Atlas Visual de la Comunitat Valenciana - Las Provincias.
EL PAPA ALEIXANDRE VI
A la mort d’Inocenci VIII, les mes destacaes families aristocratic-eclesiastiques escomençaren la disputa per l’eleccio del nou Papa. Roderic de Borja va saber manejar habilment els distints interessos regnants hasda el punt de que tots acabaren convençuts d’haver guanyat per al seu profit al cardenal valencià. Aixi, el 11 d’agost de 1.492, era triat nou Papa per unanimitat, prenint lo nom d’Aleixandre VI –per s’admiracio al conquistaor Aleixandre Magne-. En Xativa i Valencia s’organiçaren tota classe d’actes per a celebrar la noticia, a la vegà que les dos ciutats rivalisaven per ser reconegudes com el lloc natal d’Aleixandre.
ALEIXANDRE VI I EL “NOU MON”
Els papes migevals, suprems senyors feudals, estaven convençuts de tindre el dret de l’adjudicacio de l’imperi insular. Aleixandre declarà ser l’unica autoritat que podia adjudicar les noves terres descobertes per Colon per a acabar en el llitigi que enfrontava Espanya i Portugal. Mediant la bula “Inter Caeterea” delimità la sobirania espanyola en terres americanes. Una llinia de nort a sur, a cent llegües d’occident de les illes Azores i Cap Vert, reconeixia a Castella la jurisdiccio de totes les terres situaes a lo seu oest. N’obstant, en lo tractat de Tordesillas, Castella acceptà fixar una nova llinia, unes 340 milles mes a l’oest. Per qüestions de principi, la divisio aleixandrina fon valida hasda 1.778.
EL VATICA RESIDENCIA DELS PAPES
Aleixandre VI fon el primer en convertir al Vaticà en residencia fixa dels papes. Pinturicchio, pintor favorit d’Aleixandre VI, fon l’encarregat de decorar ses apartaments privats. Per a la pavimentacio el Papa manà portar rajoles fetes especialment per ad ell en Gandia. Tambe va fer portar vellut vert des de Valencia. La significacio dels apartaments Borja radicà tant en s’importancia com obra d’art com el fet de supondre un testimoni de la vida i costums de la cort papal del Renaiximent. L’ostentosa decoracio ens recorda la fastuositat tipica de la Edat Mija. Pintors, poetes i humanistes varen rebre encarrecs d’Aleixandre VI i a lo seu mecenage es deuen algunes de les obres com La Pietat de Miquel Angel, una de les mes celebraes en tota l’historia de l’art.
ELS ESTATS ITALIANS
Els estats italians, i Roma en particular, passaven per ser lo cor d’Europa. Eixerciren una poderosa atraccio sobre els moderns estats occidentals, en els que escomençaven a renaixer els somnis imperials de l’Edat Mija. Els estats italians eren conscients d’haver-se convertit en el centre de la renovacio economica, artistica i espiritual, una renovacio que descansava sobre la pluralitat de les ciudats-estat, garantia d’equilibri.
FI DE L’EQUILIBRI ITALIA
El rei de França, Carles VIII, representava el poder monarquic mes fort d’occident, Per a alguns llinages italians sa puixança militar significava una basa important a la que recorrer per a satisfer ses ambicions personals. Ludovico Sforza de Milan va vore com millor manera de fer prosperar el milanesat i alvançar en l’Adriatic, una guerra entre Milan i Napols. Fon este el motiu pel que organisà i financià una incursio belica del rei de França en Italia. Pero Carles VIII no es va retirar d’Italia tan pronte com es pensava i en decembre de 1.494 entrà en Roma. Aleixandre VI es v’opondre fermament a ses pretensions de ser investit rei de Napols i consegui el recolzament de la Lliga Santa. Carles VIII no tingue mes remedi que tornar a França.
CESAR BORJA, FILL D’ALEIXANDRE VI
La mort de Carles VIII canvià la politica d’aliances del Papa. Lluïs XII, lo seu successor, lo necessitava en la finalitat de poder divorciar-se i casar-se en la viuda de Carles per a continuar l’imperi. Hasda llavors, Aleixandre VI havia buscat el soport hispanic –per allo casà a ses fills Jofre, Joan i Lucrecia en parents de la dinastia d’Arago-; ara es decantà per França i casà a Cesar en una filla del rei de Navarra. Cesar, que hasda aquell moment hi havia segut un jove cardenal res preocupat per l’alta politica, deixà la purpura cardenalicia per a convertir-se en u dels condottiere mes habils i brillants de l’epoca.
LES ACCIONS DE CESAR BORJA
A finals de 1.499 Cesar mamprengue la conquista de la Romania, territoris pontificis que el Papa volia arrebatar als seus senyors feudals, concluint-la en exit. La familia papal era temida i admirà al mateix temps- Les mes grans personalitats de l’epoca buscaren el favor del Papa i els condottiere mes capaços es disputaren el servici en els eixercits de Cesar, qui participà en atres accions beliques que conseguiren acabar en els ultims baluarts del sistema feudal en l’estat pontifici. El poder dels Borja en l’Italia central i la creixent fortalea dels territoris pontificis fon considerat con una duraora amenaça contra les llibertats locals italianes.
LA MORT D’ALEIXANDRE VI
L’enorme poder assumit per els Borja provocà tot tipo de resistencies per part dels senyors i els condottiere. Els partidaris de les mes destacaes families, com els Orsini o els Montefeltro, intentaren organisar una conjuracio contra els Borja, que Cesar anà a desbaratar en l’assessinat dels capitosts mes significatius. La posicio de força d’Aleixandre pareixia en aquells moments mes indiscutible que mai. Pero en agost de 1.503 moria presumiblement enverinat.
L’ELECCIO D’UN NOU PAPA: JULI II, ENEMIC DE LA FAMILIA BORJA.
Quant un Della Rovera, enemics accerins dels Borja, fon triat Papa en 1.503 baix lo nom de Juli II, la Santa Seu inicià una poilitica que, si be tractà de consolidar l’enorme poder adquirit per l’iglesia, intentà borrar les huelles de nepotisme de s’antecessor. Imposà un sever control de les finances, confiscà numeroses propietats als parents d’Aleixandre i consegui dessfer-se de Cesar Borja. Este es refugià en Napols, a on en 1.504 caigue presoner de Gonçal de Cordoba que el v’enviar a Castella. Empresonat en lo castell de la Mota consegui evadir-se i incorporar-se a les tropes de lo seu cunyat el rei de Navarra, que llavors lluitava contra els castellans. Finalment, en el curs d’una batalla durant l’asedi de Viana en motiu de la lluita civil navarresa, mori en extranyes circumstancies.
EL PAPA ALEIXANDRE VI
A la mort d’Inocenci VIII, les mes destacaes families aristocratic-eclesiastiques escomençaren la disputa per l’eleccio del nou Papa. Roderic de Borja va saber manejar habilment els distints interessos regnants hasda el punt de que tots acabaren convençuts d’haver guanyat per al seu profit al cardenal valencià. Aixi, el 11 d’agost de 1.492, era triat nou Papa per unanimitat, prenint lo nom d’Aleixandre VI –per s’admiracio al conquistaor Aleixandre Magne-. En Xativa i Valencia s’organiçaren tota classe d’actes per a celebrar la noticia, a la vegà que les dos ciutats rivalisaven per ser reconegudes com el lloc natal d’Aleixandre.
ALEIXANDRE VI I EL “NOU MON”
Els papes migevals, suprems senyors feudals, estaven convençuts de tindre el dret de l’adjudicacio de l’imperi insular. Aleixandre declarà ser l’unica autoritat que podia adjudicar les noves terres descobertes per Colon per a acabar en el llitigi que enfrontava Espanya i Portugal. Mediant la bula “Inter Caeterea” delimità la sobirania espanyola en terres americanes. Una llinia de nort a sur, a cent llegües d’occident de les illes Azores i Cap Vert, reconeixia a Castella la jurisdiccio de totes les terres situaes a lo seu oest. N’obstant, en lo tractat de Tordesillas, Castella acceptà fixar una nova llinia, unes 340 milles mes a l’oest. Per qüestions de principi, la divisio aleixandrina fon valida hasda 1.778.
EL VATICA RESIDENCIA DELS PAPES
Aleixandre VI fon el primer en convertir al Vaticà en residencia fixa dels papes. Pinturicchio, pintor favorit d’Aleixandre VI, fon l’encarregat de decorar ses apartaments privats. Per a la pavimentacio el Papa manà portar rajoles fetes especialment per ad ell en Gandia. Tambe va fer portar vellut vert des de Valencia. La significacio dels apartaments Borja radicà tant en s’importancia com obra d’art com el fet de supondre un testimoni de la vida i costums de la cort papal del Renaiximent. L’ostentosa decoracio ens recorda la fastuositat tipica de la Edat Mija. Pintors, poetes i humanistes varen rebre encarrecs d’Aleixandre VI i a lo seu mecenage es deuen algunes de les obres com La Pietat de Miquel Angel, una de les mes celebraes en tota l’historia de l’art.
ELS ESTATS ITALIANS
Els estats italians, i Roma en particular, passaven per ser lo cor d’Europa. Eixerciren una poderosa atraccio sobre els moderns estats occidentals, en els que escomençaven a renaixer els somnis imperials de l’Edat Mija. Els estats italians eren conscients d’haver-se convertit en el centre de la renovacio economica, artistica i espiritual, una renovacio que descansava sobre la pluralitat de les ciudats-estat, garantia d’equilibri.
FI DE L’EQUILIBRI ITALIA
El rei de França, Carles VIII, representava el poder monarquic mes fort d’occident, Per a alguns llinages italians sa puixança militar significava una basa important a la que recorrer per a satisfer ses ambicions personals. Ludovico Sforza de Milan va vore com millor manera de fer prosperar el milanesat i alvançar en l’Adriatic, una guerra entre Milan i Napols. Fon este el motiu pel que organisà i financià una incursio belica del rei de França en Italia. Pero Carles VIII no es va retirar d’Italia tan pronte com es pensava i en decembre de 1.494 entrà en Roma. Aleixandre VI es v’opondre fermament a ses pretensions de ser investit rei de Napols i consegui el recolzament de la Lliga Santa. Carles VIII no tingue mes remedi que tornar a França.
CESAR BORJA, FILL D’ALEIXANDRE VI
La mort de Carles VIII canvià la politica d’aliances del Papa. Lluïs XII, lo seu successor, lo necessitava en la finalitat de poder divorciar-se i casar-se en la viuda de Carles per a continuar l’imperi. Hasda llavors, Aleixandre VI havia buscat el soport hispanic –per allo casà a ses fills Jofre, Joan i Lucrecia en parents de la dinastia d’Arago-; ara es decantà per França i casà a Cesar en una filla del rei de Navarra. Cesar, que hasda aquell moment hi havia segut un jove cardenal res preocupat per l’alta politica, deixà la purpura cardenalicia per a convertir-se en u dels condottiere mes habils i brillants de l’epoca.
LES ACCIONS DE CESAR BORJA
A finals de 1.499 Cesar mamprengue la conquista de la Romania, territoris pontificis que el Papa volia arrebatar als seus senyors feudals, concluint-la en exit. La familia papal era temida i admirà al mateix temps- Les mes grans personalitats de l’epoca buscaren el favor del Papa i els condottiere mes capaços es disputaren el servici en els eixercits de Cesar, qui participà en atres accions beliques que conseguiren acabar en els ultims baluarts del sistema feudal en l’estat pontifici. El poder dels Borja en l’Italia central i la creixent fortalea dels territoris pontificis fon considerat con una duraora amenaça contra les llibertats locals italianes.
LA MORT D’ALEIXANDRE VI
L’enorme poder assumit per els Borja provocà tot tipo de resistencies per part dels senyors i els condottiere. Els partidaris de les mes destacaes families, com els Orsini o els Montefeltro, intentaren organisar una conjuracio contra els Borja, que Cesar anà a desbaratar en l’assessinat dels capitosts mes significatius. La posicio de força d’Aleixandre pareixia en aquells moments mes indiscutible que mai. Pero en agost de 1.503 moria presumiblement enverinat.
L’ELECCIO D’UN NOU PAPA: JULI II, ENEMIC DE LA FAMILIA BORJA.
Quant un Della Rovera, enemics accerins dels Borja, fon triat Papa en 1.503 baix lo nom de Juli II, la Santa Seu inicià una poilitica que, si be tractà de consolidar l’enorme poder adquirit per l’iglesia, intentà borrar les huelles de nepotisme de s’antecessor. Imposà un sever control de les finances, confiscà numeroses propietats als parents d’Aleixandre i consegui dessfer-se de Cesar Borja. Este es refugià en Napols, a on en 1.504 caigue presoner de Gonçal de Cordoba que el v’enviar a Castella. Empresonat en lo castell de la Mota consegui evadir-se i incorporar-se a les tropes de lo seu cunyat el rei de Navarra, que llavors lluitava contra els castellans. Finalment, en el curs d’una batalla durant l’asedi de Viana en motiu de la lluita civil navarresa, mori en extranyes circumstancies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario