Atlas Visual de la Comunitat Valenciana - Las Provincias.
CARACTER CONCILIAOR
L’habilitat que hi havia demostrat en anteriors ocasions li servi per a conseguiir la reconciliacio entre el rei i el Papa Eugeni IV, quin sempre s’oposà a les pretensions del Magnanim. El pacte que se consolidà en Terracina garantisà a Eugeni el retorn a Roma (d’a on hi havia fugit anys arrere degut a una revolta contra la sobirania de la Santa Seu) i el rei el soport papal en la qüestio de Napols.
CARDENAL
En agraiment per l’acort de Terracina, Eugeni IV nomenà cardenal a Alfons de Borja en 1.444. Ni Xativa ni Valencia el tornarien a vore. Per a Alfons escomençava una nova epoca en la que conseguiria el respecte de la major part del colege cardenalici per la fermea i rectitut de lo seu carácter. En Roma fon titular de l’iglesia dels Quattro Coronati i en lo palau episcopal replegà a ses nebots Pere-Lluïs i Roderic de Borja i a l’atre fill de sa germana, Lluïs Joan del Milà.
EL PAPA CALIXT III
Mort Nicolau V se trià Papa a Alfons de Borja baix lo nom de Calixt III (sols excepcionalment es nomenaven papes no italians). L’eleccio d’un ancia, que presumiblement no viuria molts anys, hi havia segut propicià per la manca d’enteniment entre les principals families romanes, enredraes en ses continues intrigues i lluites pel poder. Rapidament el nou Papa frenà estes lluites faccioses, que s’agravaren despres del conclau, alluntant les grans families romanes de sa cort.
ACUSACIONS DE NEPOTISME I ADVERSIO DELS ROMANS
Calixt III afavori a sa familia i a la dels Llansol i Milà, en els que estava emparentat. No sense resistencies, consegui que el colege cardenalici acceptase a ses nebots Roderic de Borja i Lluïs Joan del Milà. Respecte a Pere Lluïs, li otorgà carrecs que tradicionalment hi havien pertanyit als nobles i li fiu capita general dels Estats Pontifics. Numerosos subdists de la Corona d’Arago, bona part d’ells valencins, foren elevats als alts carrecs eclesiastics. Esta conducta li va supondre l’acusacio de nepotisme i l’animaversio dels romans. Quant Calixt III es trobava moribunt, estos s’alçaren contra ell, contra els que li rodejaven i contra tots aquells que d’una u atra forma estaven vinculats al Papa. A sa mort son sequit es converti en presa de les ires de ses enemics. Pere Lluïs tingue que fugir de Roma i mori en extranyes circumstancies poc despres.
RODERIC DE BORJA: ALEIXANDRE VI
Pio II, successor de Calixt III, fon triat Papa gracies a Roderic de Borja. S’intervencio fon igualment decissiva en els següents conclaus. Sen s’interrupcio, baix Pio II, Pau II, Sixt IV i Inocenci VIII, pogue conservar el carrec de vicecanciller que l’havia otorgat son tio. Durant l’etapa que fon cardenal s’ocupà de distintes missions diplomatiques, la mes important fon l’encomanà per Sixt IV davant els reis de les corones d’Arago i Castella per a obtindre ajuda davant la nova creuà contra els turcs. Fon aixi com Roderic tornaria a visitar les terres que hi havia deixat quant Calixt III se’l v’emportar a Roma.
RODERIC DE BORJA EN VALENCIA
Roderic aplegà a Valencia el j0 de juny de 1.472 i la ciutat li dispensà una recepcio digna d’un rei. Sa missio era obtindre de Sixt IV els poders per a llegitimar el matrimoni de Ferran d’Arago i Isabel de Castella, canonicament invalit per haver-se contraigut entre dos parents proxims, a quins el mateix donaria despres el nom de Reis Catolics. L’inesparà i rapida unificacio dels dos regnes fon decisiva en la guerra contra els araps, encara que durant el papat de Sixt IV –que se mostrà interessat sobretot en el mecenage i la vida cortesana (seu es l’encarrec de la capella Sixtina)- els turcs conseguiren ocupar el port adriatic d’Otranto. Ans de regresar a Italia, en 1.473, visità per ultima vegà Xativa.
CARACTER CONCILIAOR
L’habilitat que hi havia demostrat en anteriors ocasions li servi per a conseguiir la reconciliacio entre el rei i el Papa Eugeni IV, quin sempre s’oposà a les pretensions del Magnanim. El pacte que se consolidà en Terracina garantisà a Eugeni el retorn a Roma (d’a on hi havia fugit anys arrere degut a una revolta contra la sobirania de la Santa Seu) i el rei el soport papal en la qüestio de Napols.
CARDENAL
En agraiment per l’acort de Terracina, Eugeni IV nomenà cardenal a Alfons de Borja en 1.444. Ni Xativa ni Valencia el tornarien a vore. Per a Alfons escomençava una nova epoca en la que conseguiria el respecte de la major part del colege cardenalici per la fermea i rectitut de lo seu carácter. En Roma fon titular de l’iglesia dels Quattro Coronati i en lo palau episcopal replegà a ses nebots Pere-Lluïs i Roderic de Borja i a l’atre fill de sa germana, Lluïs Joan del Milà.
