Atlas Visual de la Comunitat Valenciana - Las Provincias.
ELS PAPES BORJA
ALFONS DE BORJA: CALIXT III (Xativa 1.378-1.458 Roma)
Perteneixia a una de les branques manco importants dels Borja. Naixque en la Torre de Canals i fon batejat en la parroquia de Xativa (a on va fundar la capella sepulcral de sa familia quant aplegà a ser Papa). Tenia quatre germanes: Joana, Caterina, Francisca i Isabel. Est ultima emparentà en la branca millor situà de la familia al casar-se en Jofre de Borja, fill de Roderic Gil. Isabel seria la mare del futur Aleixandre VI.
FORMACIO ACADEMICA
Sa carrera espiritual quedaria decidida per l’intervencio del pare Vicent Ferrer qui va convercer a sa familia per a que li deixasen cursar teologia en una universitat. La tutela del pare Vicent li proporcionà l’ajuda necessaria de ses familiars mes acomodats de Xativa per a poder iniciar els estudis. En l’universitat obtingue el grau de doctor en dret civil i canonic i fon considerat u dels mes eminents canonistes de l’epoca.
LO SEU TALENT
Poc despres d’alcançar el grau de doctor en dret canonic, Alfons de Borja passaria a donar classe en l’Estudi General de Valencia (actual Universitat), siguent al mateix temps canonge de la seu de Lleida. Ya en 1.417, s’erudiccio i talent el portarien a ser el conseller del rei Alfons III de Valencia, el Magnanim i, un anys despres, embaixaor real davant de Marti V. Papa triat en el Concili de Constança a fi de solucionar els efectes del cisma.
LA PROFECIA DEL PARE VICENT FERRER
D’este vaticini que v’adquirir ranc de llegenda, es coneixen dos versions. La primera es situa en l’infantea d’Alfons; se conta que trobant-se el dominic en l’iglesia de Santa Maria de Xativa, al finalisar u de ses famosos sermons, baixà del pulpìt, s’acostà al chiquet i possant-li les mans en lo cap li digue en veu baixa: “Tu, fill meu, estas destinat a ocupar el siti mes alt que l’home puga tindre en la terra i seras el responsable de la meua elevacio als altars”.
L’atra versio es situa en Lleida en 1.409, quant el jove estudiant llegia emocionat u dels sermons del pare Vicent exclamà: “Deu mos ha donat un sant” . A lo que el frare respongue: “Deu m’ha elevat a la santitat, confie, i vos me fareu l’honor mes alt que es pot conseguir en este mon”. No molt de temps despres li tornà a dir: “Vos sereu Papa i me canonisareu”. Cert es que, ya triat Papa baix lo nom de Calixt III, canonisà al dominic valencià el 30 de juny de 1.455 en l’iglesia de Sant Pere de Napols.
EL CISMA D’AVINYO
El conclau que segui a la mort de Gregori XI en 1.378 (ultim Papa llegitim d’Avinyo) trià a Urba VI, qui declarà no tindre intencio d’anar-se’n de Roma. Poc despres, cardenals francesos, italians i el d’Arago, triaren a Clement VII que s’instalà en Avinyo. Escomençava aixi una escisio que duraria prop dels quaranta anys, i que s’agravaria en 1.409 quant el Concili de Pisa va desituir ad estos dos Papes nomenant a Aleixandre V. El resultat fon la coexistencia de tres Papes, que se reclamaven llegitims propietaris de la Tiara pontificia.
S’ACTUACIO EN EL CISMA
A la mort de Clement VII, Pere de Lluna fon triat Papa d’Avinyo en el nom de Benet XIII (1.394).
Al poc de temps, el clero frances li mostrà sa desafecte per lo que es va retirar a Tortosa. El Concili de Constança consegui l’abdicacio del Papa romà Gregori XII i del pisà Joan XXII i trià a Marti V (1.417). Pero el Papa Lluna no renuncià a ses drets i es refugià en lo castell de Penyiscola. N’obstant, la mort de Benet XIII tampoc va significar lo fi del cisma ya que en la mateixa Penyiscola es nomenà Papa a Clement VIII. L’intervencio d’Alfons de Borja en el conflicte resultà decisiva. Enviat pel rei, consegui que Clement VIII renunciase a favor de Marti V. De nou la cristiandat tornava a tindre un Papa a soles.
ALFONS DE BORJA, BISBE DE VALENCIA
El destacat paper que Alfons eixerci en el fi del cisma li valgue ser nomenat bisbe de Valencia, una de les diocesis mes riques de la peninsula. Durant mes d’un sigle el carrec permaneixque vinculat a la familia. Escomençava aixi s’ascensio i la de lo seu llinage. En Valencia fon rebut en entusiasme encara que no permaneixeria massa de temps en la ciutat, puix en 1.438 el rei Alfons III ded Valencia, de qui era vicecanciller i conseller privat, li cridà de nou per a que l’acompanyase a Napols. Estigue en Valencia des de finals de 1.437 hasda 1.438, possiblement a causa de certes discrepancies que va mantindre en lo rei.
ALFONS III DE VALENCIA I LA CONQUISTA DE NAPOLS
No mes ser proclamat rey de la Corona d’Arago (1.416) Alfons III de Valencia mostrà un notable interes per a conseguir una reputacio heroica i proseguir les accions beliques de la Corona. La principal mampresa que se li proporcionà fon la conquista definitiva de Napols en 1.442.
Posteriorment es dedicà al reordenament juridic i l’organisacio dels assunts judicials del Regne.
ELS PAPES BORJA
ALFONS DE BORJA: CALIXT III (Xativa 1.378-1.458 Roma)
Perteneixia a una de les branques manco importants dels Borja. Naixque en la Torre de Canals i fon batejat en la parroquia de Xativa (a on va fundar la capella sepulcral de sa familia quant aplegà a ser Papa). Tenia quatre germanes: Joana, Caterina, Francisca i Isabel. Est ultima emparentà en la branca millor situà de la familia al casar-se en Jofre de Borja, fill de Roderic Gil. Isabel seria la mare del futur Aleixandre VI.
FORMACIO ACADEMICA
Sa carrera espiritual quedaria decidida per l’intervencio del pare Vicent Ferrer qui va convercer a sa familia per a que li deixasen cursar teologia en una universitat. La tutela del pare Vicent li proporcionà l’ajuda necessaria de ses familiars mes acomodats de Xativa per a poder iniciar els estudis. En l’universitat obtingue el grau de doctor en dret civil i canonic i fon considerat u dels mes eminents canonistes de l’epoca.
LO SEU TALENT
Poc despres d’alcançar el grau de doctor en dret canonic, Alfons de Borja passaria a donar classe en l’Estudi General de Valencia (actual Universitat), siguent al mateix temps canonge de la seu de Lleida. Ya en 1.417, s’erudiccio i talent el portarien a ser el conseller del rei Alfons III de Valencia, el Magnanim i, un anys despres, embaixaor real davant de Marti V. Papa triat en el Concili de Constança a fi de solucionar els efectes del cisma.
LA PROFECIA DEL PARE VICENT FERRER
D’este vaticini que v’adquirir ranc de llegenda, es coneixen dos versions. La primera es situa en l’infantea d’Alfons; se conta que trobant-se el dominic en l’iglesia de Santa Maria de Xativa, al finalisar u de ses famosos sermons, baixà del pulpìt, s’acostà al chiquet i possant-li les mans en lo cap li digue en veu baixa: “Tu, fill meu, estas destinat a ocupar el siti mes alt que l’home puga tindre en la terra i seras el responsable de la meua elevacio als altars”.
L’atra versio es situa en Lleida en 1.409, quant el jove estudiant llegia emocionat u dels sermons del pare Vicent exclamà: “Deu mos ha donat un sant” . A lo que el frare respongue: “Deu m’ha elevat a la santitat, confie, i vos me fareu l’honor mes alt que es pot conseguir en este mon”. No molt de temps despres li tornà a dir: “Vos sereu Papa i me canonisareu”. Cert es que, ya triat Papa baix lo nom de Calixt III, canonisà al dominic valencià el 30 de juny de 1.455 en l’iglesia de Sant Pere de Napols.
EL CISMA D’AVINYO
El conclau que segui a la mort de Gregori XI en 1.378 (ultim Papa llegitim d’Avinyo) trià a Urba VI, qui declarà no tindre intencio d’anar-se’n de Roma. Poc despres, cardenals francesos, italians i el d’Arago, triaren a Clement VII que s’instalà en Avinyo. Escomençava aixi una escisio que duraria prop dels quaranta anys, i que s’agravaria en 1.409 quant el Concili de Pisa va desituir ad estos dos Papes nomenant a Aleixandre V. El resultat fon la coexistencia de tres Papes, que se reclamaven llegitims propietaris de la Tiara pontificia.
S’ACTUACIO EN EL CISMA
A la mort de Clement VII, Pere de Lluna fon triat Papa d’Avinyo en el nom de Benet XIII (1.394).
Al poc de temps, el clero frances li mostrà sa desafecte per lo que es va retirar a Tortosa. El Concili de Constança consegui l’abdicacio del Papa romà Gregori XII i del pisà Joan XXII i trià a Marti V (1.417). Pero el Papa Lluna no renuncià a ses drets i es refugià en lo castell de Penyiscola. N’obstant, la mort de Benet XIII tampoc va significar lo fi del cisma ya que en la mateixa Penyiscola es nomenà Papa a Clement VIII. L’intervencio d’Alfons de Borja en el conflicte resultà decisiva. Enviat pel rei, consegui que Clement VIII renunciase a favor de Marti V. De nou la cristiandat tornava a tindre un Papa a soles.
ALFONS DE BORJA, BISBE DE VALENCIA
El destacat paper que Alfons eixerci en el fi del cisma li valgue ser nomenat bisbe de Valencia, una de les diocesis mes riques de la peninsula. Durant mes d’un sigle el carrec permaneixque vinculat a la familia. Escomençava aixi s’ascensio i la de lo seu llinage. En Valencia fon rebut en entusiasme encara que no permaneixeria massa de temps en la ciutat, puix en 1.438 el rei Alfons III ded Valencia, de qui era vicecanciller i conseller privat, li cridà de nou per a que l’acompanyase a Napols. Estigue en Valencia des de finals de 1.437 hasda 1.438, possiblement a causa de certes discrepancies que va mantindre en lo rei.
ALFONS III DE VALENCIA I LA CONQUISTA DE NAPOLS
No mes ser proclamat rey de la Corona d’Arago (1.416) Alfons III de Valencia mostrà un notable interes per a conseguir una reputacio heroica i proseguir les accions beliques de la Corona. La principal mampresa que se li proporcionà fon la conquista definitiva de Napols en 1.442.
Posteriorment es dedicà al reordenament juridic i l’organisacio dels assunts judicials del Regne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario