev. Micer Bonifacio Ferrer (hermano de Vicente), con otros singulares hombres de ciencia".
Est es el testimoni del P. J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (Any 1630):
"Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D.
Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa."
El manuscrit de Ferrer va a l'imprenta, en febrer de 1477; un any després eixiria a la llum.
L'any 1478 no era el millor moment, en els territoris de Ferran i Isabel, per a publicar una Bíblia en una llengua vernàcula, perque eix és precisament l'any en el que els Reis Catòlics conseguiren que el Papa Sixt IV accedixca a la seua demanda de crear lo que serà u dels mijos més poderosos d'unificació política i religiosa jamai instituïts: l'Inquisició.
L'inquisició vedà al poble esta Bíblia baix el pretext:
"Porque algunos de los judíos que quedaron en España, después de expulsos de estos Reinos ciento y veinte mil, tomaban de estas Biblias sus actos y ceremonias y el modo de ofrecer sacrificios. Por esta causa, de tal suerte se prohibió la lectura de esta versión, que a los que no tuviesen raza ninguna de judíos les era permitido leerla, a los demás, no."
Segons el que fora bibliotecari de l'universitat valenciana, So Torres Belda, en un primer edicte dels inquisidors, datat en Àvila, el 7 de novembre de 1497, dirigit als valencians, es diu que:
"Hay muchas personas en estos dichos reinos que tienen libros escritos en hebrayco, que tocan y son de la ley de los judíos, e de medicina y de otras ciencias e artes casi brujas en romance, de lo cual se esperan seguir e siguen daños."
Un atre edicte fon publicat per l'inquisidor del regne de Valéncia, Joan de Monasteri, canonge de Burgos, en 10 de març de 1498:
"Algunos atentaron y han atentado de verter la Sagrada Escritura en plano, y en nuestra lengua moderna, alterándola en muchos vocablos y términos que no tienen exacta equivalencia en romance. Dispone la recogida de los libros hebraicos y de todas las Biblias y salterios que están vertidos a lengua moderna, como igualmente los moriscos."
L'edició sancera de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, és requisada. És tracta de tot un precedent de lo que més tart ocorreguera a major escala. A pesar de tot, d'un eixemplar que és salvà, és conserva en París, el salteri i els evangelis en el "Codex del Palau". En el colofó de la Bíblia de Bonifaci Ferrer és pot llegir, ' Valéncia, 1478 '.
Els orígens de l'image de la Verge de la Cova Santa està en la mateixa fundació de la Cartoixa de Vall de Crist, molt prop del santuari.
La Cartoixa fon fundada per l'infant En Martín, fill de lo rei d'Aragó Pere IV, el 21 d'abril de 1383, segons consta per document pontifici.
Als huit anys de la fundació rep allí l'hàbit cartoixà fra Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer (5 d'abril), i -ací entra ya la tradició piadosa- fon ell qui, mogut per la seua intensa devoció a Maria, com tota l'Orde Cartoixana, modelà l'image. Esta image, repetida en profusió, és colocaria a l'entrada de les celes dels monges i s'obsequiarien a les persones que, per una raó o una atra, fra Bonifaci o els superiors notaven que podia ser un escaló d'amor a Maria en el llar d'aquelles bones gents.