EL PAPA CALIXT III
Mort Nicolau V se trià Papa a Alfons de Borja baix lo nom de Calixt III (sols excepcionalment es nomenaven papes no italians). L’eleccio d’un ancia, que presumiblement no viuria molts anys, hi havia segut propicià per la manca d’enteniment entre les principals families romanes, enredraes en ses continues intrigues i lluites pel poder. Rapidament el nou Papa frenà estes lluites faccioses, que s’agravaren despres del conclau, alluntant les grans families romanes de sa cort.
ACUSACIONS DE NEPOTISME I ADVERSIO DELS ROMANS
Calixt III afavori a sa familia i a la dels Llansol i Milà, en els que estava emparentat. No sense resistencies, consegui que el colege cardenalici acceptase a ses nebots Roderic de Borja i Lluïs Joan del Milà. Respecte a Pere Lluïs, li otorgà carrecs que tradicionalment hi havien pertanyit als nobles i li fiu capita general dels Estats Pontifics. Numerosos subdists de la Corona d’Arago, bona part d’ells valencins, foren elevats als alts carrecs eclesiastics. Esta conducta li va supondre l’acusacio de nepotisme i l’animaversio dels romans. Quant Calixt III es trobava moribunt, estos s’alçaren contra ell, contra els que li rodejaven i contra tots aquells que d’una u atra forma estaven vinculats al Papa. A sa mort son sequit es converti en presa de les ires de ses enemics. Pere Lluïs tingue que fugir de Roma i mori en extranyes circumstancies poc despres.
RODERIC DE BORJA: ALEIXANDRE VI
Pio II, successor de Calixt III, fon triat Papa gracies a Roderic de Borja. S’intervencio fon igualment decissiva en els següents conclaus. Sen s’interrupcio, baix Pio II, Pau II, Sixt IV i Inocenci VIII, pogue conservar el carrec de vicecanciller que l’havia otorgat son tio. Durant l’etapa que fon cardenal s’ocupà de distintes missions diplomatiques, la mes important fon l’encomanà per Sixt IV davant els reis de les corones d’Arago i Castella per a obtindre ajuda davant la nova creuà contra els turcs. Fon aixi com Roderic tornaria a visitar les terres que hi havia deixat quant Calixt III se’l v’emportar a Roma.
RODERIC DE BORJA EN VALENCIA
Roderic aplegà a Valencia el j0 de juny de 1.472 i la ciutat li dispensà una recepcio digna d’un rei. Sa missio era obtindre de Sixt IV els poders per a llegitimar el matrimoni de Ferran d’Arago i Isabel de Castella, canonicament invalit per haver-se contraigut entre dos parents proxims, a quins el mateix donaria despres el nom de Reis Catolics. L’inesparà i rapida unificacio dels dos regnes fon decisiva en la guerra contra els araps, encara que durant el papat de Sixt IV –que se mostrà interessat sobretot en el mecenage i la vida cortesana (seu es l’encarrec de la capella Sixtina)- els turcs conseguiren ocupar el port adriatic d’Otranto. Ans de regresar a Italia, en 1.473, visità per ultima vegà Xativa.
EL MECENAGE DE RODERIC DE BORJA EN VALENCIA
Roderic de Borja no tornà a Valencia, pero no l’oblidà i la tingue molt present en lo seu mecenage. A instancia seua, el pintor napolita Francesc Pagano s’establi en la ciutat per a decorar l’altar major de la catedral. Son estil mes alvançat no acabà de enraïlar en Valencia, a on encara predominaven els gusts pel gotic. No s’han conservat obres que puguen autentificar-se en certea com a seues, exceptuant l’Adoracio dels Pastors, que possiblement pintà en colaboracio en Paolo de San Leocadio, que, igualment, tambe s’havia establit en Valencia.
L’ART
Paolo de San Leocadio fon l’impulsor de la renovacio italianisant de l’art valencià. Fon una de les figures principals de la primera corrent de la pintura renacentista valenciana i produgue una ingent obra. En colaboracio en Pagano, eixecutà els frescs de la capella major de la catedral de Valencia, hui desapareguts. Poc despres es v’establir en Gandia, a on realisà una considerable produccio pintorica en la colegiata del monasteri de Santa Clara.
Roderic de Borja no tornà a Valencia, pero no l’oblidà i la tingue molt present en lo seu mecenage. A instancia seua, el pintor napolita Francesc Pagano s’establi en la ciutat per a decorar l’altar major de la catedral. Son estil mes alvançat no acabà de enraïlar en Valencia, a on encara predominaven els gusts pel gotic. No s’han conservat obres que puguen autentificar-se en certea com a seues, exceptuant l’Adoracio dels Pastors, que possiblement pintà en colaboracio en Paolo de San Leocadio, que, igualment, tambe s’havia establit en Valencia.
L’ART
Paolo de San Leocadio fon l’impulsor de la renovacio italianisant de l’art valencià. Fon una de les figures principals de la primera corrent de la pintura renacentista valenciana i produgue una ingent obra. En colaboracio en Pagano, eixecutà els frescs de la capella major de la catedral de Valencia, hui desapareguts. Poc despres es v’establir en Gandia, a on realisà una considerable produccio pintorica en la colegiata del monasteri de Santa Clara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario