EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA (VII)

Per Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)

2. Ciència, Llengua, Poble i Cultura
L´idioma no és una qüestió científica en el sentit de ser producte d´una ciència sinó al revés: una ciència - la Filologia- és producte de la llengua: és una ciència merament especulativa. L´idioma és anterior, tant cronològicament com en quant a preferència respecte a la Filologia. Per això, sense l´existència d´un idioma no pot haver filologia sobre ell; pero pot haver - i n´hi ha- un idioma sense filologia que l´estudie.
Perqué la llengua és un fenomen social per a la comunicació dels hómens entre sí. I, com a tal fenomen social, és obra del poble que és qui fa la llengua, la modifica i li posa nom com a amo que és d´ella. És un Dret natural que la llei ampara com a dret humà. Per això és absurt que hi haja partits politics que ho negligixquen i se dirigixquen al poble valencià en una llengua que no és la que el poble parla, contra la qual no es pot anar per criteris científics: ni filològics ni històrics.
La Filologia no té més missió que estudiar lo que el poble fa en la llengua seua. La Filologia no deu ordenar res al poble, ni intentar modificar un fenomen social, ni, molt manco, substituir al poble en la formació de l´idioma, ni substituir-li la llengua per una atra. La missió de la Filologia és semblant a la de la Geologia en sos respectius camps de la llengua i la terra. La Geologia estudia la formació i evolució de la terra, pero els geòlecs no pretenen intervindre, modificar la formació i evolució de la terra, ni molt manco formar ells la terra o substituir-la per un atre planeta
Una llengua viva, per açò mateix que és viva, no és una cosa estàtica sinó en constant modificació i transformació, com a fenomen social que és i no un conjunt de principis cientifics immutables dictats pels filòlecs, als que no necessita per a existir. L´idioma valencià ha existit segles sense filòlecs, i sense filòlecs precisament ha produit una literatura esplèndida, de categoria universal. Perqué Ausias March, per citar només la cota més alta, no seguia normes de ningun filòlec.
Ara els filòlecs valencians pancatalanistes s´han apoderat de la llengua com a cosa seua i en un acte dominical fan una llengua i volen imposar al poble l´artificialitat de sa manufactura científica; i que únicament l´engany d´ells pot explicar que organisacions que es diuen elles ser del poble, per al poble i sa defensa, es dirigixen al poble valencià no en la llengua qu´ell parla sinó en l´artificial que el pancatalanisme diu que és "la dels valencians".
Com a comprovació per al lector de la subordinació de la Filologia i els filòlecs a la llengua que fa el poble, que és lo normal, i no al revés, que és l´anormalitat que pretén el pancatalanisme, reproduïxc els següents texts:
Domingo Manfredi Cano, l´excelent escriptor andalús, escrivia en "Las Provincias" de 26 de setembre de 1971: "Una verdad como un templo: el pueblo es el amo de su lenguaje, y hace caso omiso de las reglas que dictan los gramáticos, los eruditos, los científicos. El pueblo crea a su antojo el acento y el tono, la sintaxis y la fonética".
"Las Provincias" de 12 de juliol de 1975 donava la notícia de la decissio de la "Real Academia Española de la Lengua" sobre determinades correccions, adicions, nous sentits i noves paraules acceptades, i era tot per admissió de creacions del poble en la llengua parlada. Anaven en la llista: bikini o biquini, casete, drogadicto, alcoholímetro, acoplamiento, ambientar, amordazar, amorío, avería, averiar, bonificación, computadorizar, ofertar; i en sentit deportiu: derrapar, llanear, rodador, marcaje, pedalear, pedaleo, penalizar, pinchazo, repescar, ronda, vuelta, rematar.
"Las Provincias" de 4 de Juny de 1976 publicà l´admissió (en els mateixos matisos de la llista anterior) per l´"Asociación de Academias de la Lengua Española" de les següents paraules: berzas, dar la cabezada, cabecear, mediodía , módulo, vale.