Font: Origens del Regne de Valencia – Saragossa 1.981 – Antoni Ubieto Arteta – Tom I – pag. 117-134
Els mossaraps -a on els hi hague- constituiren una minoria que dificilment s’incorporá al mon cristia quant les ciutats en que vivien foren conquistaes.
Toledo fon ocupá en 1085, pero encara despres del sigle XIII, despres de mes dos sigles, els documents toledans seguixen presentant com actius ad estos que es seguiren cridant mossaraps.
Osca fon presa en 1096; la pervivencia dels mossaraps se documentá durant tot lo sigle XII.
En estos arguments Valencia no oferia el testimoni documental de a soles un mossarsp. I n’hi ha moments en que sa presencia en tals documents hi haguera segut fonamental.
En l’any 1239 s’iniciá un proces per a decidir si l’iglesia de Valencia deuria subjectar-se al metropolitá de Toledo o de Tarragona. El pleit durá molt de temps i l’actuacio dels juges, en els interrogatoris, els coneixem amplament gracies a la “De actis super ordinatione ecclesia Valentine”.
Les alegacions de l’iglesia de Tarragona son interessants, completes i definitives. Hi ha que tindre en conter que en lo sigle XIII Tarragona perteneixia a la Corona d’Arago, dins lo regne d’Arago, i per tant no existia ninguna pertenencia als contats catalans que tenien la seua administracio i els territoris no formaven ningun tipo de llimit en lo Regne de Valencia.
L’arqubisbe de Tarragona, quant fon conquistá la ciutat, com a bisbe de Valencia, elegi i ordená canonges, elegi arcedia, edificá altars, consagrá la catedral, va fer deu iglesies parroquials en la ciutat de Valencia “que foren mesquites dels sarrains”, institui retors en les iglesies que eren de fora de Valencia, que antigament tambe hi havien segut conquistaes als sarrains; el bisbe d’Albarraccin tingue l’iglesia de Sant Miquel, que tambe hi havia segut mesquita i -lo mes interessant- mentres durá l’asedi, l’arquibisbe de Tarragona consagrá com a metroplita el cementeri de l’iglesia de Sant Vicent.
Les alegacions dels testics sobre si Valencia depenia de Tarragona o de Toledo son abundantissimes.
Estos testics senyalen que en Valencia hi hague una igelsia en temps de la conquista, pero sense cult. L’escuder Pere Rordriguez testificá que “abans que l’arquebisbe de Tarragona estiguera en l’eixercit sitiaor, va vore que el bisbe d’Albarracin doná perdo en dia de dissabte a tots aquells que al sendema vingueren a la primera missa que hi havia de celebrar-se en l’iglesia de Sant Vicent de Valencia; i al sendema celebrá i doná indulgencia de doscents dies”. De no interrogat l’escuder sobre si alli hi haguera altar o acas hi haguera iglesia reconciliá quant el bisbe celebrá, contesta que no va vore altar algu, pero va vore un llogaret elevat, mes menut que un altar, que lo cridaven “altar de Sant Vicent”. L’accio es situa en lo mes de maig de 1238, quant la ciutat encara no hi havia segut conquistá. Atre testic Pere Blas de Terol, aludint a la missa que celebrá el bisbe d’Albarracin en la iglesia de Sant Vicent dia que “eiza fon la primera missa dita en tal iglesia”.
Potser tinga mes interes la declaracio de Joan, pintor de Terol, que testificá que “efectivamente era la primera missa que es celebrava en Sant Vicent”. I, preguntat perque sabia que era la primera missa que alli s’escoltava, digue que per que estaven en el bisbe d’Albarracin cavallers armats “perque atres no s’hagueren atrevit a celebrar alli”, testimoni que corrobora Sancho Muñoz de Terol que confirmá que “alli hi havien cavallers armats a causa de la por dels musulmans”.
Els mossaraps -a on els hi hague- constituiren una minoria que dificilment s’incorporá al mon cristia quant les ciutats en que vivien foren conquistaes.
Toledo fon ocupá en 1085, pero encara despres del sigle XIII, despres de mes dos sigles, els documents toledans seguixen presentant com actius ad estos que es seguiren cridant mossaraps.
Osca fon presa en 1096; la pervivencia dels mossaraps se documentá durant tot lo sigle XII.
En estos arguments Valencia no oferia el testimoni documental de a soles un mossarsp. I n’hi ha moments en que sa presencia en tals documents hi haguera segut fonamental.
En l’any 1239 s’iniciá un proces per a decidir si l’iglesia de Valencia deuria subjectar-se al metropolitá de Toledo o de Tarragona. El pleit durá molt de temps i l’actuacio dels juges, en els interrogatoris, els coneixem amplament gracies a la “De actis super ordinatione ecclesia Valentine”.
Les alegacions de l’iglesia de Tarragona son interessants, completes i definitives. Hi ha que tindre en conter que en lo sigle XIII Tarragona perteneixia a la Corona d’Arago, dins lo regne d’Arago, i per tant no existia ninguna pertenencia als contats catalans que tenien la seua administracio i els territoris no formaven ningun tipo de llimit en lo Regne de Valencia.
L’arqubisbe de Tarragona, quant fon conquistá la ciutat, com a bisbe de Valencia, elegi i ordená canonges, elegi arcedia, edificá altars, consagrá la catedral, va fer deu iglesies parroquials en la ciutat de Valencia “que foren mesquites dels sarrains”, institui retors en les iglesies que eren de fora de Valencia, que antigament tambe hi havien segut conquistaes als sarrains; el bisbe d’Albarraccin tingue l’iglesia de Sant Miquel, que tambe hi havia segut mesquita i -lo mes interessant- mentres durá l’asedi, l’arquibisbe de Tarragona consagrá com a metroplita el cementeri de l’iglesia de Sant Vicent.
Les alegacions dels testics sobre si Valencia depenia de Tarragona o de Toledo son abundantissimes.
Estos testics senyalen que en Valencia hi hague una igelsia en temps de la conquista, pero sense cult. L’escuder Pere Rordriguez testificá que “abans que l’arquebisbe de Tarragona estiguera en l’eixercit sitiaor, va vore que el bisbe d’Albarracin doná perdo en dia de dissabte a tots aquells que al sendema vingueren a la primera missa que hi havia de celebrar-se en l’iglesia de Sant Vicent de Valencia; i al sendema celebrá i doná indulgencia de doscents dies”. De no interrogat l’escuder sobre si alli hi haguera altar o acas hi haguera iglesia reconciliá quant el bisbe celebrá, contesta que no va vore altar algu, pero va vore un llogaret elevat, mes menut que un altar, que lo cridaven “altar de Sant Vicent”. L’accio es situa en lo mes de maig de 1238, quant la ciutat encara no hi havia segut conquistá. Atre testic Pere Blas de Terol, aludint a la missa que celebrá el bisbe d’Albarracin en la iglesia de Sant Vicent dia que “eiza fon la primera missa dita en tal iglesia”.
Potser tinga mes interes la declaracio de Joan, pintor de Terol, que testificá que “efectivamente era la primera missa que es celebrava en Sant Vicent”. I, preguntat perque sabia que era la primera missa que alli s’escoltava, digue que per que estaven en el bisbe d’Albarracin cavallers armats “perque atres no s’hagueren atrevit a celebrar alli”, testimoni que corrobora Sancho Muñoz de Terol que confirmá que “alli hi havien cavallers armats a causa de la por dels musulmans”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario