lunes, 13 de septiembre de 2010

RONDALLES DEL PARE GUINOT (VIII)


EL CHIQUET QUE S'UNFLAVA.

Hi havia una volta un chiquet envejos qui, quan no li donaven gust en lo que volia, s'unflava com un sapo. Li dien Pauet , vivia al carrer dalt i va ser victima de la seua passio, com contarem a continuacio.
Pauet tenia un germanet, Peret, dos anys i mig mes vell que ell. Com era major, Peret anava en tot davant de l'atre. Pauet sempre anava mirant a son germà per a imitar-lo, i volia ser igual ad ell en tot.
Sos pares, per la seua falta d'originalitat, solien dir-li "relonge de repeticio". Quan Pauet no conseguia lo que volia, el seu recurs era unflar-se com un boto i adoptar una actitut dificil i silenciosa, esperant que sos pares el sostovaren.
Quan era chicotet ya donava mostres del seu temperament envejos: si sa mare agarrava al braç al seu germa, tenien que agarrar-lo a ell tambe; si no, li éntrava una llarga plorera; si li compraven a Peret unes sabates, un relonge, una estilografica, o lo que fora, tenien que comprar'ne dos, u per a cada u; si no, Pauet s'unflava com un pavó i l'unflor li durava una tira de dies.
Se passava la vida queixant-se, i d'esta manera, quixant-se, queixant-se, Pauet obtenia totes les coses dos anys i mig ans de lo degut.
Era inutil que sos pares li digueren que en este mon tots no podem ser iguals: per eixemple, la camisa i les sabates de Peret no li venien be ad ell. Pauet no atenia a raons i sempre estava en els ulls posats en el seu germa, volent en tot ser igual ad ell.
Aixina anava transcurrint la seua vida, ple d'enveja i de cels. Des de la bossa d'anar a escola hasta la bicicleta, tot havia de ser igual. El cas era que els dos germans eren diferents en moltes coses: Peret era de naturalea robusta, ben desarrollat i apte per als deports, mentres Pauet, sense ser un malaltus, era mes finet i de complexio mes debil, i no podia comparar-se en ell, cosa que li era dificil compendre.
Succei que el seu germa es va inscriure en una correguda de bicicletes. I Pauet va voler tambe correr. Tots li ho desaconsellaven, per que ell no era per a eixos trots, pero ell no va fer cas. Ve el dia de les corregudes, i Pauet al primcipi anava seguint a la comitiva de ciclistes, pero mes avant tenien que pujar una montanya per una carretera molt empinada i que requiria gran esforç, i Pauet va escomençar a acalorar-se per mes que pedalejava, anava quedant-se arrere, i volent alcançar-los va fer un esforç sobrehuma, tant, que li fallà el cor i caigue una tamborinà, ell i bicicleta anaren a redolons per la carretera i se precipitaren barranc avall. Aixina acabaren els cels de Pauet.

Artana Estiu 1993
Per Josep Maria Guinot i Galan
El Pare Guinot.

No hay comentarios: